Walter Braunfels

Walter Braunfels (Frankfurt del Main, 19 de desembre de 1882 - Colònia, 19 de març de 1954) va ser un compositor, educador i pianista alemany d'origen jueu.

Walter Braunfels

Biografia
Naixement	19 desembre 1882 Frankfurt del Main (Alemanya)
Mort	19 març 1954 (71 anys) Colònia (Alemanya)
Dades personals
Formació	Conservatori Dr. Hoch
Activitat
Lloc de treball	Colònia
Ocupació	compositor, pedagog musical, pianista, professor d'universitat
Ocupador	Hochschule für Musik und Tanz Köln
Membre de	Acadèmia Bavaresa de Belles Arts
Gènere	Òpera
Professors	Iwan Knorr
Alumnes	Henriëtte van den Brandeler
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Instrument	Piano
Obra
Localització dels arxius	Biblioteca Estatal de Baviera
Lloc web	walter-braunfels.de…

Biografia

Walter Braunfels va néixer en una família artísticament orientada. El seu pare, l'advocat i erudit literari Ludwig Braunfels, va traduir Cervantes; la seva mare, Helene Spohr era reneboda del famós compositor Ludwig Spohr i amiga de Clara Schumann i Franz Liszt. Va ser educat musicalment per la seva mare, i va continuar els estudis a Frankfurt amb James Kwast.

Braunfels va estudiar dret i economia a Munic fins que una representació de Tristan und Isolde va definir la seva vocació. Va anar a Viena el 1902 a estudiar amb Theodor Leschetizky i al seu retorn a Munic es va perfeccionar amb Felix Mottl i Ludwig Thuille.

El 1909 es va casar amb Bertel von Hildebrand, la filla menor de l'escultor Adolf von Hildebrand i exnúvia de Wilhelm Furtwängler, que va dirigir la seva música com també Otto Klemperer i Bruno Walter. Dels quatre fills de la parella van destacar Wolfgang Braunfels (1911-1988), historiador de l'art i el músic Michael Braunfels (1917-). L'arquitecte Stephan Braunfels (1950-) és net de Walter Braunfels.

En la Primera Guerra Mundial va ser cridat a files i ferit el 1917 en el front. Després del seu retorn de la guerra, es va convertir al catolicisme. Aquest compromís religiós es va reflectir més tard en moltes de les seves composicions, com el Te Deum Op. 32 i la Gran Missa Op. 37.

Va ser pianista professional i fundador amb Hermann Abendroth de l'Acadèmia de Música de Colònia, on va dirigir del 1925 fins al 1933.

Quan es va produir l'ascensió dels nazis, va ser separat del càrrec i la seva música etiquetada com a Art degenerat. Es va retirar de la vida pública fins al 1945 en què va ser nomenat director de l'acadèmia que havia fundat, fins al 1948.

Ben conegut fins a la seva mort, la seva obra va caure en l'oblit després del 1954. La seva òpera Die Vögel, basada en Els ocells d'Aristòfanes, va conèixer un important ressorgiment en la dècada de 1990 i va ser representada en diverses oportunitats.

Composicions

Òperes

• Prinzessin Brambilla, op. 12 (segons E.T.A. Hoffmann) (1909)
• Ulenspiegel (1913)
• Die Vögel, op. 30 (segons Aristòfanes) (1913–19)
• Don Gil von den grünen Hosen, Op. 35 (1924)
• Der gläserne Berg, op. 39 (1929)
• Galathea, op. 40 (1929)
• Verkündigung, op. 50 (segons Paul Claudel) (composta 1933-35, estrenada en NWDR-Television 1948)
• Der Traum ein Leben (1937)
• Szenen aus dem Leben der Heiligen Johanna (1943)
• Der Zauberlehrling (1954)
  • L'Annonce faite à Marie, reconstrucció de la versió francesa segons Paul Claudel (2013) (Bronkalla and Wettges 2012)
• Der Traum ein Leben, op. 51 (1937)
• Szenen aus dem Leben der Heiligen Johanna, op.57 (1939–1943, estrena Estocolm 2001)
• Tanzspiel Der Zauberlehrling segons Goethe, Op. 71 composta com una Ballade per a la televisió (1954).

Oratoris

• Offenbarung Johannis - Revelacions de Sant Joan, Op. 17 (1919)
• Te Deum Op. 32 (1920-21)
• Großi Messe, Op. 37 (1923-26)
• Passionskantate, Op. 54 (1936-43)
• Spiel von der Auferstehung - Resurrecció, Op.72 (1954)

Música de cambra i solistes

• Quartet per a Cordes núm. 1 en la menor, Op. 60 (1944)
• Quartet per a Cordes núm. 2 in fa major, Op. 61 (1944)
• Quartet per a Cordes núm. 3, op. 67 (1947)
• Quintet per a Cordes en Fa# menor, op. 63 (1944)

Altres obres

• Variacions sobre antigues cançons franceses infantils, Op. 15 (1909)
• Serenata, Op. 20 (1910)
• Concert per a Piano, Op 21 (1912)
• Phantastiche Erscheinungen eines Themas von Héctor Berlioz Op. 25 (1914–17)
• Preludi i Fuga per a gran orquestra, Op. 36 (1922–35)
• Don Joan Variacions per a orquestra, Op. 34 (1924)
• Dos corals per a cor masculí, Op. 41 (1925)
• Concert per a orgue, Op. 38 (1927)
• Fantasia escocesa per a viola i orquestra, Op. 47 (1933)
• Die Gott minnende Seele Cicle de cançons, Op. 53 (1936)
• La mort de Cleòpatra, Op. 59 (1944) Escena per a Soprano i Orquestra
• Simfonia Concertante per a Violí, Viola, 2 Trompes i Orquestra de Cordes, Op. 68 (1948)
• Sinfonia brevis in F minor, Op. 69 (1948)
• Simfonia Concertante Op. 68 (1948)
• Ariels Gesang, Op. 16 (1910, after Shakespeare's The Tempest)
• Hebriden-Tänze per a Piano & Orquestra, Op. 70 (1951)

Referències

• Haas, Frithjof. [n.d.] "Timelessly Unfashionable: About the Compositional Work of Walter Braunfels",
• Hurwitz, David. 2005. "Walter Braunfels Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.: Phantastiche Erscheinungen eines Themas von Hector Berlioz Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine., Op. 25; Serenade Op. 20. Vienna Radio Symphony Orchestra, Dennis Russell Davies. Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine. [1] Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine. CPO- 999 882-2(CD)", ClassicsToday
• Jung, Ute. 1980. Walter Braunfels (1882–1954). Studien zur Musikgeschichte des 19. Jahrhunderts 58. Regensburg: Bosse.
• Levi, Erik. 2001. "Braunfels, Walter". The New Grove Dictionary of Music and Musicians, London: Macmillan Publishers.
• Warrack, John, and Ewan West. 1992, The Oxford Dictionary of Opera, 782 pages, ISBN 0-19-869164-5
• Tommasini, Anthony. 2009. "Even High Above Those Clouds, You Ca Never Fuita From the Gods". New York Times (13 April) (consultat el 19 abril 2009)

Enllaços externs

• Walter Braunfels Arxivat 2011-07-19 a Wayback Machine.
• Classical Composers Database Arxivat 2005-09-04 a Wayback Machine.
• Walter Braunfels