Waw
La waw (wāw, a vegades vau, o vav) és la sisena (o vint-i-setena en orde modern àrab) lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent waw 𐤅 en fenici, wāw ܘ en siríac, vau (vav) ו en hebreu, wāw و en àrab i wäwe ወ en amhàric.
Waw | ||||
---|---|---|---|---|
|
La waw està present en Unicode com a U+05D5 ו hebrew letter vav.
En un principi, la waw representava el so /w/. Es va emprar també com a mater lectionis per a transcriure les vocals [o] i [u]. En hebreu israelià modern, la waw pot representar la consonant v, la vocal [o] o la vocal [u].
|
Origen
modificaEl nom waw deriva de la paraula semítica occidental per dir «ham» o «llança».
La lletra fenícia 𐤅 (waw) deriva d'un dels jeroglífics egipcis que representa una llança[1] i va donar lloc a les digamma (Ϝ) i ípsilon (Υ) gregues, les F, V, Y, U i W llatines i les Ѵ, У i Ў ciríl·liques.
egipci | protosinaític | fenici |
---|---|---|
𓌉 | 𐤅 |
Alfabet àrab
modificaEn alfabet àrab aquesta lletra es diu واو ['waːw] (wāw). És la vint-i-setena (penúltima) lletra de l'alfabet àrab (sisena i amb un valor de 6 en l'ordre abjadí). És una lletra lunar. Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu,[2] de la lletra fenícia waw.
fenici | arameu | siríac | nabateu | àrab |
---|---|---|---|---|
𐤅 | 𐡅 | ܘ | و |
Representa el so /w/ o bé la /w/. A més, aquesta lletra s'utilitza per a allargar la vocal curta damma: (بو) [buː].
Aïllada | Final | Medial | Inicial |
و | ـو | ـو | و |
Altres variant d'aquesta lletra són:
ۋ | ۆ | ۉ | ۈ | ۊ | ۏ |
La wāw, a diferència de la majoria de lletres de l'alfabet àrab, no es lliga a la següent lletra de la paraula, d'aquí que la forma inicial coincideixi amb l'aïllada. De la mateixa manera, les formes medial i final coincideixen per ser una lletra que permet la lligadura amb la lletra precedent (sempre que aquesta no sigui àlif dāl, ḏāl, rā o zāy, que són les altres lletres que igual que la wāw, mai no es lliguen a la lletra posterior).
Representació, transcripció i transliteració
modificaA la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar wāw.
A l'alfabet de xat àrab la wāw es transcriu com a [w], [uː]; i al SATTS la wāw transcriu com a w.
A la representació Unicode, waw ocupa el punt U+0648 amb el nom ARABIC LETTER WAW.[3]
A la codificació ISO 8859-6, el punt e8.[4]
Com a entitat HTML, es codifica com a &و
Alfabet hebreu
modificaEn hebreu s'escriu com a ו, nom complet en hebreu és וָו i transcrit com Vav.
La lletra ו o vav és la sisena lletra de l'alfabet hebreu. També pren el valor numèric de sis. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletra fenícia waw.
Pronunciació
modificaEn un principi, la vau representava la consonant aproximant labiovelar sonora [w]. Es va emprar també com a mater lectionis per a transcriure les vocals [o] i [u]. En hebreu modern, la vau pot representar la consonant fricativa labiodental sonora [v], la vocal [o] o la vocal [u].
Variants (amb Niqqud) | Sense Niqqud | Nom | Valor fonètic | Realització fonètica | Exemple |
---|---|---|---|---|---|
ו |
com a lletra inicial:ו |
Vav consonàntica (En hebreu: Vav Itsurit ו׳ עיצורית) |
/v/, /w/ | v, w | votar William |
com a lletra medial:וו | |||||
com a lletra final:ו o יו | |||||
וּ |
ו |
Vav Xruka ([väv ʃruˈkä] / ו׳ שרוקה) o Xuruq ([ʃuˈruk] / שׁוּרוּק) |
/u/ | u | suc |
וֹ |
ו |
Vav Khaluma ([väv χäluˈmä] / ו׳ חלומה) o Holam Male ([χo̞ˈläm maˈle̞] / חוֹלָם מָלֵא) |
/o/ | o̞ | no |
Simbolisme
modificaSimbolitza el complet, redempció i transformació. El món físic va ser completat en sis dies i els objectes tenen 6 dimensions: amunt, avall, dreta, esquerra, endavant i enrere. Vav és garantia de redempció, conjunció i continuïtat, connexió, factor de conversió temporal, conversió entre angoixa i alegria i viceversa. Alegria futura. Denota angoixa en situacions passades.
El cabalista li dona significat de "contacte", "connexió" a la vav, que és de notar també la seva pròpia funció gramatical en hebreu. Les lletres hebrees s'analitzen a través de les combinacions d'altres més bàsiques en l'àlefbet.[5]
Alfabet siríac
modificaMadnḫaya | Serṭo | Esṭrangela | Unicode |
---|---|---|---|
ܘ | |||
Waw | Waw | Waw | Waw |
En alfabet siríac, la sisena lletra és ܘ (en siríac clàssic: ܘܐܘ - waw). El valor numèric de la waw és 6. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletra fenícia waw.
Fonètica
modificaSo principal | Mater lectionis |
---|---|
W | O U |
El so principal d'aquesta lletra és w, però aquesta lletra també es fa servir per representar els sons o i u.[6]
Alfabet amhàric
modificaEn alfabet amhàric aquesta lletra es diu ዋዌ (wäwe). És la quinzena lletra de l'alfabet amhàric. Prové, per via de l'alfabet sud-aràbic del jeroglífic egipci T3.
T3 | Waw | Wäwe |
---|---|---|
𓌉 | 𐩥 | ወ |
Representa el so /w/.
Ús
modificaL'alfabet amhàric és una abugida on cada símbol correspon a una combinació vocal + consonant, és a dir, hi ha un símbol bàsic al qual s'afegeixen símbols per marcar la vocal. Les modificacions de la lletra ወ (wäwe) són les següents:
wä [wə] |
wu | wi | wa | we | wə [wɨ], ∅ |
wo |
---|---|---|---|---|---|---|
ወ | ዉ | ዊ | ዋ | ዌ | ው | ዎ |
Jeroglífic egipci
modifica"Waw" en jeroglífic | ||||
| ||||
Valor fonètic: w / u / u̯ | ||||
En jeroglífic egipci el so /w/ es pot representar de dues maneres. La primera és utilitzant el jeroglífic de "pollet de guatlla"; en aquest cas el so d'aquest jeroglífic serà / w / o / u /. La segona manera de representar-ho és utilitzant un "rínxol"; en aquest cas el so d'aquest jeroglífic serà / w / o / u̯ /.
En altres alfabets
modificaArameu | Siríac | Samarità | Ugarític | Fenici |
---|---|---|---|---|
𐡅 | ܘ | ࠅ | 𐎆 | 𐤅 |
Sud-aràbic | Amhàric | Àrab | Hebreu | |
𐩥 | ወ | و | ו |
Vegeu també
modificaFonts Unicode
modifica- Per poder veure els caràcters sud-aràbics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
- Per poder veure els caràcters amhàrics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
- Per poder veure els caràcters ugarítics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine..
- Per poder veure els caràcters fenicis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
- Per poder veure els caràcters arameus pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
- Per poder veure els jeroglífics egipcis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode
Referències
modifica- ↑ Jensen, Hans. Sign, Symbol, and Script. Nova York: G.P. Putman's Sons, 1969, p. 262-263.
- ↑ (castellà) Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Española de Lingüística
- ↑ (anglès) PDFTaula Unicode de l'àrab.
- ↑ (anglès) PDFL'estàndard en PDF o paper (de pagament)
- ↑ «Alfabet hebreu».
- ↑ Акопян, Арман. Классический сирийский язык. Moscou: АСТ-Пресс, 2010, p. 20-21.