Waw

sisena lletra de molts alfabets semítics

La waw (wāw, a vegades vau, o vav) és la sisena (o vint-i-setena en orde modern àrab) lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent waw 𐤅 en fenici, wāw ܘ en siríac, vau (vav) ו en hebreu, wāw و en àrab i wäwe ወ en amhàric.

Infotaula de grafemaWaw
 < he Modifica el valor a Wikidata   zain Modifica el valor a Wikidata

La waw està present en Unicode com a U+05D5 ו hebrew letter vav.

En un principi, la waw representava el so /w/. Es va emprar també com a mater lectionis per a transcriure les vocals [o] i [u]. En hebreu israelià modern, la waw pot representar la consonant v, la vocal [o] o la vocal [u].

No veieu bé alguns caràcters?

El nom waw deriva de la paraula semítica occidental per dir «ham» o «llança».

La lletra fenícia 𐤅 (waw) deriva d'un dels jeroglífics egipcis que representa una llança[1] i va donar lloc a les digamma (Ϝ) i ípsilon (Υ) gregues, les F, V, Y, U i W llatines i les Ѵ, У i Ў ciríl·liques.

egipci protosinaític fenici
𓌉   𐤅

Alfabet àrab

modifica

  En alfabet àrab aquesta lletra es diu واو ['waːw] (wāw). És la vint-i-setena (penúltima) lletra de l'alfabet àrab (sisena i amb un valor de 6 en l'ordre abjadí). És una lletra lunar. Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu,[2] de la lletra fenícia waw.

fenici arameu siríac nabateu àrab
𐤅 𐡅 ܘ   و

Representa el so /w/ o bé la /w/. A més, aquesta lletra s'utilitza per a allargar la vocal curta damma: (بو) [buː].

Aïllada Final Medial Inicial
و ـو ـو و

Altres variant d'aquesta lletra són:

ۋ ۆ ۉ ۈ ۊ ۏ

La wāw, a diferència de la majoria de lletres de l'alfabet àrab, no es lliga a la següent lletra de la paraula, d'aquí que la forma inicial coincideixi amb l'aïllada. De la mateixa manera, les formes medial i final coincideixen per ser una lletra que permet la lligadura amb la lletra precedent (sempre que aquesta no sigui àlif dāl, ḏāl, o zāy, que són les altres lletres que igual que la wāw, mai no es lliguen a la lletra posterior).

Representació, transcripció i transliteració

modifica

A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar wāw.

A l'alfabet de xat àrab la wāw es transcriu com a [w], [uː]; i al SATTS la wāw transcriu com a w.

A la representació Unicode, waw ocupa el punt U+0648 amb el nom ARABIC LETTER WAW.[3]

A la codificació ISO 8859-6, el punt e8.[4]

Com a entitat HTML, es codifica com a &و

Alfabet hebreu

modifica

En hebreu s'escriu com a ו, nom complet en hebreu és וָו i transcrit com Vav.

Variants
Quadrada Manuscrita Raixí
ו    

La lletra ו o vav és la sisena lletra de l'alfabet hebreu. També pren el valor numèric de sis. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletra fenícia waw.

Pronunciació

modifica

En un principi, la vau representava la consonant aproximant labiovelar sonora [w]. Es va emprar també com a mater lectionis per a transcriure les vocals [o] i [u]. En hebreu modern, la vau pot representar la consonant fricativa labiodental sonora [v], la vocal [o] o la vocal [u].

Variants (amb Niqqud) Sense Niqqud Nom Valor fonètic Realització fonètica Exemple

ו

com a lletra inicial:ו

Vav consonàntica
(En hebreu: Vav Itsurit ו׳ עיצורית)
/v/, /w/ v, w votar
William
com a lletra medial:וו
com a lletra final:ו o יו

וּ

ו

Vav Xruka ([väv ʃruˈkä] / ו׳ שרוקה)
o
Xuruq ([ʃuˈruk] / שׁוּרוּק)
/u/ u suc

וֹ

ו

Vav Khaluma ([väv χäluˈmä] / ו׳ חלומה) o
Holam Male ([χo̞ˈläm maˈle̞] / חוֹלָם מָלֵא)
/o/ no

Simbolisme

modifica

Simbolitza el complet, redempció i transformació. El món físic va ser completat en sis dies i els objectes tenen 6 dimensions: amunt, avall, dreta, esquerra, endavant i enrere. Vav és garantia de redempció, conjunció i continuïtat, connexió, factor de conversió temporal, conversió entre angoixa i alegria i viceversa. Alegria futura. Denota angoixa en situacions passades.

El cabalista li dona significat de "contacte", "connexió" a la vav, que és de notar també la seva pròpia funció gramatical en hebreu. Les lletres hebrees s'analitzen a través de les combinacions d'altres més bàsiques en l'àlefbet.[5]

Alfabet siríac

modifica
Madnḫaya Serṭo Esṭrangela Unicode
      ܘ
Waw Waw Waw Waw

En alfabet siríac, la sisena lletra és ܘ (en siríac clàssic: ܘܐܘ - waw). El valor numèric de la waw és 6. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletra fenícia waw.

Fonètica

modifica
So principal Mater lectionis
W O U

El so principal d'aquesta lletra és w, però aquesta lletra també es fa servir per representar els sons o i u.[6]

Alfabet amhàric

modifica

En alfabet amhàric aquesta lletra es diu ዋዌ (wäwe). És la quinzena lletra de l'alfabet amhàric. Prové, per via de l'alfabet sud-aràbic del jeroglífic egipci T3.

T3 Waw Wäwe
𓌉 𐩥

Representa el so /w/.

L'alfabet amhàric és una abugida on cada símbol correspon a una combinació vocal + consonant, és a dir, hi ha un símbol bàsic al qual s'afegeixen símbols per marcar la vocal. Les modificacions de la lletra ወ (wäwe) són les següents:


[wə]
wu wi wa we
[wɨ], ∅
wo

Jeroglífic egipci

modifica
"Waw"
en jeroglífic
G43oZ7
Valor fonètic:
w / u / u̯

En jeroglífic egipci el so /w/ es pot representar de dues maneres. La primera és utilitzant el jeroglífic de "pollet de guatlla"; en aquest cas el so d'aquest jeroglífic serà / w / o / u /. La segona manera de representar-ho és utilitzant un "rínxol"; en aquest cas el so d'aquest jeroglífic serà / w / o / u̯ /.

En altres alfabets

modifica
Arameu Siríac Samarità Ugarític Fenici
𐡅 ܘ 𐎆 𐤅
Sud-aràbic Amhàric Àrab Hebreu
𐩥 و ו

Vegeu també

modifica

Fonts Unicode

modifica
  • Per poder veure els caràcters sud-aràbics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters amhàrics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters ugarítics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine..
  • Per poder veure els caràcters fenicis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters arameus pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els jeroglífics egipcis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode

Referències

modifica
  1. Jensen, Hans. Sign, Symbol, and Script. Nova York: G.P. Putman's Sons, 1969, p. 262-263. 
  2. (castellà) Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Española de Lingüística
  3. (anglès)  PDFTaula Unicode de l'àrab.
  4. (anglès)  PDFL'estàndard en PDF o paper (de pagament)
  5. «Alfabet hebreu».
  6. Акопян, Арман. Классический сирийский язык. Moscou: АСТ-Пресс, 2010, p. 20-21.