Wellingsbüttel (en baix alemany Wellingsbüddel) és un barri del districte de Wandsbek a la ciutat estat d'Hamburg a Alemanya. El 2015 tenia 10.5245 habitants sobre una superfície de 4,1 km².[1] L'Alster forma la frontera septentrional amb Poppenbüttel, a l'oest topa amb Ohlsdorf, als sud amb Bramfeld i a l'est amb Sasel. Té dues estacions a la línia del metro d'Hamburg S1.

Plantilla:Infotaula geografia políticaWellingsbüttel
Imatge
La casa senyorial dels Kurzrock al marge de l'Alster
Tipusbarri d'Hamburg Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 53° 38′ 28″ N, 10° 04′ 47″ E / 53.64104°N,10.0798°E / 53.64104; 10.0798
EstatAlemanya
Estat federatHamburg
BezirkWandsbek Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població11.097 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2.706,59 hab./km²)
Geografia
Superfície4,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud27 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal22391 Modifica el valor a Wikidata

El nom prové del baix alemany Wellingsbüddel el que significa masia d'un cert Walding.[2] S'hi van trobar uns túmuls de l'edat del bronze i 'historiador Ludwig Frahm hi ha descobert un cementiri que data de l'últim període glacial (±500 aC).[3] El nom apareix per a primera vegada l'any 1296, quan el delme va ser cedit al monestir d'Harvestehude, aleshores comptava amb tres masies i una masia senyorial (Gutshof). La nissaga dels von Kurtzrock va adquirir la masia senyorial el 1675 i la va vendre al rei de Dinamarca a mitjan segle xviii. El 1892, el ric negociant hamburguès Otto J. Hübbe, aleshores propietari de la masia va decidir urbanitzar la masia, i s'hi van construir les primeres vil·les. El 1918 es van obrir ambdues estacions (Hoheneichen i Wellingsbüttel) del que més tard va esdevenir la línia S1 del metro, el que va accelerar la seva urbanització.[4]

El 1864, després de la Guerra dels Ducats va passar sota domina prussià i va ser incorporat al districte de Stormarn. Del 1867, fins a la seva fusió amb la ciutat estat d'Hamburg decidit pel govern nazi el 1937, va ser un municipi independent que tenia aleshores 4000 habitants.[5] Després de la Segona Guerra Mundial, la població va créixer ràpidament en acollir molts refugiats de les terres de Prússia que l'Alemanya va haver de cedir a Polònia. Ara per ara és un poble residencial del qual la major activitat econòmica és el comerç i els serveis de proximitat

Llocs d'interès

modifica
  • El sender per a vianants lents a la ribera de l'Alster, construït a l'antic camí de sirga[6]
  • El museu de la vall de l'Alster (Alstertalmuseum) en les dependències de la masia senyorial, al portal i les antigues dimores dels masòvers.[7] L'antiga casa senyorial es va transformar en residència per gent gran benestant, la planta baixa és parcialment oberta al públic.

Persones

modifica
  • Heinz Erhardt (1909-1979), presentador de ràdio a la NWDR (actualment la NDR)

Referències

modifica
  1. «Regionaldaten für Wellingsbüttel». Statistisches Amt für Hamburg und Schleswig-Holstein, 31-12-2015. [Consulta: octubre 2016]. (Servei d'estadística d'Hamburg i de Slesvig-Holstein)
  2. Beckershaus, Horst. «Wellingsbüttel». A: Die Namen der Hamburger Stadtteile (Els noms dels barris d'Hamburg) (en alemany). Hamburg: Editorial Ernst Kabel, 1998, p. 131. ISBN 3-8225-0471-8. 
  3. Tilgner, 2002, p. 1078-79.
  4. Tilgner, 2002, p. 1079.
  5. Tilgner, Daniel. «Wellingsbüttel». A: Hamburg von Altona bis Zollenspieker: Das Haspa-Handbuch für alle Stadtteile der Hansestadt (en alemany). Hamburg: Hoffmann & Campe, 2002, p. 1078-1083. ISBN 3-455-11333-8.  (Hamburg de A d'Altona cap a Z de Zollenspiecker: el manual de l'Haspa de tots els barris de la ciutat hanseàtica)
  6. Tilgner, 2002, p. 839.
  7. «Alstertalmuseum». Govern d'Hamburg. [Consulta: octubre 2016].