William Gifford Palgrave
William Gifford Palgrave (Westminster, 24 de gener de 1826 - Montevideo, 30 de setembre de 1888) va ser un sacerdot, soldat, viatger i arabista anglès.[1][2][3]
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1826 ![]() Westminster (Anglaterra) ![]() |
Mort | 1888 ![]() Montevideo (Uruguai) ![]() |
Ambassador of the United Kingdom to Uruguay (en) ![]() | |
1884 – 1888 ![]() | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme ![]() |
Formació | Trinity College, Oxford Charterhouse School ![]() |
Activitat | |
Ocupació | explorador, orientalista, arabista, escriptor, diplomàtic, escriptor de viatges ![]() |
Orde religiós | Companyia de Jesús ![]() |
Família | |
Pares | Sir Francis Palgrave ![]() ![]() |
Biografia
modificaPrimers anys i educació
modificaPalgrave va néixer a Westminster. Era fill de Sir Francis Palgrave (nascut jueu i convertit a l'anglicanisme) i d'Elizabeth Turner, filla del banquer Dawson Turner. Els seus germans eren Francis Turner Palgrave, Inglis Palgrave i Reginald Palgrave. Va ser educat a la Charterhouse School, situada llavors prop de Smithfield, i sota la direcció del Dr. Saunders, després degà de Peterborough. Entre d'altres honors, va guanyar la medalla d'or de l'escola per a vers clàssic i va anar al Trinity College d'Oxford, on va obtenir una beca i es va graduar en Literatura de priemra classe i en Matemàtiques de segona, 1846.
Els primers viatges a l'estranger i la conversió al catolicisme
modificaVa passar de la universitat a l'Índia, i va servir durant un temps al 8è d'infantería nativa de Bombai, H.I.C. Poc després es va convertir en catòlic romà, va ser ordenat sacerdot, es va unir a l'orde dels jesuïtes i va servir com a membre de l'orde a l'Índia, Roma i a Síria, on va adquirir un domini col·loquial de l'àrab.[4]
Va convèncer els seus superiors perquè recolzessin una missió a l'interior de l'Aràbia, que en aquell moment era terra incògnita per a la resta del món. També va obtenir el suport de l'emperador francès, Napoleó III, sota la premissa que un millor coneixement de l'Aràbia beneficiaria els esquemes imperialistes francesos a l'Àfrica i l'Orient Mitjà.
Viatges a Síria i Orient Mitjà
modificaPalgrave va tornar a Síria, on va assumir la identitat d'un metge sirià que viatjava.[4] Amb les seves bosses amb medicaments i petites mercaderies comercials, i acompanyat d'un criat, va marxar cap a Najd, al centre-nord de l'Aràbia. Va viatjar com a musulmà. El servei que va acabar fent per a la Companyia de Jesús i l'imperi francès va ser com un espia i no com a missioner.
Palgrave es va fer amic de Faisal bin Turki bin Abdullah Al-Saud mentre era a Najd. El fill i hereu de Faisal, Abdullah bin Faisal, va demanar a Palgrave que li aportés estricnina,[5] el que va fer pensar a Palgrave que Abdullah volia enverinar el seu pare.
Palgrave va ser acusat d'espionatge i gairebé va ser executat per les seves creences cristianes.[4]
Vida posterior i mort
modificaDesprés de viatjar durant un any des de Síria, passant per Najd, i fins a Bahrain i Oman, va tornar a Europa, on va escriure una narració dels seus viatges. Aquesta narració es va convertir en un èxit de vendes i s'ha reeditat moltes vegades. En aquesta obra no fa menció dels motius encoberts del seu viatge.
Després d'escriure aquest llibre, Palgrave va tornar a fer un gir espiritual i va renunciar a la seva vocació com a sacerdot jesuïta el 1865. Després va entrar al Ministeri d'Afers Exteriors britànic i va ser nomenat cònsol a Sukhum-Kale (Sukhumi) el 1866, i es va traslladar a Trebisonda.) el 1867. El 1868 es va casar amb Katherine, la filla de George Edward Simpson, de Norwich, amb qui va tenir tres fills. Va ser nomenat cònsol a Saint Thomas i Saint Croix el 1873, Manila el 1876 i el 1878 a Bulgària, on va ser nomenat cònsol general. El 1879 es va traslladar a Bangkok i el 1884 va ser nomenat ministre resident i cònsol general a l'Uruguai, on hi va servir fins a la seva mort el 1888.
Obra
modificaA més del seu treball sobre l'Aràbia Central, Gifford Palgrave va publicar un volum d'assajos sobre qüestions orientals, una narració anomenada Hermann Agha, un esbós de la Guaiana Holandesa i un volum d'assajos titulat Ulisses.
Referències
modifica- ↑ Speake, 2003, p. 916.
- ↑ Tidrick, 1989, p. 84.
- ↑ Wells, 2008.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Palgrave, 1866.
- ↑ Hobday, 1986, p. 16.
Bibliografia
modifica- Hobday, Peter. Saudi Arabia Today. An Introduction to the Richest Oil Power (en anglès). 2a ed.. Londres: The Macmillan Press, 1986. DOI doi:10.1007/978-1-349-03214-3. ISBN 978-0-333-21471-8.
- Speake, Jennifer. Literature of Travel and Exploration: G to P (en anglès). Taylor & Francis, 2003. ISBN 978-1-57958-424-5.
- Tidrick, Kathryn. Heart Beguiling Araby: The English Romance with Arabia (en anglès). I. B. Tauris, 1989. ISBN 9781850431350.
- Wells, John C. Longman Pronunciation Dictionary (en anglès). Longman, 2008. ISBN 978-1-4058-8118-0.