Woldemar Bargiel

compositor alemany

Woldemar Bargiel (Berlín, 18291897) fou un compositor alemany.

Plantilla:Infotaula personaWoldemar Bargiel

(1885) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Woldemar George Louis August Bargiel Modifica el valor a Wikidata
3 octubre 1828 Modifica el valor a Wikidata
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 febrer 1897 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaDreifaltigkeitskirchhof II (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Leipzig (1846–1849)
Joachimsthalsches Gymnasium Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pedagog musical, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de les Arts de Berlín, catedràtic (1874–1897)
Maatschappij tot Bevordering der Toonkunst (en) Tradueix, director (1865–1874)
Hochschule für Musik und Tanz Köln, professor de música (1859–1865) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsSiegfried Wilhelm Dehn, Ignaz Moscheles, Niels Gade i Julius Rietz Modifica el valor a Wikidata
AlumnesWaldemar von Baußnern Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu, piano, orgue i violí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHermine Bargiel (1870–) Modifica el valor a Wikidata
FillsClementine Bargiel, Clara Schmiedel Modifica el valor a Wikidata
ParesAugust Adolf Bargiel Modifica el valor a Wikidata  i Mariane Bargiel Modifica el valor a Wikidata
GermansClara Schumann
Cäcilie Bargiel Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 76c89478-df6a-4b42-82b9-e6ebfe385442 Discogs: 2054160 IMSLP: Category:Bargiel,_Woldemar Allmusic: mn0001178345 Modifica el valor a Wikidata

Estudià a Leipzig amb Moscheles, Hauptmann i Gade, i es va donar a conèixer per les seves obres per a piano i per a orquestra; el 1859 fou nomenat professor del Conservatori de Colònia on tingué entre altres alumnes a Moritz Mayer-Mahr, Ernst Rudorff, Alexandr Alexandrovich Ilyinsky, a Jeanne Becker,[1] Waldemar E von Baußnern,[2] F. W. Francke[3] i l'estatunidenc Ernest Douglas,[4] i mestre de capella més tard a Rotterdam, on tingué per alumne a Theodoor Verhey i on fou succeït en el càrrec per l'alemany Friedrich Gernsheim,[5] més tard es traslladà el 1874 a Berlín, com a professor de l'Hochschule für Musik d'aquesta capital, on va tenir entre altres alumnes en Ernst Wendel,[6] Jakob Rothstein,[7] Fini Henriques,[8] Martin Grabert,[9] i l'anglès Arthur Somervell.[10]

Fou entusiasta admirador de Schumann, al qual l'unien llaços familiars, però en la seva música n'obstant, apareix amb personalitat pròpia. Entre les seves obres descollen les obertures de Medea i Prometeu, les peces corals Nit de Primavera, el Salm XXIII i distintes simfonies, trios, sonates i corals.

Referències

modifica
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 125. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 122. (ISBN 84-7291-226-4)
  3. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 24, pàg. 1115 (ISBN 84-239-4524-3)
  4. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. IV, pàg. 519 (ISBN 84-239-4574-X)
  5. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 25, pàg. 1457 (ISBN 84-239-4525-1)
  6. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1571 (IBSN 84-7291-226-4)
  7. Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 52, pàg. 495. (ISBN-84-239-4552-9)
  8. *Enciclopèdia Espasa v. 27, pàg. 1081, (ISBN 84-239-4527-8)
  9. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 26, pàg. 882 (ISBN 84-239-4526-X)
  10. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 57, pàg. 327 (ISBN 84 239-4557-X)

Bibliografia

modifica