Xavier Leroux

compositor francès

Xavier Leroux (Velletri, 11 d'octubre de 1863 - París, 2 de febrer de 1919) fou un compositor francès, marit de la reconeguda cantant Meyrianne Héglon (1867-1942).

Infotaula de personaXavier Leroux

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 octubre 1863 Modifica el valor a Wikidata
Velletri (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 febrer 1919 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 96 48° 51′ 33″ N, 2° 23′ 55″ E / 48.85929°N,2.398653°E / 48.85929; 2.398653
Grave of Leroux (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pedagog musical, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsThéodore Dubois i Jules Massenet Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJules Mouquet, Robert Casadesus i Albert Wolff Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMeyrianne Héglon Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: a4d57804-561d-44c1-9816-def2ebcbffb2 Lieder.net: 4826 Discogs: 1945407 IMSLP: Category:Leroux,_Xavier Find a Grave: 44171124 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Fill de Félix Leroux i Orsola Maria Attilia Breni. Félix Leroux va ser el cap de música de la 59th Line, que va participar en la campanya italiana. Va estar destinat a l'escola d'artilleria de Chalons, Vincennes i Tarbes abans de deixar l'exèrcit per ser director del "Tivoli-Vauxhall" a París.

Xavier Lereoux va ser alumne de Théodore Dubois i Jules Massenet al Conservatori de París. El 1885 va guanyar el 1r Premi de Roma amb la cantata Endymion. El 1886, es va fer amic de Claude Debussy a la Vil·la Mèdici.

A París, va ser professor d'harmonia al Conservatori a partir de 1896. A més, va dirigir la "Revue Musica". Va produir unes quantes obres de música sacra (sobretot una missa) i uns quants motets, però va ser la música de teatre la que li va proporcionar la seva major inspiració; va compondre música escènica (Les Perses d'Èsquil, Plutó d'Aristòfanes, La Sorcière de Sardou), després es va dedicar a l'òpera. La seva obra mestra (i el seu major èxit) és sens dubte Le Chemineau, del qual l'Opéra-Comique va fer cent sis representacions fins al 1945.

Entre els seus alumnes a classe d'harmonia hi havia Paul Paray, Roger Désormière, Eugène Bigot, Georges Dandelot, Albert Wolff, Henri Mulet i Louis Fourestier.

 
Tomba de Leroux, al cementiri del Père-Lachaise.

El 1910, vivia amb la seva dona Meyrianne Héglon al número 64, rue Cortambert (16è districte de París).[1] Va morir el 1919 a casa seva de l'avinguda Émile-Deschanel (7è districte de París),[2] i va ser enterrat al cementiri del Père-Lachaise (96a divisió).[3]

Premis modifica

  • 1885 : 1er Premi de Roma (cantata Endymion).
  • Cavaller de la Legió d'Honor

Obres modifica

Música d'escena
Òperes
Obres diverses
  • Hymne (1914) : «A aquells que van morir gloriosament per la Pàtria», cantat per Francisque Delmas als Invàlids l'1 de novembre de 1914. Poema de Victor Hugo.
  • Une simpe idèe (1900) Fantasia per a flauta, oboè i piano.

Referències modifica

  1. Félix de Rochegude, Promenades dans toutes les rues de Paris, XVIe arrondissement, 1910.
  2. «Paris archives» (en francès).
  3. «Paris archives» (en francès).
  4. «Bibliotheques specialisees Paris» (en francès). [Consulta: 28 febrer 2018].

Bibliografia modifica

  • Sylvain Mikus, Autour de la jeunesse châlonnaise d'un grand musicien : Xavier Leroux et son père Félix (1876-1879), Études Marnaises publicat per la Societat d'Agricultura, Comerç, Ciències i Arts del Marne (SACSAM), t. CXXVII, 2012, pàg. 157-173.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xavier Leroux
  • Recursos musicals-[1]
  • Mostra relativa al espectacle-[2](francès)
  • Mostra relativa als militars-[3](francès)
  • Mostra relativa a les Belles Arts-[4](francès)
  • Nota en un diccionari general o enciclopèdia-[5](alemany)