El gbe, xwela (o Houeda, o Phera, etc.)[1] és una llengua gbe que parlen els xweles[2] que viuen al sud de Benín, als departaments de Mono i d'Atlantique. El seu codi ISO 639-3 és xwe i el seu codi al glottolog és xwel1235.[3]

Infotaula de llenguaXwela
Altres nomsHoueda, Peda, Phera, Xwela, Xwela-Gba
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants65.000 (2002, ethnologue)[1] o 102.000 (joshuaproject)[2]
Autòcton dedepartaments de Mono i Atlantique
EstatBenín
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües kwa
llengües gbe Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3xwe Modifica el valor a Wikidata
SILxwe
Glottologxwel1235 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuexwe Modifica el valor a Wikidata
IETFxwe Modifica el valor a Wikidata

Segons l'ethnologue el 2002 hi havia 62.000 parlants de gbe, xwela[1] i segons el joshuaproject n'hi ha 102.000.[2]

Situació geogràfica

modifica

Els xweles tenen el seu territori a la zona promera al llac Aheme, al municipi de Comé i a l'extrem meridional del municipi de Bopa al departament de Mono i als municipis de Kpomassè i d'Ouidah, al departament Atlantique.[1]

Segons el mapa lingüístic de Benín de l'ethnologue, els xweles tenen el territori al sud i a l'est del llac Aheme. Tenen com a veïns als xwles occidentals a l'oest i a l'est, als fon, també a l'est; als ayizos i els saxwes, al nord i els watxis, al nord-oest.[4]

Família lingüística

modifica

El gbe, xwela és una llengua kwa, família lingüística que forma part de les llengües Benué-Congo. Concretament, segons l'ethnologue, forma part del grup lingüístic de les llengües gbes.[5] Segons l'ethnologue, hi ha 21 llengües gbe: l'Aguna, l'ewe, el gbe, ci, el gbe, xwla oriental, el gbe, gbesi, el gbe, kotafon, el gbe, saxwe, el gbe, waci, el gbe, xwela occidental, el gbe, xwela, el kpessi, sis llengües aja (aja, gbe, ayizo, gbe, defi, gbe, tofin, gbe, weme i gun), dues llengües fons (fon i gbe, maxi) i la llengua gen, considerada l'única llengua mina.[5] Segons el glottolog, és una de les llengües gbes orientals juntament amb el gbe, ayizo; el gbe, defi; el gbe, ci; el fon; el gbe, gbesi; el gun; el gbe, kotafon; el gbe, maxi; el gbe, saxwe; el gbe, tofin; el gbe, weme; el gbe, xwla oriental; el wudu i el gbe, xwela occidental.[3]

Dialectes i semblança amb altres llengües

modifica

El gbe, xwela no té cap dialecte, però té moltes semblances lèxiques amb el gbe, xwla occidental (90%), amb el fon (85%), amb el gen (71%), amb el saxwe (82%) i amb l'aja (68%).[1]

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua

modifica

El gbe, xwela és una llengua vigorosa (EGIDS 6a): tot i que no està estandarditzada, és utilitzada per persones de totes les generacions en la comunicació social i la seva situació és sostenible.[6] Els xweles també parlen el fon, el gen, el gbe, saxwe i el francès com a segones llengües. Els gens i els saxwes també utilitzen el gbe, sxwela com a segona llengua en l'educació no formal, a l'església i a les oficines governamentals. A les escoles els xweles aprenen en francès.[1]

Bibliografia

modifica
  • Kluge, Angela. 2011. A sociolinguistic survey of the Gbe language communities of Benin and Togo: Gbe language family overview. A: SIL Electronic Survey Reports 2011-012. 1-21.
  • Henson, Bonnie J. and Johnson, Eric C. and Kluge, Angela. 2011. A sociolinguistic survey of the Gbe language communities of Benin and Togo, Volume 4: Xwela language area. (SIL Electronic Survey Reports 2011-016.) SIL International. 52pp.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Gbe, Xwela, a language of Benin». ethnologue. [Consulta: 13 febrer 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Language: Gbe, Xwela». joshuaproject. [Consulta: 13 febrer 2015].
  3. 3,0 3,1 «Language: Xwela Gbe». glottolog. [Consulta: 13 febrer 2015].
  4. «Mapa lingüístic de Benín. El gbe, xwela és el número 47». [Consulta: 13 febrer 2015].
  5. 5,0 5,1 «Gbe». ethnologue. [Consulta: 5 febrer 2015].
  6. «Xwela Gbe in the Language Cloud» (en anglès). [Consulta: 13 febrer 2015].