Cola Cao
Cola Cao és una marca de xocolata en pols creada l'any 1946. Originàriament produïda per Nutrexpa, actualment la marca és propietat de la companyia catalana Idilia Foods.[1][2]
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | producte alimentari marca comercial | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1945 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Propietat de | Idilia Foods (2015–) Nutrexpa (1945–2015) | ||||
Història
modificaTot i que actualment es comercialitza arreu del món,[3] Cola Cao és una marca ben coneguda a Espanya dels anys 50 ençà,[4] quan fan una forta campanya publicitària en ràdio amb la «Cançó del Negrito», en la qual s'anunciava com «esmorzar i berenar ideal».[5] «La canción del Cola-Cao», en l'àmbit hispànic quasi l'arquetip del jingle publicitari, va ser composta per n'Aureli Jordi Dotras.[6] L'any 1962, amb l'arribada de la televisió a Espanya, comencen els primers films publicitaris, que adapten la sintonia radiofònica a uns dibuixos animats. Deu anys després, l'any 1972, Cola Cao passa a ser un «aliment olímpic» en convertir-se en patrocinador dels jocs olímpics de Múnic.
Als anys vuitanta es produeix Cola Cao VIT, una versió instantània i enriquida amb vitamines. Va deixar de produir-se a finals dels anys vuitanta. L'any 1989 Cola Cao arriba a la Xina (高乐高 Gao-le-Gao); i l'any 1992 torna a ser un «aliment olímpic» als jocs olímpics de Barcelona.
A mitjans dels noranta, amb l'eslògan «el mateix sabor de Cola Cao amb la meitat de calories», es llança una versió sense sucre i amb edulcorants anomenada Cola Cao baix en calories, que després canvia a Cola Cao Light. A finals dels noranta, principis del segle xxi, reapareix una versió instantània de Cola Cao, aquesta vegada anomenada Cola Cao Turbo. Amb el seu llançament, el clàssic es rebateja com a Cola Cao Original. També existeixen varietats com el «Cola Cao complet» (amb fibres i cereals) i «Cola Cao fibra» (amb un alt contingut en fibra). A més, compta amb una línia de batuts de xocolata coneguda com a «Cola Cao energy».
Cola Cao té presència internacional també a Portugal i Xile, on està present en les varietats Cola Cao Original, Cola Cao Energy, Cola Cao Baix en Calories i els cereals Pillows de Cola Cao.
Cançó del Cola-Cao
modificaLa cançó del Cola-Cao (en castellà: La canción del Cola-Cao) va ser un anunci radiofònic que es va fer popular a Espanya i que fou creada per l'empresa Nutrexpa el 1946.[7] La cançó es va identificar des dels primers instants amb el típic pot de llauna.[8] Va ser composta per Aureli Jordi Dotras i cantada per Roberto Rizo. Es tracta d'un dels primers anuncis a Espanya que es va repetir per la ràdio als anys cinquanta.[9]
Els propietaris de Cola Cao, José Ignacio Ferrero Cabanach i José María Ventura Mallofré, intuïen l'efecte de la ràdio a la població si emetien una cançó enganxosa. Dues setmanes després es van veure els efectes del missatge publicitari l'empresa en les vendes. Degut a l'èxit, el 1956 Cola Cao va patrocinar la radionovel·la «Matilde, Perico i Periquín». L'èxit de vendes del producte va fer que l'empresa passés de disset empleats el 1950 a més d'un centenar a finals de la dècada.[10]
Referències
modifica- ↑ «Idilia Foods, propietaria de Cola Cao y Nocilla a Valencia» (en castellà). La Vanguardia, 11-10-2017.
- ↑ Guillén, M. The Rise of Spanish Multinationals: European Business in the Global Economy. Cambridge University Press, 2005, p. 47-48. ISBN 978-0-521-84721-6 [Consulta: 23 novembre 2017].
- ↑ Howse, C. The Train in Spain. Bloomsbury Publishing, 2013, p. 20-21. ISBN 978-1-4411-2839-3 [Consulta: 23 novembre 2017].
- ↑ Dalby, A. The Breakfast Book. Reaktion Books, 2013, p. 94. ISBN 978-1-78023-121-1 [Consulta: 23 novembre 2017].
- ↑ Guillén, M. The Rise of Spanish Multinationals: European Business in the Global Economy. Cambridge University Press, 2005, p. 47-48. ISBN 978-0-521-84721-6 [Consulta: 23 novembre 2017].
- ↑ Barbeito, Mariluz; Payet, Anna «La radio publicitaria: el peso del inmovilismo». Quaderns del CAC, 22, gener 2005, pàg. 49-62. ISSN: 1138-9761.
- ↑ Guillermo Summers, (2000), Yo soy aquel negrito, Madrid, Ediciones Martínez Roca
- ↑ Ángel Luis Cervera Fantoni, (2003), Envase y embalaje: (la venta silenciosa), Ed ESIC,
- ↑ Mabel Gracia Arnaiz, (2001), Paradojas de la alimentación contemporánea, Madrid, Ed. Icaria
- ↑ Inma Rodriguez, (2006), Principios y estrategias de marketing, Barcelona
Bibliografia
modifica- Cuyàs i Gibert, Manuel «Els grumolls de sempre». El Punt Avui, 16-01-2019, pàg. 2.