Zdeněk Fibich
Zdeněk Fibich (Vseborice, Txèquia, 21 de desembre de 1850 - Praga, Txèquia, 15 d'octubre de 1900) fou un compositor txec, casat amb la seva compatriota la contralt Betty Fibichová.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 desembre 1850 Všebořice (en)  |
| Mort | 15 octubre 1900 (49 anys) Nové Město |
| Causa de mort | Pneumònia |
| Sepultura | cementiri de Vyšehrad |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori de Leipzig |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Leipzig Mannheim París |
| Ocupació | compositor, musicòleg, dramaturg, director d'orquestra, pedagog, director de cor |
| Activitat | 1864 – |
| Gènere | Òpera, simfonia i música clàssica |
| Instrument | Orgue |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Růžena Hanušová |
Premis
| |
       | |
Primer estudià a Praga i després a Leipzig, on, a més, assistí a nombrosos concerts, formant així el seu gust musical en un ambient molt propici. Als quinze anys estrenà la Simfonia en mi bemoll, l'èxit de la qual decidí la seva vocació, i dos anys més tard una altra Simfonia en fa major que també va merèixer una agradable acollida.
Poc temps després es traslladà a París i allà es donà a conèixer com un excel·lent pianista. De 1869 a 1870 continua els seus estudis a Mannheim sota la direcció de Lachner. El 1874 estrenà la primera òpera, Bukovín, que el situa entre els més distingits compositors txecs, i ensems era crític musical de la revista Dalibor de Praga, i és nomenat el 1875 segon director de l'orquestra del Teatre Nacional de Praga, càrrec que desenvolupà fins al 1878, en què passà a dirigir el cor de l'Església russa. Durant un cert temps fou professor al Conservatori de Praga, on tingué alumnes destacats com Otakar Ostrčil i Karel Weiss,[1] i Bohumil Vendler, entre d'altres.[2]
Per la seva fecunditat, per l'abundància dels seus recursos tècnics, per l'elevació d'estil i pel caràcter eminentment nacionalista de les seves últimes obres, Fibich és un dels més notables compositors de l'època post-wagneriana, escola la qual seguí fidelment, però donant-li un segell personal.
Cultivà tots els generes, la música simfònica i de cambra, la dramàtica, la instrumental, la vocal, etc., i deixà en cada un obres molt apreciables, que el situen, en la música txeca del seu temps, immediatament després de Dvořák i Smetana.
Entre les seves òperes cal mencionar:
- Bukovín (1874)
- Blaník (1881)
- La núvia de Messina (1884)
- Bouře, inspirada en el drama La tempesta de Shakespeare (1895)
- Hedy (Praga, 1897)
- Šárka (Praga, 1898)
- Pád Arkuna (La caiguda d'Arcona, 1900)
- Hipodamia
- Les noces de Pelops (1890)
- L'expiació de Tàntal (1891)
- La mort d'Hipodamia (1891) la trilogia completa es representà a Praga i Amsterdam
Altres estilsModifica
- La boda, per a cor i orquestra.
- La núvia del vent, per a cor i orquestra.
- Romança primaveral, per a cor i orquestra.
- El jueu de Praga, obertura.
- Latempestat, obertura.
- Una nit en el Karlstein, obertura.
- Comenio, obertura.
- Udalrico i Bozena, obertura.
- Otello, poema simfònic.
- Taman i la ninfa, poema simfònic.
- Primavera, poema simfònic.
- Zaboj, poema simfònic.
- Slavoj i Ludek, poema simfònic.
- Vigília, poema simfònic.
- La vesprada, poema simfònic.
- El geni de les aigües, melodrama.
- La venjança de les flors, melodrama.
- La nit de Nadal, melodrama.
- L'eternitat, melodrama.
- La reina Emma, melodrama.
- Hakon, melodrama.
- Una Simfonia.
- Dos Quartets, per a instruments d'arc.
- Cors, composicions religioses, nombrosos lieder i unes 400 composicions per a piano.
BibliografiaModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zdeněk Fibich |
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 23, pàgs. 1181-82 (ISBN 84-239-4523-5)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 10, pàg. 1236 (ISBN 84-239-4580-4)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 10, pàg. 1078 (ISBN 84-239-4580-4)