Zeita (àrab: زيتا, Zaytā) és un municipi palestí de la governació de Tulkarem, a Cisjordània, 12 kilòmetres al sud-est de Tulkarem. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia una població de 2.852 habitants el 2006[1] El 21,5 % de la població de Zeita eren refugiats en 1997.[2] Els serveis sanitaris de Zeita són designats com a MOH nivell 2.[3]

Plantilla:Infotaula geografia políticaZeita
زيتا
Imatge

Localització
Map
 32° 23′ 04″ N, 35° 03′ 03″ E / 32.3845°N,35.0508°E / 32.3845; 35.0508
Municipi
Graella palestina155/199
Organització política
GovernacióTulkarem
Identificador descriptiu
Codi postal311 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari

Història modifica

Zeita és una vila antiga on capitells corintis han estat reustilitzats en un maqam local.[4]

Època otomana modifica

El poble va ser incorporat a l'Imperi Otomà amb la resta de Palestina en 1517. En 1596, en els registres d'impostos otomans van aparèixer sota el nom de Zaita, situada a la nàhiya de Qaqun, al sanjak de Nablus. Tenia una població de 91 llars musulmanes i 7 cristianes. Pagaven un impost fix del 33.3% en productes agrícoles, incloent blat, ordi, cultius d'estiu, oliveres, cabres i ruscs, a més d'ingressos ocasionals i una premsa per a oli d'oliva o xarop de raïmp; i jizya de 3,440 akçe.[5]

Zeita apareix a la làmina 45 del mapa de Jacotin dibuixat durant la invasió de Napoleó en 1799, encara que la seva posició no és acurada.[6][7] En 1870 Victor Guérin hi va trobar la vila amb 600 habitants.[8] També va assenyalar: Aquí he trobat, igual que a Jett, un antic capitell buidat per fer un morter, i usat pel mateix propòsit. Un pou d'aigua molt bo, construït de pedra tallada, sembla antic."[9]

En 1882 el Survey of Western Palestine (SWP) de la Palestine Exploration Fund el va descriure: «un poble de gran grandària a la vora de la plana, envoltat de jardins de figueres, i té oliveres al sud. Sembla que es tracta d'un lloc antic, amb tombes cap a l'est. El subministrament és principalment de pous, però hi ha una petita font ('A in esh Shabutbut') al sud-oest. [..] Hi ha dos llocs sagrats al costat sud del poble.»[10]

Època del Mandat Britànic modifica

Segons el cens organitzat en 1922 per les autoritats del Mandat Britànic, Zeita tenia una població de 1.087 musulmans,[11] incrementats en el cens de Palestina de 1931 a 1,165 persones, tots musulmans, vivint en 237 cases.[12]

En 1945 la població de Zeita era de 1.780 musulmans,[13] amb 6,410 dúnams de terra segons un cens oficial de terra i població.[14] 782 dúnams eren plantacions i terra de rec, 5,120 usats per a cereals,[15] mentre que 33 dúnams eren sòl edificat.[16]

Després de 1948 modifica

Després de la de la Guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'Armistici de 1949, Zeita va restar en mans de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies el 1967, ha estat sota ocupació israeliana

Referències modifica

  1. Projected Mid -Year Population for Tulkarm Governorate by Locality 2004- 2006 Arxivat 2019-03-31 a Wayback Machine. Palestinian Central Bureau of Statistics.
  2. Palestinian Population by Locality and Refugee Status Arxivat 2012-02-07 a Wayback Machine. Palestinian Central Bureau of Statistics
  3. Health care Facilities Tulkarm Governorate
  4. Dauphin, 1998, p. 756
  5. Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 137
  6. Palestine Exploration Quarterly Jan-Apr 1944. Jacotin's Map of Palestine. D.H.Kellner. p. 161
  7. Karmon, 1960, p. 170 Arxivat 2019-12-22 a Wayback Machine.
  8. Guérin, 1875, p. 346
  9. Guérin, 1875, p. 346; as translated by Conder and Kitchener, 1882, p. 153
  10. Conder and Kitchener, 1882, p. 153
  11. Barron, 1923, Table XI, Sub-district of Tulkarm, p. 27
  12. Mills, 1932, p. 58
  13. Department of Statistics, 1945, p. 22
  14. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 77
  15. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 128
  16. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 178

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica