Àmfora

(S'ha redirigit des de: Àmfora (recipient))
Aquest article tracta sobre el recipient. Si cerqueu la unitat de mesura, vegeu «quadrantal».

Una àmfora (grec antic: ἀμφορεύς, llatí: Amphora) és un recipient de terrissa de cos ovalat i coll estret flanquejat per dues nanses, normalment acabat en un piu, i que és usada per a guardar-hi i transportar-hi aliments.

Àmfores exhibides al castell de Bodrum, Turquia.

El material habitual de l'àmfora era la terrissa, segons Horaci[1] i per això també se l'anomenava testa. Homer parla d'àmfores d'or i de pedra.[2] En èpoques posteriors també hi van haver àmfores de vidre,[3] i se n'han trobat diverses a Pompeia. Corneli Nepot esmenta, com a gran raresa, àmfores fetes d'ònix, de les que també en parla Plini el Vell.[4] De vegades portava estampat el nom del fabricant, o del lloc de fabricació.

Les àmfores s'utilitzaven per a la conservació de diversos aliments que requerien una cura especial, com ara el vi, l'oli, la mel, el raïm, les olives i altres fruits. Xenofont[5] diu que també s'usaven per guardar les carns conservades en vinagre, i Heròdot explica que s'hi podia guardar or fos i plom.[6] Homer i Sòfocles diuen que les àmfores s'usaven també com a urnes funeràries. Es partien pel mig, s'hi posava el cadàver i es tornaven a tancar, segellant-les amb fang.[7]

Tipus d'àmfores

modifica
 
Àmfora grega amb la imatge de la deessa Atenea.
  • Cadus: àmfora per contenir vi i ser transportada en vaixell.
  • Àmfora africana: àmfora fabricada al nord d'Àfrica entre el segle ii aC i el segle vii i sobretot durant el baix Imperi.
  • Àmfora bètica: àmfora fabricada al sud de la península Ibèrica durant l'Imperi Romà, caracteritzada per una pasta vermella o beix, i una engalba clara.
  • Àmfora brindisina: àmfora de forma globular fabricada a Bríndisi durant els segles II i I aC, caracteritzada per una pasta beix.
  • Àmfora ebusitana: àmfora fabricada a Eivissa entre els segles VII aC i II, caracteritzada per una pasta rosada.
  • Àmfora etrusca: àmfora fabricada a Etrúria entre els segles VIII i III aC, caracteritzada generalment per una pasta marronosa.
  • Àmfora fenícia: àmfora fabricada a Fenícia i les seves colònies entre els segles IX i VI aC, caracteritzada per una pasta bicroma, generalment grisa i rosada.
  • Àmfora grecoitàlica: àmfora fabricada a la Itàlia central i meridional entre els segles IV i II aC, caracteritzada per una pasta rosada i un llavi triangular.
  • Àmfora itàlica: àmfora fabricada a la costa tirrena durant els segles II i I aC, caracteritzada per una pasta vermellosa amb desgreixant d'olivina i augita i una engalba de color crema.
  • Àmfora massaliota: àmfora fabricada a Marsella entre els segles VI i II aC, caracteritzada per una pasta clara amb abundant desgreixant de mica argentada.
  • Àmfora oriental: àmfora fabricada a la Mediterrània oriental entre els segles I i VII, caracteritzada per una pasta marró beix amb desgreixant de mica.
  • Àmfora púnica: àmfora fabricada al món cartaginès entre els segles VIII i I aC, caracteritzada per una pasta marronosa amb desgreixant de quars.
  • Àmfora tarraconense: àmfora fabricada al nord-est de la península Ibèrica durant l'Imperi Romà, caracteritzada per una pasta marró vermellosa i una engalba blanca.[8]
  • Amforisc: àmfora petita usada per a guardar-hi perfums.

Referències

modifica
  1. Horaci. De Arte poetica, XXI
  2. Homer. Ilíada, XXIII, 92; Odissea XXIV, 74; XII, 105
  3. Petroni. Satíricon, 34
  4. Plini el Vell. Naturalis Historia, XXXVI, 59
  5. Xenofont. Anàbasi, V, 4, 28
  6. Heròdot. Històries, III, 96
  7. Smith, William (ed.). «Amphora». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 31 gener 2023].
  8. "Amphora", The Concise Oxford Dictionary of Archaeology. Timothy Darvill. Oxford University Press, any 2002.

Bibliografia

modifica
  • "Amphora." Encyclopædia Britannica., any 2006.

Enllaços externs

modifica