Étienne Bacrot

Jugador d'escacs francès

Étienne Bacrot (nascut el 22 de gener de 1983[1] a Lilla, Nord), és un jugador d'escacs francès, que té el títol de Gran Mestre des de 1997,[2] i forma part de la llista dels GM més joves de tots els temps.

Plantilla:Infotaula personaÉtienne Bacrot

(2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 gener 1983 Modifica el valor a Wikidata (41 anys)
Lilla (França) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatFrança
Activitat
Ocupaciójugador d'escacs Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Paris Chess Club (–2006)
OSG Baden-Baden (2005–)
SG Porz (1999–2002) Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaFrança Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre Internacional d'escacs (1996)
Gran Mestre Internacional (1997) Modifica el valor a Wikidata
Punts Elo (màx.)2.749 (2013)<
Identificador FIDE605506 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2018Olimpíada d'escacs de 2018
2014Olimpíada d'escacs de 2014
2008Olimpíada d'escacs de 2008
2006Olimpíada d'escacs de 2006
2002Olimpíada d'escacs de 2002
1998Olimpíada d'escacs de 1998
1996Olimpíada d'escacs de 1996 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (1997)
7 cops Campió de França
Campió del món Sub-10 (1993)
Campió del món Sub-12 (1995)

Ha guanyat nombrosos torneigs i ha fet partides notables. Va superar la barrera dels 2700 punts d'Elo el 2004. El gener de 2005, fou el primer jugador francès en entrar al Top 10 mundial.

A la llista d'Elo de la FIDE de l'agost de 2020, hi tenia un Elo de 2673 punts, cosa que en feia el jugador número 2 (en actiu) de França,[3] i el 64è millor jugador al rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2749 punts, a la llista de novembre de 2013 (posició 15 al rànquing mundial).[4]

Biografia i resultats destacats en competició

modifica

Bacrot va començar a jugar als 4 anys, i cap als 10 ja triomfava en competicions per edats. El 1993 fou Campió d'Europa Sub-10 i Campió del món Sub-10 a Bratislava,[5] i el 1995, Campió d'Europa Sub-12 i Campió del món Sub-12, per damunt de Surya Shekhar Ganguly.[5][6] El 1996, als 13 anys, ja va ser capaç de guanyar un matx contra l'exCampió del món com Vassili Smislov.[1] Va esdevenir Gran Mestre el març del 1997 als 14 anys i 2 mesos, essent la persona més jove de la història (en aquell moment) en assolir el títol.[1] El rècord va ser trencat el desembre següent per Ruslan Ponomariov). El 1999 fou un dels quatre "consellers" que participaren com a assessors de l'equip mundial a la partida Kaspàrov contra el Món.

Bacrot va puntuar 6/8 a l'Olimpíada d'escacs de 2006 contra oponents amb una mitjana d'Elo de 2640, tot guanyant 13 punts; això li va permetre de guanyar la medalla de bronze individual com a tercera millor performance de l'Olimpíada.[7] Una de les seves victòries notables fou contra el GM estatunidenc Gata Kamsky.[8]

Matxs anuals al seu lloc de naixement

modifica

Des de 1995, i fins a 2004, Bacrot ha jugat un matx anual a sis partides contra algun destacat jugador, al seu poble, Albert. El 1996 va guanyar Vassili Smislov 5-1,[1] el 1997 va perdre contra Víktor Kortxnoi 4-2, el 1998 va guanyar en Robert Hübner 3.5-2.5, el 1999 va perdre contra Aleksandr Beliavski 3.5-2.5, el 2000 va perdre contra Nigel Short 4-2, el 2001 empatà 3-3 amb Emil Sutovsky, el 2002 guanyà Borís Guélfand 3.5-2.5, i el 2004 guanyà contra Ivan Sokolov 3.5-2.5 (no hi va haver matx el 2003).

Altres resultats destacats

modifica

Participació en competicions per equips

modifica

Resultats de joventut

modifica
 
Étienne Bacrot (1999)

Rànquings

modifica
  • A la llista d'Elo de la FIDE d'octubre de 2008, hi tenia un Elo de 2705 (essent el 29è jugador del món).
  • El seu Elo s'ha mantingut per damunt de 2700 des de juliol de 2004.
  • Durant el 2005, fou el jugador número 9 del món en cadascuna de les llistes de la FIDE d'aquell any, jugant 55 partides.
  • El seu màxim Elo, de 2731 punts, era el 31è millor mai assolit per un escaquista, el juliol de 2010.[28]
  • Ha estat el número 1 de França (era el número 2 el maig de 2011)[29] (França és el cinquè país del món a les llistes de la FIDE, el maig de 2011)[30]

Notes i referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Étienne Bacrot: Nota biogràfica» (en anglès). gibraltarchesscongress.com, 2010. Arxivat de l'original el 2014-07-02. [Consulta: 23 desembre 2014].
  2. «Nota biogràfica d'Étienne Bacrot» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 17 juny 2011].
  3. «"Rànquing d'escaquistes per federació: França"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 29 agost 2020].
  4. Posició al rànquing mundial i evolució Elo d'Étienne Bacrot «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2014-10-17. [Consulta: 16 novembre 2013].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Campionats del món per edats: campions» (en portuguès). brasilbase. [Consulta: 10 febrer 2014].
  6. Arvind Aaron. «Surya Sekhar Ganguly - New National Junior Champion». Chess-mate.com. Arxivat de l'original el 2012-01-23. [Consulta: 15 desembre 2011].
  7. Detalls de l'olimpíada de Torí a olimpbase.org (anglès)
  8. Schachserver Der Weiner Zeitung(Austria), "37th Chess Olympiad 2006" Arxivat 2017-12-08 a Wayback Machine.
  9. Thimognier, Dominique. «Historial dels campionats de França d'escacs» (en francès). Heritage des échecs français. [Consulta: 17 juny 2011].
  10. «Dortmund Sparkassen Chess Meeting 2005» (en anglès). chess.gr. Arxivat de l'original el 2011-09-27. [Consulta: 28 novembre 2011].
  11. «Classificació i partides de l'edició de 2005 del torneig Dortmund Sparkassen» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 28 novembre 2011].
  12. «Lloc web oficial de la Copa del món de 2005» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2011].
  13. Resultats de la FIDE World Cup 2005 a Informació sobre els campionats del món d'escacs al lloc web de Mark Weeks (anglès)
  14. Crowther, Mark. «FIDE World Chess Cup 2005» (en anglès). The Week in Chess 580. Arxivat de l'original el 2012-02-01. [Consulta: 10 juny 2011].
  15. Chessvine Article, "GM Etienne Bacrot wins French Championship" Arxivat 2011-07-08 a Wayback Machine.
  16. «Aronian and Carlsen share first at Corus» (en anglès). Chessdom. Arxivat de l'original el 2008-10-16. [Consulta: 17 juny 2011].
  17. Crowther, Mark. «Aeroflot Open 2009» (en anglès). TWIC 747, 02-03-2009. Arxivat de l'original el 2012-03-04. [Consulta: 23 desembre 2011].
  18. «Nanjing R10 Magnus wins with 2900+ performance» (en anglès). ChessBase, 30-10-2010. [Consulta: 4 novembre 2011].
  19. Vachier-Lagrave wins 2011 French Championship, Chessbase, 26 d'agost de 2011 (en anglès). Consultat el dia 4 de novembre de 2011 (anglès)
  20. FIDE has announced qualifiers for the World Cup 2011, Chessbase, 15 de juliol de 2011 (en anglès). Consultat el dia 25 de novembre de 2011 (anglès)
  21. «FIDE World Cup 2011» (en anglès). chess.com, 27-08-2011. [Consulta: 25 novembre 2011].
  22. «Resultats de la Copa del món de 2011» (en anglès). ugrasport.com. Arxivat de l'original el 2011-11-22. [Consulta: 25 novembre 2011].
  23. «Campions de França 2012» (en francès). europe-echecs.com, agost 2012. [Consulta: 28 agost 2014].
  24. En aquest torneig, celebrat a l'hotel Scandic Tromsø de Tromsø, a Noruega, els finalistes es classificaven pel Torneig de Candidats de 2014.
  25. «Emparellaments i resultats de la Copa del Món d'escacs de 2013» (en anglès). Lloc web oficial de la Copa del món 2013. Arxivat de l'original el 2013-12-21. [Consulta: 8 octubre 2013].
  26. «89è Campionat de França» (en francès). ffechecs.org. [Consulta: 12 octubre 2014].
  27. «Fressinet Wins French Championship» (en anglès). chess.com, 30-08-2014. [Consulta: 12 octubre 2014].
  28. FIDE ratings July 2010: Carlsen with record 2826, Chessbase, 1 de juliol de 2010 (en anglès). (anglès)
  29. «Rànquing d'escaquistes francesos» (en anglès). FIDE. [Consulta: 18 maig 2011].
  30. «Rànquing de federacions» (en anglès). FIDE. [Consulta: 18 maig 2011].

Enllaços externs

modifica
  • Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com» (en anglès). [Consulta: 17 juny 2011].
  • Étienne Bacrot a ChessGames.com (anglès)


Fites
Precedit per:
Péter Lékó
Gran Mestre més jove del món
Març - Desembre 1997
Succeït per:
Ruslan Ponomariov
Títols
Precedit per:
Luke McShane
Campió del món Sub-10
1993
Succeït per:
Sergey Grishchenko
Precedit per:
Levon Aronian
Campió del món Sub-12
1995
Succeït per:
Kamil Mitoń
Precedit per:
Iossif Dorfman
Campió de França d'escacs
1999-2003
Succeït per:
Joël Lautier
Precedit per:
Maxime Vachier-Lagrave
Campió de França d'escacs
2008
Succeït per:
Vladislav Tkatxov
Precedit per:
Maxime Vachier-Lagrave
Campió de França d'escacs
2012
(amb Édouard, Bauer i Vachier-Lagrave)
Succeït per:
Hicham Hamdouchi