Étienne Bacrot
Jugador d'escacs francès
Étienne Bacrot (nascut el 22 de gener de 1983[1] a Lilla, Nord), és un jugador d'escacs francès, que té el títol de Gran Mestre des de 1997,[2] i forma part de la llista dels GM més joves de tots els temps.
 (2013)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 gener 1983 (41 anys) Lilla (França) |
| Nacionalitat | França |
| Activitat | |
| Ocupació | jugador d'escacs |
| Membre de | |
| Nacionalitat esportiva | França |
| Esport | escacs |
| Títol d'escaquista | Mestre Internacional d'escacs (1996) Gran Mestre Internacional (1997) |
| Punts Elo (màx.) | 2.749 (2013)< |
| Identificador FIDE | 605506 |
| Participà en | |
| 2018 | Olimpíada d'escacs de 2018 |
| 2014 | Olimpíada d'escacs de 2014 |
| 2008 | Olimpíada d'escacs de 2008 |
| 2006 | Olimpíada d'escacs de 2006 |
| 2002 | Olimpíada d'escacs de 2002 |
| 1998 | Olimpíada d'escacs de 1998 |
| 1996 | Olimpíada d'escacs de 1996 |
| Altres | |
| Títol | Gran Mestre (1997) 7 cops Campió de França Campió del món Sub-10 (1993) Campió del món Sub-12 (1995) |
     | |
Ha guanyat nombrosos torneigs i ha fet partides notables. Va superar la barrera dels 2700 punts d'Elo el 2004. El gener de 2005, fou el primer jugador francès en entrar al Top 10 mundial.
A la llista d'Elo de la FIDE de l'agost de 2020, hi tenia un Elo de 2673 punts, cosa que en feia el jugador número 2 (en actiu) de França,[3] i el 64è millor jugador al rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2749 punts, a la llista de novembre de 2013 (posició 15 al rànquing mundial).[4]
Biografia i resultats destacats en competició
modificaBacrot va començar a jugar als 4 anys, i cap als 10 ja triomfava en competicions per edats. El 1993 fou Campió d'Europa Sub-10 i Campió del món Sub-10 a Bratislava,[5] i el 1995, Campió d'Europa Sub-12 i Campió del món Sub-12, per damunt de Surya Shekhar Ganguly.[5][6] El 1996, als 13 anys, ja va ser capaç de guanyar un matx contra l'exCampió del món com Vassili Smislov.[1] Va esdevenir Gran Mestre el març del 1997 als 14 anys i 2 mesos, essent la persona més jove de la història (en aquell moment) en assolir el títol.[1] El rècord va ser trencat el desembre següent per Ruslan Ponomariov). El 1999 fou un dels quatre "consellers" que participaren com a assessors de l'equip mundial a la partida Kaspàrov contra el Món.
Bacrot va puntuar 6/8 a l'Olimpíada d'escacs de 2006 contra oponents amb una mitjana d'Elo de 2640, tot guanyant 13 punts; això li va permetre de guanyar la medalla de bronze individual com a tercera millor performance de l'Olimpíada.[7] Una de les seves victòries notables fou contra el GM estatunidenc Gata Kamsky.[8]
Matxs anuals al seu lloc de naixement
modificaDes de 1995, i fins a 2004, Bacrot ha jugat un matx anual a sis partides contra algun destacat jugador, al seu poble, Albert. El 1996 va guanyar Vassili Smislov 5-1,[1] el 1997 va perdre contra Víktor Kortxnoi 4-2, el 1998 va guanyar en Robert Hübner 3.5-2.5, el 1999 va perdre contra Aleksandr Beliavski 3.5-2.5, el 2000 va perdre contra Nigel Short 4-2, el 2001 empatà 3-3 amb Emil Sutovsky, el 2002 guanyà Borís Guélfand 3.5-2.5, i el 2004 guanyà contra Ivan Sokolov 3.5-2.5 (no hi va haver matx el 2003).
Altres resultats destacats
modifica- Sis cops Campió de França (el primer, als 16 anys, el més jove de la història), amb cinc campionats seguits entre 1999 i 2003, i un altre el 2008.[9]
- Venç en Borís Guélfand als 19 anys, per 3.5-2.5, i n'Ivan Sokolov als 21 anys, per 3.5-2.5 a Albert.
- Venç na Judit Polgár 3-1 en un matx a ràpides als 16 anys, a Bastia, i empata amb Anatoli Kàrpov 3-3 també a ràpides, als 17 anys.
- Guanya el Torneig d'escacs d'Enghien el 1997 per davant de Víktor Kortxnoi fent la seva norma final de GM als 14 anys i 4 mesos d'edat.
- Guanya el Torneig de joves mestres de Lausana el 1999 guanyant en Ruslan Ponomariov a la final.
- Es classifica pels quarts de final del Campionat del món de ràpides de 2003 a Cap d'Agde.
- Fa una puntuació perfecta d'11/11 al Campionat de França per equips de 2004.
- Guanya el Memorial Petrossian amb l'equip mundial, el 2004, tot empatant la 3a millor performance individual.
- Guanya el torneig Poikovski-Kàrpov de 2005 per davant de Victor Bologan, Aleksandr Grisxuk, Piotr Svídler i Aleksei Dréiev.
- Acaba tercer al prestigiós supertorneig Dortmund Sparkassen de 2005 (el campió fou Arkadij Naiditsch).[10][11]
- Acaba tercer a la Copa del món de la FIDE de 2005 a Khanti-Mansisk, un torneig classificatori per al cicle del Campionat del món de 2007, tot guanyant n'Aleksandr Grisxuk en el desempat per la medalla de bronze.[12][13][14] Això el va classificar pel Torneig de Candidats del cicle del Campionat del món de la FIDE de 2007 pel maig-juny de 2007, encara que en qualsevol cas s'hi hagués classificat per Elo. Malgrat tot, fou eliminat al torneig de Candidats en la primera ronda de matxs, en perdre 3.5-0.5 contra Gata Kamsky.
- Guanya l'obert FiNet Chess960 de 2006 amb una puntuació de 9.5/11.
- Guanya el Campionat de França de 2008.[15] També el 2008 empatà amb Nigel Short al segon lloc al torneig-B del Torneig d'escacs Corus, rere el campió Serguei Movsessian.[16]
- Guanya l'edició de 2009 de l'Aeroflot Open, empatat a punts amb Oleksandr Moissèienko.[17]
- És tercer al torneig de Nanjing de 2010 rere Carlsen i Anand.[18]
- És tercer a l'edició de 2011 del Campionat de França, rere Maxime Vachier-Lagrave i Laurent Fressinet.[19]
- Entre l'agost i el setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,[20][21] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi tingué una raonable actuació; avançà fins a la tercera ronda, quan fou eliminat per Teimur Radjàbov (½-1½).[22]
- L'agost de 2012 fou novament campió de França, a Pau, en una edició en què el títol es compartí entre ell, Romain Édouard, Christian Bauer i Maxime Vachier-Lagrave.[23]
- L'agost de 2013 participà en la Copa del Món de 2013,[24] on tingué una actuació regular, i arribà a la segona ronda, on fou eliminat per Oleksandr Moissèienko 1½-2½.[25]
- L'agost del 2014 fou subcampió de França a Nimes rere Laurent Fressinet.[26][27]
Participació en competicions per equips
modifica- Campionat d'Europa per equips, representant França: 2n el 2001, 3r el 2005.
- Diversos cops campió de França i d'Europa per equips amb el NAO Chess Club.
Resultats de joventut
modifica
- Campió d'Europa Sub-10 (1993).
- Campió del món Sub-10 (1993).[5]
- Campió d'Europa Sub-12 (1995).
- Campió del món Sub-12 (1995).[5]
- Venç en Levon Aronian en matx a Albert.
- MI als 12 anys.
- GM als 14 anys, establint un rècord mundial en aquell moment.
Rànquings
modifica- A la llista d'Elo de la FIDE d'octubre de 2008, hi tenia un Elo de 2705 (essent el 29è jugador del món).
- El seu Elo s'ha mantingut per damunt de 2700 des de juliol de 2004.
- Durant el 2005, fou el jugador número 9 del món en cadascuna de les llistes de la FIDE d'aquell any, jugant 55 partides.
- El seu màxim Elo, de 2731 punts, era el 31è millor mai assolit per un escaquista, el juliol de 2010.[28]
- Ha estat el número 1 de França (era el número 2 el maig de 2011)[29] (França és el cinquè país del món a les llistes de la FIDE, el maig de 2011)[30]
Notes i referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Étienne Bacrot: Nota biogràfica» (en anglès). gibraltarchesscongress.com, 2010. Arxivat de l'original el 2014-07-02. [Consulta: 23 desembre 2014].
- ↑ «Nota biogràfica d'Étienne Bacrot» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 17 juny 2011].
- ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: França"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 29 agost 2020].
- ↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo d'Étienne Bacrot «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2014-10-17. [Consulta: 16 novembre 2013].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Campionats del món per edats: campions» (en portuguès). brasilbase. [Consulta: 10 febrer 2014].
- ↑ Arvind Aaron. «Surya Sekhar Ganguly - New National Junior Champion». Chess-mate.com. Arxivat de l'original el 2012-01-23. [Consulta: 15 desembre 2011].
- ↑ Detalls de l'olimpíada de Torí a olimpbase.org (anglès)
- ↑ Schachserver Der Weiner Zeitung(Austria), "37th Chess Olympiad 2006" Arxivat 2017-12-08 a Wayback Machine.
- ↑ Thimognier, Dominique. «Historial dels campionats de França d'escacs» (en francès). Heritage des échecs français. [Consulta: 17 juny 2011].
- ↑ «Dortmund Sparkassen Chess Meeting 2005» (en anglès). chess.gr. Arxivat de l'original el 2011-09-27. [Consulta: 28 novembre 2011].
- ↑ «Classificació i partides de l'edició de 2005 del torneig Dortmund Sparkassen» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 28 novembre 2011].
- ↑ «Lloc web oficial de la Copa del món de 2005» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2011].
- ↑ Resultats de la FIDE World Cup 2005 a Informació sobre els campionats del món d'escacs al lloc web de Mark Weeks (anglès)
- ↑ Crowther, Mark. «FIDE World Chess Cup 2005» (en anglès). The Week in Chess 580. Arxivat de l'original el 2012-02-01. [Consulta: 10 juny 2011].
- ↑ Chessvine Article, "GM Etienne Bacrot wins French Championship" Arxivat 2011-07-08 a Wayback Machine.
- ↑ «Aronian and Carlsen share first at Corus» (en anglès). Chessdom. Arxivat de l'original el 2008-10-16. [Consulta: 17 juny 2011].
- ↑ Crowther, Mark. «Aeroflot Open 2009» (en anglès). TWIC 747, 02-03-2009. Arxivat de l'original el 2012-03-04. [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ «Nanjing R10 Magnus wins with 2900+ performance» (en anglès). ChessBase, 30-10-2010. [Consulta: 4 novembre 2011].
- ↑ Vachier-Lagrave wins 2011 French Championship, Chessbase, 26 d'agost de 2011 (en anglès). Consultat el dia 4 de novembre de 2011 (anglès)
- ↑ FIDE has announced qualifiers for the World Cup 2011, Chessbase, 15 de juliol de 2011 (en anglès). Consultat el dia 25 de novembre de 2011 (anglès)
- ↑ «FIDE World Cup 2011» (en anglès). chess.com, 27-08-2011. [Consulta: 25 novembre 2011].
- ↑ «Resultats de la Copa del món de 2011» (en anglès). ugrasport.com. Arxivat de l'original el 2011-11-22. [Consulta: 25 novembre 2011].
- ↑ «Campions de França 2012» (en francès). europe-echecs.com, 01-08-2012. [Consulta: 28 agost 2014].
- ↑ En aquest torneig, celebrat a l'hotel Scandic Tromsø de Tromsø, a Noruega, els finalistes es classificaven pel Torneig de Candidats de 2014.
- ↑ «Emparellaments i resultats de la Copa del Món d'escacs de 2013» (en anglès). Lloc web oficial de la Copa del món 2013. Arxivat de l'original el 2013-12-21. [Consulta: 8 octubre 2013].
- ↑ «89è Campionat de França» (en francès). ffechecs.org. [Consulta: 12 octubre 2014].
- ↑ «Fressinet Wins French Championship» (en anglès). chess.com, 30-08-2014. [Consulta: 12 octubre 2014].
- ↑ FIDE ratings July 2010: Carlsen with record 2826, Chessbase, 1 de juliol de 2010 (en anglès). (anglès)
- ↑ «Rànquing d'escaquistes francesos» (en anglès). FIDE. [Consulta: 18 maig 2011].
- ↑ «Rànquing de federacions» (en anglès). FIDE. [Consulta: 18 maig 2011].
Enllaços externs
modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Étienne Bacrot
- Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com» (en anglès). [Consulta: 17 juny 2011].
| Fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Péter Lékó |
Gran Mestre més jove del món Març - Desembre 1997 |
Succeït per: Ruslan Ponomariov |
| Títols | ||
| Precedit per: Luke McShane |
Campió del món Sub-10 1993 |
Succeït per: Sergey Grishchenko |
| Precedit per: Levon Aronian |
Campió del món Sub-12 1995 |
Succeït per: Kamil Mitoń |
| Precedit per: Iossif Dorfman |
Campió de França d'escacs 1999-2003 |
Succeït per: Joël Lautier |
| Precedit per: Maxime Vachier-Lagrave |
Campió de França d'escacs 2008 |
Succeït per: Vladislav Tkatxov |
| Precedit per: Maxime Vachier-Lagrave |
Campió de França d'escacs 2012 (amb Édouard, Bauer i Vachier-Lagrave) |
Succeït per: Hicham Hamdouchi |