Maxime Vachier-Lagrave
Maxime Vachier-Lagrave (Nogent-sur-Marne, 21 d'octubre de 1990) és un jugador d'escacs francès, que té el títol de Gran Mestre des de 2005. Prodigi dels escacs, obtingué el títol a l'edat de 14 anys i 4 mesos[1] i, per tant, va ser una de les persones més joves de la història a assolir-lo. Ha estat dos cops Campió de França absolut i Campió del món juvenil.[2][3]
(2021) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 octubre 1990 (34 anys) Nogent-sur-Marne (França) |
Nacionalitat | França |
Activitat | |
Ocupació | Jugador d'escacs |
Nacionalitat esportiva | França |
Esport | escacs |
Títol d'escaquista | Mestre Internacional d'escacs (2004) Gran Mestre Internacional (2005) |
Punts Elo (màx.) | 2.819 (2016)< |
Identificador FIDE | 623539 |
Participà en | |
2018 | Olimpíada d'escacs de 2018 |
2016 | Olimpíada d'escacs de 2016 |
2014 | Olimpíada d'escacs de 2014 |
2012 | Olimpíada d'escacs de 2012 |
2010 | Olimpíada d'escacs de 2010 |
2008 | Olimpíada d'escacs de 2008 |
2006 | Olimpíada d'escacs de 2006 |
Altres | |
Títol | Gran Mestre (2005) 3 cops Campió de França Campió del món juvenil (2009) |
Premis | |
| |
Lloc web | mvlchess.com |
|
A la llista d'Elo de la FIDE del juny de 2023, hi tenia un Elo de 2747 punts, cosa que en feia el jugador número 2 (en actiu) de França, i el 12è millor jugador al rànquing mundial.[4] El seu màxim Elo va ser de 2819 punts, a la llista d'agost de 2016 (posició 2 al rànquing mundial).[5]
Resultats destacats en competició
modificaVachier-Lagrave ha obtingut resultats destacables en categories per edats, com ara dos subcampionats del món per edats (Sub-14 el 2002, i Sub-16 el 2005).[6] El 2005 fou segon al Campionat de França, una posició que repetí posteriorment els anys 2008[7] i 2009.[8] El 2006 fou 6è al fortíssim Aeroflot Open de Moscou,[9] i guanyà el VII Torneig de Joves Mestres de Lausana, tot i que hi era el jugador més jove dels convidats, en guanyar el xinès Wang Yue al playoff final a ràpides.[10] El 2007 empatà als llocs 2n-5è, amb 8/13 punts, al grup B del Torneig Corus (el campió fou Pàvel Eliànov),[11] guanyà el Campionat de París, amb 7/9 punts, i guanyà el Campionat de França, a Aix les Bains, tot vencent en Vladislav Tkatxov en el desempat.[12][13]
El 2009 es proclamà Campió del món juvenil.[2][3][14][15] El mateix any 2009 guanyà fort Torneig Magistral del Festival d'escacs de Biel, a Suïssa,[16] amb una excel·lent actuació contra jugadors de l'elit mundial com Vasil Ivantxuk, Aleksandr Morozévitx, i Borís Guélfand. Degut a aquests forts resultats, en Vachier-Lagrave va esdevenir el millor jugador francès. El 2010 empatà al primer lloc també al Torneig Magistral del Festival de Biel[16] amb dos altres joves súper-GMs, Fabiano Caruana i Nguyễn Ngọc Trường Sơn, amb 5½/9 punts, però quedà tercer en el desempat.
Entre l'agost i el setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,[17][18] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi tingué una raonable actuació; avançà fins a la segona ronda, quan fou eliminat per Bu Xiangzhi (1½-2½).[19]
L'agost de 2011 es proclamà campió de França, per segon cop en la seva carrera, a Caen, per damunt de Laurent Fressinet (2n) i Étienne Bacrot (3r).[20] El setembre de 2011 va jugar un matx de partides ràpides a Clichy (França) contra el ja retirat Campió del món Garri Kaspàrov, i el perdé, 0.5-1.5.[21]
L'agost de 2012 fou novament campió de França, a Pau, en una edició en què el títol es compartí entre ell, Romain Édouard, Christian Bauer i Etienne Bacrot.[22] L'octubre de 2012 guanyà la SPICE Cup a Saint Louis, per damunt de Ding Liren i Lê Quang Liêm. El desembre de 2012 fou segon a l'Al Ain Classic amb 7 punts de 9, els mateixos punts que el campió Romain Édouard però amb pitjor desempat.[23]
El gener de 2013 empatà al primer lloc al torneig Tradewise de Gibraltar, tot i que finalment fou segon després dels desempats (el campió fou Nikita Vitiúgov).[24][25] Entre abril i maig de 2013 participà en el fort Memorial Alekhine, i hi empatà als llocs 4t a 8è, amb 4½/9 punts.[26] L'agost de 2013 participà en la Copa del Món de 2013,[27] on tingué una bona actuació, i arribà a les semifinals, on fou eliminat per Vladímir Kràmnik 2½–1½.[28]
El gener del 2015 fou segon al 77è Torneig Tata Steel amb 8½ de 13, els mateixos punts que Anish Giri, Wesley So i Liren Ding, i a mig punt del vencedor i campió del món Magnus Carlsen.[29] El juliol de 2015, per tercer any consecutiu, fou campió del Festival de Biel.[30] El setembre de 2015 participà en la Copa del món de 2015 on fou eliminat a quarts de final per Anish Giri després d'eliminar a Isan Reynaldo, Gabriel Sargissian, Ievgueni Tomaixevski i Wesley So.[31] L'octubre de 2015 obtingué la medalla de plata en el Campionat del món d'escacs llampec a Alemanya amb 15 punts de 21, els mateixos punts que Vladímir Kràmnik però amb millor desempat i mig per darrere del campió Aleksandr Grisxuk.[32] El desembre de 2015 fou subcampió del London Chess Classic 2015 en liderar juntament amb Magnus Carlsen i Anish Giri amb 5½ de 9 i guanyar primer la primera ronda del play-off de desempat contra Anish Giri per 1 a 2, però perdent la final contra Magnus Carlsen per ½ a 1½.[33]
El febrer de 2016 fou segon al Festival de Gibraltar amb 8 punts de 10 partides, els mateixos punts que el campió Hikaru Nakamura però que perdé en les partides de desempat amb quatre taules i una derrota final per armageddon.[34] El juliol de 2016 guanyà el Torneig de Dortmund amb 5½ punts de 7, un punt i mig per davant dels segons classificats: Vladímir Kràmnik, Fabiano Caruana i Leinier Domínguez.[35]
Va jugar a París el Grand Chess Tour 2017, que es va celebrar entre el 21 i el 25 de juny, i va acabar primer en el còmput global empatat amb Magnus Carlsen. Carlsen va batre llavors Vachier-Lagrave al playoff per guanyar el torneig en solitari.[36] Entre el 2 i l'11 d'agost va guanyar la Copa Sinquefield, el primer torneig clàssic del Grand Chess Tour, amb una puntuació de 6/9 (+3–0=6), mig punt per damunt d'Anand i Carlsen.[37] Aquest resultat va deixar Vachier-Lagrave en segon lloc de la classificació del Grand Chess Tour amb 31 punts, tres per darrere del primer classificat, Magnus Carlsen.[38]
Participació en olimpíades d'escacs
modificaEn Vachier-Lagrave ha participat, representant França, en cinc Olimpíades d'escacs entre els anys 2006 i 2014 (tres cops com a 1r tauler), amb un resultat de (+14 =32 –6),[39] per un 57,7% de la puntuació. El seu millor resultat el va fer a l'Olimpíada del 2012 en puntuar 6½ de 10 (+4 =5 -1), amb el 65,0% de la puntuació, amb una performance de 2741.[40]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Chess prodigies and mini-grandmasters Chessbase.com (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 Weeks, Mark. «World Junior Chess Champions» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 13 maig 2011].
- ↑ 3,0 3,1 «Nota biogràfica de Maxime Vachier-Lagrave» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 28 setembre 2010].
- ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: França"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 8 juny 2023].
- ↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Maxime Vachier-Lagrave «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2013-10-05. [Consulta: 3 agost 2016].
- ↑ «Trouble at the Youth Championship in Belfort» (en anglès). Chessbase, 08-05-2005. [Consulta: 11 octubre 2014].
- ↑ «Resultats del Campionat de França d'escacs 2008, a Pau». [Consulta: 28 setembre 2010]. (francès)
- ↑ «Resultats del Campionat de França d'escacs 2009, a Nimes». [Consulta: 28 setembre 2010]. (francès)
- ↑ El torneig era reservat a jugadors de més de 2550 punts Elo, i hi feu 6 punts de 9 possibles, amb una performance de 2775
- ↑ «The Week in Chess». Chesscenter.com. Arxivat de l'original el 2009-01-04. [Consulta: 3 febrer 2012].
- ↑ «Reportatge sobre el Torneig Corus 2007, amb la classificació del torneig principal i el torneig B» (en castellà). chessbase.com. [Consulta: 29 setembre 2010].
- ↑ «Resultats del Campionat de França d'escacs 2007, a Aix les Bains». [Consulta: 28 setembre 2010]. (francès)
- ↑ Thimognier, Dominique. «Historial dels campionats de França d'escacs» (en francès). Heritage des échecs français. [Consulta: 15 maig 2011].
- ↑ «Reportatge sobre el mundial juvenil de Puerto Madryn 2009» (en anglès). chessbase.com, 30-10-2009. [Consulta: 28 setembre 2010].
- ↑ «Entrevista a Maxime Vachier-Lagrave arran de la seva victòria al mundial juvenil de Puerto Madryn 2009» (en anglès). chessbase.com, 12-11-2009. [Consulta: 14 desembre 2014].
- ↑ 16,0 16,1 «Històric de guanyadors del Torneig de Biel» (en francès). bielchessfestival.ch. [Consulta: 30 abril 2011].
- ↑ FIDE has announced qualifiers for the World Cup 2011, Chessbase, 15 de juliol de 2011 (en anglès). Consultat el dia 25 de novembre de 2011 (anglès)
- ↑ «FIDE World Cup 2011» (en anglès). chess.com, 27-08-2011. [Consulta: 25 novembre 2011].
- ↑ «Resultats de la Copa del món de 2011» (en anglès). ugrasport.com. Arxivat de l'original el 2011-11-22. [Consulta: 25 novembre 2011].
- ↑ Vachier-Lagrave wins 2011 French Championship, Chessbase, 26 d'agost de 2011 (en anglès). (anglès)
- ↑ Crowther, Mark. «Garry Kasparov Blitz Exhibition in Clichy » (en anglès). The Week In Chess, 18-09-2011. Arxivat de l'original el 2012-03-09. [Consulta: 19 octubre 2011].
- ↑ «Campions de França 2012» (en francès). europe-echecs.com, 01-08-2012. [Consulta: 28 agost 2014].
- ↑ «Resultats i classificació edició 2012». chess-results.com. [Consulta: 1r gener 2016].
- ↑ «Nikita Vitiugov wins Gibraltar after tiebreak» (en anglès). chessdom.com, 01-02-2013. [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ chess-results.com. «Torneig Tradewise Gibraltar Chess 2013-Masters», 2013.
- ↑ «Aronian and Gelfand win Alekhine Memorial 2013» (en anglès). ChessBase News, 01-05-2013. [Consulta: 29 novembre 2014].
- ↑ En aquest torneig els finalistes es classificaven pel Torneig de Candidats de 2014.
- ↑ «Emparellaments i resultats de la Copa del Món d'escacs de 2013» (en anglès). Lloc web oficial de la Copa del món 2013. Arxivat de l'original el 2013-12-21. [Consulta: 3 octubre 2013].
- ↑ «Carlsen wins Wijk masters». Chessbase.com. [Consulta: 25 gener 2015]. (anglès)
- ↑ «48th Biel Chess Festival 2015». fide. [Consulta: 31 juliol 2015].
- ↑ «Arbre resultats Copa del Món de 2015». Arxivat de l'original el 12 d'octubre 2015. [Consulta: 18 novembre 2015].
- ↑ «Alexander Grischuk is World Blitz Champion 2015». chessdom.com. [Consulta: 14 octubre 2015]. (anglès)
- ↑ «London Chess Classics 2015 – Final Playoff». chessdom.com. [Consulta: 13 desembre 2015].
- ↑ «Gibraltar: Hikaru Nakamura wins after tie-break». chessbase.com. [Consulta: 5 febrer 2016].
- ↑ «Dortmund Sparkassen Chess Meeting». chess24.com. [Consulta: 17 juliol 2016].
- ↑ Yermolinsky, Alex. «Magnus Carlsen wins Grand Chess Tour – Paris in exciting finish». ChessBase, 26-06-2017.
- ↑ «Sinquefield Cup: MVL WINS!». ChessBase, 11-08-2017. [Consulta: 12 gener 2020].
- ↑ «Classificació del 2017». Grand Chess Tour, 11-08-2017. Arxivat de l'original el 15 d’agost 2017. [Consulta: 12 gener 2020].
- ↑ La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
- ↑ Olimpbase:: Fitxa de Maxime Vachier-Lagrave Competicions per equips [Consulta 25 de gener de 2015]
Enllaços externs
modifica- Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com». [Consulta: 28 setembre 2010]. (anglès)
Títols | ||
---|---|---|
Precedit per: Vladislav Tkatxov |
Campió de França d'escacs 2007 |
Succeït per: Étienne Bacrot |
Precedit per: Abhijeet Gupta |
Campió del món júnior 2009 |
Succeït per: Dmitri Andreikin |
Precedit per: Laurent Fressinet |
Campió de França d'escacs 2011 (en solitari) 2012 (amb Édouard, Bauer i Bacrot) |
Succeït per: Hicham Hamdouchi |