Obre el menú principal

El Campionat del món d'escacs juvenil és un torneig sub-20 d'escacs (els jugadors han de ser menors de 20 anys l'1 de gener de l'any de la competició), organitzat per la Federació Internacional d'Escacs (FIDE).

Infotaula de competició esportivaCampionat del món d'escacs juvenil
Tipus article de llista de Wikimedia
Esport escacs
Modifica les dades a Wikidata
Abhijeet Gupta i Dronavalli Harika - Campions de 2008

La idea original d'organitzar-lo fou de Guillem Ritson-Morry, qui organitzà l'esdeveniment inaugural del 1951 que tingué lloc a Birmingham, Anglaterra. Posteriorment, se celebrava cada dos anys, fins al 1973, quan es va adoptar una periodicitat anual. El 1983, es va establir un torneig femení separat.

Cada estat membre de la FIDE pot seleccionar un competidor, excepte pel país amfitrió, que en pot seleccionar dos. Alguns jugadors obtenen el dret de participar en el torneig d'acord amb el seu Elo FIDE, o pel fet d'haver acabat en primeres posicions en els campionats anteriors. El primer campionat es va jugar per sistema suís a 11 rondes. En els campionats següents els participants van ser dividits en seccions, de manera que els grups servien per determinar la classificació per les diverses finals (Final A, Final B, etc.) Des de 1975, els torneigs han tornat al format suís.

Originalment, el guanyador era guardonat amb el títol de Mestre Internacional, si no l'havia obtingut abans. Actualment, el guanyador rep el títol de Gran Mestre (GM) o el de Gran Mestre Femení (WGM), i els qui acaben en segon i tercer lloc el de Mestre Internacional o bé el de Mestre Internacional Femení (WIM).

Quatre dels guanyadors - Borís Spasski, Anatoli Kàrpov, Garri Kaspàrov[1] i Viswanathan Anand - han arribat a guanyar el Campionat del món d'escacs absolut.

Quadre de guanyadors del Campionat del món sub-20 masculíModifica

No. Any Lloc Campió País
1 1951 Coventry/Birmingham Borislav Ivkov   Iugoslàvia
2 1953 Copenhaguen Oscar Panno   Argentina
3 1955 Anvers Borís Spasski   Unió Soviètica
4 1957 Toronto William Lombardy   Estats Units
5 1959 Münchenstein Carlos Bielicki   Argentina
6 1961 La Haia Bruno Parma   Iugoslàvia
7 1963 Vrnjacka Banja Florin Gheorghiu   Romania
8 1965 Barcelona Bojan Kurajica   Iugoslàvia
9 1967 Jerusalem Julio Kaplan   Puerto Rico
10 1969 Estocolm Anatoli Kàrpov   Unió Soviètica
11 1971 Atenes Werner Hug   Suïssa
12 1973 Teesside Aleksandr Beliavski   Unió Soviètica
13 1974 Manila Anthony Miles   Anglaterra
14 1975[2] Tjentiste Valeri Txékhov   Unió Soviètica
15 1976 Groningen Mark Diesen   Estats Units
16 1977 Innsbruck Artur Iussúpov   Unió Soviètica
17 1978 Graz Serguei Dolmatov   Unió Soviètica
18 1979 Skien Yasser Seirawan   Estats Units
19 1980 Dortmund Garri Kaspàrov   Unió Soviètica
20 1981 Ciutat de Mèxic Ognjen Cvitan   Iugoslàvia
21 1982 Copenhaguen Andrei Sokolov   Unió Soviètica
22 1983 Belfort Kiril Gueorguiev   Bulgària
23 1984 Kiljava Curt Hansen   Dinamarca
24 1985 Sharjah Maxim Dlugy   Estats Units
25 1986 Gausdal Walter Arencibia   Cuba
26 1987 Baguio Viswanathan Anand   Índia
27 1988 Adelaida Joël Lautier   França
28 1989 Tunja Vassil Spàssov   Bulgària
29 1990 Santiago Ilya Gurevich   Estats Units
30 1991 Mamaia Vladímir Akopian   Armènia
31 1992 Buenos Aires Pablo Zarnicki   Argentina
32 1993 Kozhikode Igor Miladinović   Iugoslàvia
33 1994 Caiobá Helgi Grétarsson   Islàndia
34 1995 Halle (Saxònia-Anhalt) Roman Slobodjan   Alemanya
35 1996 Medellín Emil Sutovsky   Israel
36 1997 Żagań Tal Shaked   Estats Units
37 1998 Kozhikode Darmén Sadvakàssov   Kazakhstan
38 1999 Erevan Aleksandr Galkin   Rússia
39 2000 Erevan Lázaro Bruzón   Cuba
40 2001 Atenes Péter Ács   Hongria
41 2002 Goa Levon Aronian   Armènia
42 2003[1] Nakhchivan Xakhriar Mamediàrov   Azerbaidjan
43 2004[3] Kochi Pentala Harikrishna   Índia
44 2005 Istanbul Xakhriar Mamediàrov   Azerbaidjan
45 2006[4] Erevan Zavèn Andriassian   Armènia
46 2007 Erevan Ahmed Adly   Egipte
47 2008 Gaziantep Abhijeet Gupta   Índia
48 2009 Puerto Madryn Maxime Vachier-Lagrave   França
49 2010[5] Chotowa Dmitri Andreikin   Rússia
50 2011[6][7] Chennai Dariusz Świercz   Polònia
51 2012[8] Atenes Aleksandr Ipàtov   Turquia
52 2013 Kocaeli Yu Yangyi   Xina
53 2014 Pune Lu Shanglei   Xina
54 2015[9] Khanti-Mansisk Mikhail Antipov   Rússia
55 2016[10] Bhubaneswar Jeffery Xiong   Estats Units
56 2017[11] Tarvisio Aryan Tari   Noruega
57 2018[12] Gebze Parham Maghsoodloo   Iran
58 2019 Nova Delhi

Quadre de guanyadores del Campionat del món sub-20 femeníModifica

No. Any Lloc Campiona País
1 1982 Senta Agnieszka Brustman   Polònia
2 1983 Ciutat de Mèxic Fliura Khasanova   Unió Soviètica
3 1985 Dobrna Ketevan Arakhamia   Unió Soviètica
4 1986 Vílnius Ildikó Mádl   Hongria
5 1987 Baguio Camilla Baginskaite   Unió Soviètica
6 1988 Adelaida Alisa Galliamova   Unió Soviètica
7 1989 Tunja Ketino Kachiani   Unió Soviètica
8 1990 Santiago Ketino Kachiani   Unió Soviètica
9 1991 Mamaja Natasa Bojkovic   Iugoslàvia
10 1992 Buenos Aires Krystyna Dąbrowska   Polònia
11 1993 Kozhikode Nino Khurtsidze   Geòrgia
12 1994 Caiobá Zhu Chen   Xina
13 1995 Halle (Saxònia-Anhalt) Nino Khurtsidze   Geòrgia
14 1996 Medellín Zhu Chen   Xina
15 1997 Żagań Harriet Hunt   Anglaterra
16 1998 Kozhikode Hoang Thanh Trang   Vietnam
17 1999 Erevan Maria Kouvatsou   Grècia
18 2000 Erevan Xu Yuanyuan   Xina
19 2001 Atenes Humpy Koneru   Índia
20 2002 Goa Zhao Xue   Xina
21 2003[1] Nakhchivan Nana Dzagnidze   Geòrgia
22 2004 Kochi Iekaterina Kórbut   Rússia
23 2005 Istanbul Elisabeth Pähtz   Alemanya
24 2006[4] Erevan Shen Yang   Xina
25 2007 Erevan Vera Nebolsina   Rússia
26 2008 Gaziantep Harika Dronavalli   India
27 2009 Puerto Madryn Swaminathan Soumya   India
28 2010 Chotowa Anna Muzychuk   Eslovènia
29 2011 Chennai Deysi Cori Tello   Perú
30 2012 Atenes Guo Qi   Xina
31 2013 Kocaeli Aleksandra Goryachkina   Rússia
32 2014 Pune Aleksandra Goryachkina   Rússia
33 2015[9] Khanti-Mansisk Nataliya Buksa   Ucraïna
34 2016[10] Bhubaneswar Dinara Saduakassova   Kazakhstan
35 2017[13] Tarvisio Zhansaya Abdumalik   Kazakhstan
36 2018 Gebze Aleksandra Maltsevskaya   Russia
37 2019 Nova Delhi

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Silman, Jeremy. «World Junior Championship: Mamedyarov Earns the Title». Notícia sobre el Campionat del món juvenil de 2003. JeremySilman.com, 03-07-2003. [Consulta: 13 maig 2011].
  2. El segon fou Larry Christiansen, i el tercer, Jonathan Mestel
  3. «Campionat del món júnior» (en anglès). FIDE. [Consulta: 22 desembre 2011].
  4. 4,0 4,1 «Chess News - Shen Yang and Zaven Andriasian World Junior Champions» (en anglès). ChessBase.com, 17-10-2006. [Consulta: 16 gener 2016].
  5. Pein, Malcolm. «Dmitry Andreikin World Junior Champion». The Week in Chess, 20-08-2010. [Consulta: 4 abril 2011].
  6. «50th World Junior Chess Championship» (en anglès). Chess-Results.com, 15-08-2011. [Consulta: 9 novembre 2011].
  7. «50th World Junior Championships» (en anglès). TWIC, 17-08-2011. [Consulta: 25 novembre 2011].
  8. «Classificació i partides del Campionat del món juvenil de 2012» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 7 gener 2013].
  9. 9,0 9,1 «Antipov and Buksa are 2015 World Junior Champions». chessdom.com. [Consulta: 16 setembre 2015]. (anglès)
  10. 10,0 10,1 «The winners of World Junior and Girls U20 Championship». fide.com. [Consulta: 13 setembre 2016].
  11. «Aryan Tari (18) verdensmester i sjakk etter drama!». [Consulta: 25 novembre 2017]. (noruec)
  12. «Parham Maghsoodloo Is World Junior Chess Champion» (en anglès). Financial Tribune, 15-09-2018. [Consulta: 20 juliol 2019].
  13. «World Girls under 20 Championship 2017». [Consulta: 25 novembre 2017].

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica