U (kana)
En l'escriptura japonesa,[1] els caràcters う (hiragana) i ウ (katakana)[2] són dues mores que ocupen el tercer lloc en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre い i え; i el 24è en el poema iroha, entre む i ゐ.[3] Una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.[4]
U | ||||
---|---|---|---|---|
Caràcter | う (hiragana) Unicode: 3046 ウ (katakana) Unicode: 30A6 ウ (kana d'ample meitat) Unicode: FF73 ㋒ (katakana) Unicode: 32D2 う | |||
Tipus | caràcter hiragana i caràcter Unicode | |||
Part de | hiragana, gojūon i kana | |||
Entitat HTML | う i う | |||
|
A la taula de l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba a la primera columna (あ行, columna «a») i a la tercera fila a la qual dona el nom: う段, fila «u»).[3]
Tant う com ウ provenen del kanji 宇. Algunes aparicions del caràcter ふ (fu) en posició no inicial han estat substituïdes en el japonès modern per う.
S'utilitza un caràcter de menor mida, ぅ, ゥ; per a la formació de nous sons que no existeixen en el japonès tradicional, com トゥ (tu).
El caràcter う és el que es fa servir generalment per allargar el so de l'«o». Per exemple, la paraula 構想 s'escriu en hiragana こうそう (kousou), però es pronuncia «kōsō». En comptades ocasions es farà servir お (o) per allargar la vocal «o».
El caràcter ウ pot dur l'accent dakuten per formar el so ヴ (vu) per l'adaptació de manlleus d'altres llengües a l'escriptura japonesa.
Romanització
modificaSegons els sistemes de romanització Hepburn modificat,[5] Kunrei-shiki i Nihon-shiki, う, ウ es romanitzen com a "u".
Escriptura
modificaEl caràcter う s'escriu amb dos traços:
| |
El caràcter ウ s'escriu amb tres traços:
|
Altres escriptures
modificaう o ウ en braille japonès[6] | ||||
---|---|---|---|---|
う o ウ u |
ゔ o ヴ vu |
うう o ウー ū |
ゔう o ヴー vū |
+う o +ー chōon |
- Alfabet fonètic: 「上野のウ」 (a «u de Ueno»)
- Codi Morse:[7] • • -
Referències
modifica- ↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
- ↑ 3,0 3,1 Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
- ↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), octubre 2016.
- ↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), agost 2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].
Bibliografia
modifica- López i Vidal, Lluc. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
- Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.