21P/Giacobini-Zinner
El cometa Giacobini-Zinner (21P/Giacobini-Zinner) és un cometa periòdic, descobert per Michel Giacobini des de Niça, que l'observà a la constel·lació d'Aquari el 20 de desembre de 1900. Fou redescobert després de dos passos pel periheli per Ernst Zinner (des de Bamberg, Alemanya) mentre observava estrelles variables a prop de β Scuti el 23 d'octubre de 1913. Durant les seves aproximacions al Sol pot arribar a magnitud 8, però durant el pas de 1946 sofrí una sèrie d'augments de lluminositat que el dugueren a la magnitud 5.
 21P/Giacobini-Zinner | |
|---|---|
 | |
| Designació provisional | 1991m, 1985 XIII, 1979 III, 1972 VI, 1965g, 1959b, 1946c, 1940 I, 1933 III, 1926e, 21P/1913 U1, 1913 V, 21P/1900 Y1, 1900 III  |
| Tipus | cometa periòdic, cometa de la família de Júpiter i objecte proper a la Terra |
| Descobert per | Michel Giacobini Ernst Zinner |
| Data de descobriment | 20 desembre 1900[1] |
| Cos pare | Sol |
| Cossos fills | |
| Època | 6 de març de 2006 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 5,98739 ua[1] |
| Periàpside | 1,01349 ua (arg (ω): 172,80916)[1] |
| Semieix major a | 3,50044 ua[1] |
| Excentricitat e | 0,71047[1] |
| Període orbital P | 2.392,12 d[1] |
| Anomalia mitjana M | 313,6078 °[1] |
| Inclinació i | 32,00303 °[1] |
| Longitud del node ascendent Ω | 195,40514 °[1] |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 2 km[1] |
| Magnitud absoluta | 13,1[1] |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 1000032 |
El Giacobini-Zinner és el cos que origina la pluja de meteors de les giacobínides, també conegudes com les dracònides. Fou visitat per la sonda espacial International Cometary Explorer, que atravessà la seva cua de plasma l'11 de setembre de 1985. També havia de ser visitat per les sondes japoneses Sakigake i Suisei, que l'havien d'explorar després de trobar-se amb el Halley, però s'abandonà el pla per manca de propel·lent.