263 aC
any
El 263 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Cras i Messal·la (o també any 491 ab urbe condita). L'ús del nom «263 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 263 aC (cclxiii aC) |
Islàmic | 912 aH – 911 aH |
Xinès | 2434 – 2435 |
Hebreu | 3498 – 3499 |
Calendaris hindús | -207 – -206 (Vikram Samvat) 2839 – 2840 (Kali Yuga) |
Persa | 884 BP – 883 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -12 |
Ab urbe condita | 491 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
Dècades | |
290 aC 280 aC 270 aC - 260 aC - 250 aC 240 aC 230 aC | |
Anys | |
266 aC 265 aC 264 aC - 263 aC - 262 aC 261 aC 260 aC |
Esdeveniments
modificaÀsia Menor
modifica- Èumenes I de Pèrgam, fill d'Èumenes puja al tron de Pèrgam. Poc després de pujar al tron conquereix la ciutat de Sardes a Antíoc I Sòter i estableix el seu domini sobre les províncies a l'entorn de Pèrgam.[2][3]
Antiga Grècia
modifica- Alexandre II de l'Epir intenta ocupar de nou Macedònia, però el rei Demetri II el derrota i s'ha de refugiar a Acarnània.[4]
Antiga Roma
modifica- Aquest any són elegits cònsols Mani Octacili Cras i Mani Valeri Màxim Corví Messal·la.[5]
- Els dos cònsols embarquen cap a Sicília i conquereixen diverses ciutats. Marxen contra Hieró, tirà de Siracusa. Davant de la força dels romans, Hieró acorda un tractat de pau que els cònsols accepten. Siracusa es converteix en una aliada de Roma contra els cartaginesos, dins del marc de la Primera Guerra Púnica.[6]
- Gneu Fulvi Màxim Centumal és nomenat dictador clavi figendi causa, segurament per preparar la flota que ha d'envair Sicília.[7][8]
- S'estableix el càrrec de Curador, una figura jurídica establerta per la llei Plaetoria a proposta del tribú de la plebs Marc Pletori Plauci (o potser Letori Plauci). Era l'encarregat de vetllar pels béns dels ciutadans que per les seves característiques no es podien ocupar correctament de les seves propietats.[9]
Naixements
modifica- Antígon III Dosó, futur rei de Macedònia.[10]
Necrològiques
modifica- Fileter, fundador del regne de Pèrgam, amb 80 anys.[11]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Estrabó. Geografia, XIII, 624
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXVII, 3
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XVII, 1-2
- ↑ Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 9
- ↑ Polibi. Història, I, 16
- ↑ Fasti Capitolini
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 30
- ↑ Ciceró. De officiis, III, 15
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXVII, 3
- ↑ Caristi. Memòria històrica, segons Ateneu de Nàucratis. El sopar dels erudits, XIII, 577