El 289 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Corví i Noctua (o també any 465 ab urbe condita). La denominació «289 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]

Infotaula nombre289 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià289 aC (cclxxxix aC)
Islàmic938 aH – 937 aH
Xinès2408 – 2409
Hebreu3472 – 3473
Calendaris hindús-233 – -232 (Vikram Samvat)
2813 – 2814 (Kali Yuga)
Persa910 BP – 909 BP
Armeni-
Rúnic-38
Ab urbe condita465
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
310 aC 300 aC 290 aC - 280 aC - 270 aC 260 aC 250 aC
Anys
292 aC 291 aC 290 aC - 289 aC - 288 aC 287 aC 286 aC

Esdeveniments

modifica

Antiga grècia

modifica
  • Pirros, rei de l'Epir, s'havia casat amb Lanassa, la filla d'Agàtocles de Siracusa, que va obtenir Còrcira com a dot. Lanassa per les infidelitats del seu marit, es va retirar a Còrcira, i va cridar Demetri Poliorceta, que va envair l'Epir, sense oposició. Lanassa li entrega Còrcira i li ofereix la seva mà. Pirros retorna a Epir i Demetri es retira cap a Macedònia.[2][3]
  • Pantauc d'Aloros, militar macedoni, és designat per defensar Etòlia contra Pirros de l'Epir. Quan Pirros s'acosta, Pantauc li presenta batalla, però és derrotat i resulta ferit. El seu exèrcit és completament desfet. Probablement va morir de les ferides, però se'n desconeix el destí final.[4][5]

Sicília

modifica
  • A la mort d'Agàtocles de Siracusa, el seu suposat assassí Menó (es parla també de suïcidi) mata el net del tirà, Arcàgat el jove i pren el comandament de l'exèrcit del mort, que estava assetjant Etna, i es dirigeix a Siracusa. La ciutat envia contra ell a Hicetes amb forces considerables que s'enfronten durant un temps sense resultats decisius. Menó crida en el seu ajut als cartaginesos i Siracusa ha de signar una pau desfavorable.[6]
  • Hicetes es converteix en tirà de Siracusa. Fíntias, estableix la tirania sobre Acragant durant el període de confusió que segueix a la mort d'Agàtocles.[7]

Antiga Roma

modifica

Necrològiques

modifica
  • Agàtocles de Siracusa, tirà de Siracusa i rei de Sicília (nascut l'any 361 aC). El seu net Arcàgat el Jove l'estava enverinant per succeir-lo. Agàtocles va témer que la resta de la família corregués igual sort i envia la seva dona Teoxena i els seus dos fills a Egipte i després es suïcida.[10]
  • Menci (data aproximada), filòsof xinès considerat el confucianista més important després del mateix Confuci.[11]

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, XXI, 4
  3. Plutarc, Vides paral·leles: Pirros, XII, 10
  4. Plutarc, Vides paral·leles: Pirros, XII, 7
  5. Plutarc, Vides paral·leles: Demetri, XXII, 41
  6. Smith, William (ed.). «Hicetas». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 17 març 2024].
  7. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XXII
  8. Smith, William (ed.). «Corvus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 16 març 2024].
  9. Polibi. Història, II, 19
  10. Smiyh, William (ed.). «Agathocles». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 17 març 2024].
  11. «Menci». GEC. [Consulta: 17 març 2024].