ARA General Belgrano

ARA General Belgrano
Epònim	Manuel Belgrano
Drassana	New York Shipbuilding Corporation (en)
Lloc de producció	Camden
Historial
Autoritzat	13 febrer 1929
Iniciat	25 abril 1935
Avarament	19 març 1938
Marina argentina
	USS Phoenix (CL-46)
	3 octubre 1938 – 9 abril 1951
Propietari	U.S. Navy
Destí	venda a l'Argentina
	ARA 17 de Octubre (C-4)
	9 abril 1951 – 1956
Propietari	Armada Argentina
Destí	canvi de nom
	ARA General Belgrano (C-4)
	1956 – 2 maig 1982
Destí	enfonsat a la Guerra de les Malvines
Característiques tècniques
Tipus	creuer lleuger
Classe	Diecisiete de Octubre-class light cruiser (en) i Classe Brooklyn
Desplaçament	9.924 t (estàndard); 12.403 t (màxim)
Eslora	185,42 m
Mànega	18,9 m
Calat	5,9 m
Propulsió	4 turbines de vapor; 4 hèlix
Velocitat	32,5 nusos
Autonomia	7.600 mn a 15 nusos
Tripulació	975-1.100
Característiques militars
Blindatge	cintura: 140 mm; coberta: 50 mm; barbetes: 150 mm; torretes: 32–152 mm; castell: 57–127 mm
Armament	15 canons 6"/47 (152 mm); 8 canons 5"/25 (127 mm); 28 canons AA de 40 mm; 48 canons AA de 20 mm; 8 metralladores de .50 polsades (12,7 mm)
Aeronaus	U.S. Navy 4 hidroavions Armada argentina 1 helicòpter
Equipament aeronaus	hangar i 2 catapultes
Més informació
Conflictes	Guerra de les Malvines

L'ARA General Belgrano (anteriorment USS Phoenix i ARA 17 de Octubre) va ser un vaixell creuer militar de l'Armada Argentina enfonsat amb importants pèrdues humanes en un atac durant la Guerra de les Malvines.

Desplaçava 10.234,800 tones amb una eslora de 185,42 m i una màniga de 21 m. Es tracta de l'únic vaixell enfonsat per un submarí nuclear en temps de guerra.

Al servei de l'Armada estatunidenca

Ubicació de l'USS Phoenix durant l'atac a Pearl Harbor.

El USS Phoenix (CL-46) va ser el tercer en portar aquest nom en l'armada estatunidenca. Va ser botat el 12 de març de 1938. Durant la Segona Guerra Mundial operà en la costa oest i es trobava a l'interior de Pearl Harbor durant l'Atac a Pearl Harbor.

El Phoenix no va patir danys durant aquest atac. La seva missió posterior va ser la de localitzar i neutralitzar els portaavions japonesos, cosa que va resultar infructuosa. El gener de 1944, participà en l'atac i desembarcament a Nova Guinea. El 15 de setembre de 1944 participà en l'ocupació de Morotai a les Illes Moluques. L'1 de novembre i el 5 de desembre de 1944 patí nous atacs d'avions kamikaze.

Al servei de l'Armada Argentina

L'USS Phoenix va ser venut a l'Argentina amb un altre de la seva classe (l'USS Boise (CL-47)), l'octubre de 1951, per la quantitat de 7,8 milions de dòlars. Va ser rebatejat ARA 17 de Octubre data emblemàtica del partit justicialista que liderava l'aleshores president Juan Perón. Havent ja estat derrocat Perón el 16 de setembre de 1955, va ser rebatejat com a General Belgrano (C-4), en homenatge al general i advocat Manuel Belgrano, heroi de la independència argentina.

El 1967 li van ser implantades llançadores de míssils Sea Cat. El desembre de 1978 participà en l'Operación Soberanía, destinada a envair les illes al sud del Canal de Beagle.

Servei en les Malvines i enfonsament

Esdeveniments en l'Atlàntic Sud durant l'enfonsament del Belgrano

El 12 de febrer de 1982 es va dirigir a Puerto Belgrano per al seu manteniment anual. El seu capità era Héctor Bonzo.

El 2 d'abril es va completar la tripulació per a temps de guerra amb 1091 tripulants.

El govern britànic va establir una zona d'exclusió de 200 milles nàutiques (370 km), centrada en la latitud 51° 40′ Sud i longitud 59° 30′ Oest (el centre geogràfic de les Illes Malvines).

Salpà el 16 d'abril de 1982 formant part de la Fuerza de tareas 79 número 3 (GT 79.3) El 19 d'abril va haver de tornar a la base d'Ushuaia. El 24 d'abril salpà de nou cap a l'Illa de los Estados. L'1 de maig durant una operació LOGOS, els destructors avisaren d'un imminent atac aeri britànic. En realitat es tractava d'un avió argentí amb problemes de ràdio.

El 2 de maig va rebre l'atac amb torpedes del submarí HMS Conqueror fora de la zona d'exclusió. A les 16:00 (hora de l'Argentina) del mateix 2 de maig, Margaret Thatcher es va reunir amb el seu gabinet de guerra a la residència de camp de Checkers, propera a Londres. En aquesta reunió es va donar l'ordre d'enfonsar el creuer argentí. Els dos torpedes dels tres llançats van determinar la Guerra de les Malvines amb la pèrdua de 323 dels seus tripulants.

Cerca de les seves restes

El 2003 es va realitzar una expedició de National Geographic a bord del vaixell Seacor Lenga, amb suport de l'ARA Puerto Deseado (Q-20) i la corbeta ARA Robinson (P-45). La cerca no va tenir èxit per les males condicions meteorològiques.^[1]

Referències

↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=481169 Arxivat 2009-05-06 a Wayback Machine.

Bibliografia

Llibre, El Belgrano vive publicat pel Instituto de Publicaciones Navales de Argentina, any 2000

Burzaco, Ricardo. Acorazados y Cruceros De La Armada Argentina. Eugenio B, Buenos Aires, 1997. ISBN 987-96764-0-8
Arguindeguy, Pablo. Apuntes sobre los buques de la Armada Argentina (1810-1970). Comando en Jefe de la Armada, Buenos aires, 1972. ISBN n/d

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: ARA General Belgrano

[1] {[enllaç sense format]} http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=481169 Arxivat 2009-05-06 a Wayback Machine.

[1]