A la carretera

novel·la de Jack Kerouac

A la carretera (On the road, en anglès) és un conegut llibre de Jack Kerouac. Va ser escrit l'abril del 1951 i publicat per primera vegada l'any 1957.

Infotaula de llibreA la carretera
(en) On the Road
(ja) オン・ザ・ロード Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorJack Kerouac Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióEstats Units d'Amèrica, 1957 Modifica el valor a Wikidata
Creacióabril 1951
EditorialViking Press Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerenovel·la en clau i road fiction Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York
San Francisco
Estats Units d'Amèrica
Denver Modifica el valor a Wikidata
Movimentgeneració beat Modifica el valor a Wikidata
Premis
PremisEls 100 llibres del segle de Le Monde
Els grans èxits del segle XX: 100 llibres de ficció en anglès Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Archive.org: onroad25thannive00jack
Musicbrainz: bfe0cdaf-cb46-4c1b-b930-d509c955e83f Goodreads work: 1701188 Modifica el valor a Wikidata
El manuscrit de l'obra exhibit en una exposició al Boott Cotton Mills Museum el 2007

L'obra parla dels viatges a través dels Estats Units d'una colla de joves (principalment, Kerouac, Neal Cassady, Allen Ginsberg i William S. Burroughs, tot i que amb noms de ficció en les primeres edicions) amb ganes de conèixer el món i viure la vida al límit.

La novel·la té una part autobiogràfica amb un monòleg interior i es considera l'obra definitiva de la generació beat, inspirada pel jazz, la poesia i les experiències amb les drogues.

A la carretera va ser una de les novel·les fundadores del que Kerouac va anomenar ell mateix la Beat Generation. Tanmateix, el terme de Beat Generation va ser més que res un recurs fàcil que va permetre als mitjans de comunicació de constituir en moviment literari el que era sobretot la conjunció d'uns individus singulars: fins i tot, compartint el gust per la prosa espontània i el surrealisme, l'escriptura de Jack Kerouac no s'assembla a la d'Allen Ginsberg, i la de Ginsberg és alhora allunyada de la de William Burroughs.

Redacció

modifica

En el que es pot anomenar el mite Kerouac, aquest llibre va ser escrit d'una sola tirada, en tres setmanes, sobre un rotlle de paper de teleimpressora de 36 metres de longitud, en llargues sessions de prosa espontània, creant així un estil d'escriptura totalment personal, en part inspirat pel seu amor del moviment jazz bebop i per les seves improvisacions.

Els editors, tanmateix, van rebutjar aquest primer esborrany, demanant-se el que s'havia de fer amb un text força difícil de seguir, escrit de manera no convencional. Kerouac va haver de treballar el seu relat durant sis anys abans que un editor l'acceptés.

El 2001, la redacció de l'American Modern Library va incloure A la carretera a la seva llista de les cent millors novel·les del segle XX en llengua anglesa. El 2007, amb motiu del 50è aniversari de la seva publicació, la versió original del manuscrit va ser publicada, sota el títol On the Road: The Original Scroll.

El mateix any van ser descoberts diversos manuscrits originals inèdits de Kerouac, entre els quals destaca un esborrany de l'On The Road, datat del 19 de gener del 1951 (és a dir, diversos mesos abans de la versió en anglès), redactat en francès, la seva llengua materna, igualment emprada per a dues de les seves novel·les i alguns escrits també inèdits.[1]

El manuscrit original va ser subhastat per 2,2 milions de dòlars el 2001.

L'èxit d'aquest llibre, un decenni després de la seva redacció, va significar la fi de Jack Kerouac, que caigué en una depressió a la qual no va sobreviure. S'allunyà dels seus amics escriptors com Allen Ginsberg i, en menor mesura, de William S. Burroughs. Retreia a Ginsberg que cerqués més l'atenció del públic i que traís així l'esperit beat.

Els viatges

modifica
 
Mapa dels viatges que Jack Kerouac va fer i que es relaten en A la carretera.
  1947
  1949
  1950

1947

New YorkChicago, → Newton (Iowa) → Stuart (Iowa) → Cheyenne (Wyoming) → Denver (Colorado) → Salt Lake City (Utah) → San Francisco (Califòrnia) → Marin CityHollywood (Califòrnia) → Los Angeles, → Selma (Califòrnia) → Dalhart (Texas) → Indianapolis (Indiana) → Harrisburg (Pennsilvània) → Nova York.

1949

Rocky Mount (Carolina del Nord) → Algiers (Louisiana) → San FranciscoDenver (Colorado) → New York.

1950

Nova York, → Terre Haute (Indiana) → St. Louis (Missouri) → DenverAmarillo (Texas) → Terre Haute (Indiana) → San Antonio (Texas) → Laredo (Texas) → Nuevo Laredo (Tamaulipas) → Hidalgo (Nuevo León) → ciudad VictoriaLlera de Canalesciutat de Mèxic.

Al cinema

modifica

Francis Ford Coppola té els drets d'adaptació cinematogràfica del llibre d'ençà 1968. El guió va ser escrit per Russel Banks, però el rodatge previst per a la tardor 2001 mai no ha començat. Finalment, el director Walter Salles va dirigir la pel·lícula A la carretera, que va ser estrenada l'any 2012.[2]

Referències

modifica

Vegeu també

modifica

Bibliografia

modifica