Abellerol maragda oriental
L'abellerol maragda (Merops orientalis) és una espècie d'ocell de la família dels meròpids (Meropidae) que habita a Àfrica i a l'Àsia meridional fins al sud-est asiàtic. També se l'ha anomenat com abellerol verd[1]
Merops orientalis  | |
|---|---|
_@_Madayippara.jpg) Merops orientalis orientalis | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 3,11 g 18 g |
| Envergadura | 0,231 m |
| Nombre de cries | 5,7 |
| Període d'incubació de l'ou | 15 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22725876 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Coraciiformes |
| Família | Meropidae |
| Gènere | Merops |
| Espècie | Merops orientalis Latham, 1801 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Merops viridis Neumann, 1910
|
.svg){kind=icon}
Morfologia
modifica- Fa 16–18 cm de llargària, dels quals uns 5 cm corresponen a les dues allargades plomes centrals de la cua. Semblant a altres abellerols, és un ocell esvelt amb colors vistosos.
- Sense dimorfisme sexual, el plomatge és verd brillant amb la gola blava. Capell i parts superiors amb un tint daurat vermellós.
A les ales, les plomes de vol són vermelloses girant progressivament a verd i les puntes negroses. Una fina línia ocular negra travessa l'ull.
- Iris vermell, bec negre i potes de color gris fosc.
- Els peus són febles, amb els tres dits units a la base.[2]
- Els joves no presenten les llargues plomes centrals a la cua.
- De vegades, hi ha diferències notables entre subespècies; així, els ocells del sud-est asiàtic tenen el capell vermellós i la cara, i parts inferiors de color verd; mentre que els de la península Aràbiga tenen el capell verd, la cara blava i les parts inferiors blavoses.[3]
Hàbitat i distribució
modificaCria en camp obert en arbustos. A l'Àfrica i Aràbia, es troba en zones àrides, però més cap a l'est ocupa hàbitats més variats. Aquesta espècie sovint caça des de talaies molt baixes, a un metre o menys. Utilitza filferros de les tanques i cables elèctrics. A diferència d'altres abellerols, es poden observar lluny de l'aigua.[4]
Se'ls veu sobretot en planures, però de vegades es poden trobar fins als 1.500 – 1.800 metres, a l'Himàlaia. Són residents a les terres baixes del sud d'Àsia, però algunes poblacions es mouen estacionalment segons patrons poc coneguts.[2] En algunes zones de Pakistan, són visitants estivals (1906).[5]
Llista de subespècies
modificaSe n'han descrit un nombre variat de subespècies:
- Merops orientalis viridissimus (=M. viridissimus viridissimus), Swainson, 1837. Des del Senegal, fins a Eritrea, Etiòpia i l'oest del Sudan.
- Merops orientalis flavoviridis (=M. viridissimus flavoviridis), Niethammer, 1955. Zones subdesèrtiques del Txad, fins a la vora del mar Roig, a l'altura del Sudan.
- Merops orientalis cleopatra (=M. viridissimus cleopatra), Nicoll, 1910. Al llarg de la vall del Nil.
- Merops orientalis cyanophrys (=M. cyanophrys cyanophrys), (Cabanis i Heine), 1860. Península Aràbiga, Israel-Palestina.
- Merops orientalis najdanus (=M. cyanophrys najdanus), Bates, 1935. Planura central de la península Aràbiga.
- Merops orientalis beludschicus, Neumann, 1910. Des de la vora nord del golf Pèrsic, fins a Balutxistan i l'oest de l'Índia.
- Merops orientalis orientalis, Latham, 1802. Des del nord-oest de l'Índia fins a Bangladesh i Sri Lanka.
- Merops orientalis ferrugeiceps, Anderson, 1879. Des d'Assam i Myanmar fins a Vietnam.
Taxonomia
modificaModernament es considera que l'abellerol maragda o abellerol verd (Merops orientalis, senso latu) són en realitat tres espècies diferents: [6] [7]
- Abellerol maragda oriental (Merops orientalis, senso stricto).
- Abellerol maragda africà (Merops viridissimus).
- Abellerol maragda d'Aràbia (Merops cyanophrys)
Referències
modifica
- ↑ Fotografies i nomenclatura en alguns idiomes de l'abellerol verd a Birdguides Arxivat 2012-01-20 a Wayback Machine. Rev. 3-03-2011
- ↑ 2,0 2,1 Hugh Whistler (1949). Popular Handbook of Indian Birds. Fourth Edition. Gurney and Jackson. pp. 295–296. http://www.archive.org/details/popularhandbooko033226mbp
- ↑ C.H.Fry & K.Fry. (1992). Kingfishers, Bee-Eaters and Rollers. A Handbook. Princeton University Press. ISBN 0713680288
- ↑ S,Ali & S D Ripley (1983). Handbook of the birds of India and Pakistan. 4 (2 ed.). Oxford University Press. pp. 108–111
- ↑ Douglas Dewar (1906). "A Note on the Migration of the Common Indian Bee-eater (Merops viridis).". J. Bombay Nat. Hist. Soc. 17 (2): 520-522.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David; Rasmussen, Pamela. «Todies, motmots, bee-eaters» (en anglès). IOC World Bird List Version 14.1.
- ↑ Josep del Hoyo i J. Nigel. Illustrated checklist of the birds of the world. Vol.1, Non passerines. Lynx Edicions, 2014. ISBN 978-84-96553-94-1