Abraham Isaac Kook (en hebreu: אברהם יצחק הכהן קוק), Daugavpils, Letònia, 1865 - Jerusalem, 1935) fou un religiós jueu letó, que va emigrar a Palestina el 1904.[1] El 1921, esdevingué el primer gran rabí asquenazita de la "Llar Nacional Jueva" en el Mandat Britànic de Palestina, càrrec que s'acabava de crear. Era un rabí conegut pels seus coneixements talmúdics. El 1924, va crear la ieixivà Merkaz HaRav.[1][2]

Infotaula de personaAbraham Isaac Kook

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 setembre 1865 Modifica el valor a Wikidata
Grīva (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r setembre 1935 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri jueu del Mont de les Oliveres Modifica el valor a Wikidata
1r Gran Rabinat d'Israel Mandat Britànic de Palestina, asquenazites
1921 – 1935 – Yitzhak HaLevi Herzog →
Juntament amb: Jacob Meir (en) Tradueix
Rabí Jerusalem, asquenazites
1919 – 1935
← Shmuel Salant (en) TradueixẒevi Pesaḥ Franḳ → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióIeixivà de Valojin (1884–1886) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórabí, poeta, Roix ieixivà, místic, filòsof Modifica el valor a Wikidata
GènereFilosofia religiosa Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsNaftali Zvi Yehuda Berlin (en) Tradueix i Eliʻezer Don-Yiḥya (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesZvi Yehouda Kook, Yaakov Moshe Charlap (en) Tradueix, David Cohen, Yitzhak Arieli, Aryeh Levin, Moshe-Zvi Neria, Shalom Natan Ra'anan (en) Tradueix, Shlomo Zalman Auerbach, Shlomo Goren, Monsieur Chouchani i Cemach Green (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsZvi Yehouda Kook Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1904Aliyyà Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

La seva acceptació del càrrec de gran rabí, càrrec "sionista" per excel·lència, demostra la seva conformitat amb els principis del sionisme religiós. Des d'aquest càrrec utilitzà el seu prestigi per reforçar el corrent sionista religiós en el si del Judaisme ortodox, al Mandat Britànic de Palestina i a la resta del món.

El 1912, els ortodoxos "moderns" (amb l'excepció dels sionistes Mizrahi) i els ultraortodoxos havien creat el partit Agudat Israel, molt hostil al sionisme inicialment, si bé amb el pas dels anys pràcticament la totalitat dels ortodoxos d'Agudat Israel van donar suport a la creació de l'Estat d'Israel, arribant a signar la seva declaració d'independència. Aquesta evolució es deu en bona part a l'obstinació del rabí Kook per compatibilitzar l'ortodòxia religiosa amb el sionisme i al genocidi dels jueus durant l'Holocaust.

No obstant això, cal assenyalar que l'actitud del rabí Kook davant el moviment Mizrachi en particular i davant el sionisme en general no està exempta de crítica. El rabí Kook es preocupava particularment davant la influència dels jueus laics en l'avenir del judaisme, i dubtava de la capacitat de resposta del Mizrahi.

Més enllà de la seva capacitat per legitimar el sionisme en el si del Judaisme ortodox, que en principi mostrava importants reticències, el rabí Kook va orientar també la ideologia del sionisme religiós cap a un vessant més messiànic. Per Kook, la redempció del poble jueu s'ha iniciat ja, i els sionistes, fins i tot els ateus, són portadors de parts d'aquesta redempció, fins i tot en contra de la seva voluntat. La reconstrucció d'una vida jueva autònoma en Palestina permet i anuncia la tornada dels jueus del seu exili, després la seva tornada a la pràctica religiosa, i finalment l'arribada del Messies. El sionisme és doncs una eina en el projecte de Déu per a l'adveniment dels temps messiànics.

Quan els britànics van trencar les oracions jueves al Mur de les Lamentacions el 1928, Kook va demanar un dia de dejuni, però com és habitual, la comunitat ultraortodoxa va ignorar les seves crides.[3] Com a estudiant de 16 anys el 1932, Menachem Porush va ser expulsat d'Etz Chaim Yeshiva per disparar i cremar una efígie de Kook.[4] No obstant això, hi havia altres rabins dins de l'Ortodòxia que es van pronunciar en suport de Kook, inclosos el Chofetz Jaim i Isser Zalman Meltzer.[5][6] Es va afirmar que el rabí Solomon Eliezer Alfandari va atribuir el moviment fallit del Chofetz Jaim a la terra a causa de les disputes al voltant del rabí Kook.[7]

La influència del rabí Kook en el desenvolupament del sionisme religiós és quàdruple:

  • Va reforçar l'adhesió al sionisme en el si dels corrents jueus ortodoxos (encara que no entre els haredites ultraortodoxos).
  • Ho va orientar en un sentit messiànic, relacionant la tornada del Messies amb el sionisme.
  • Va unir la terra d'Israel a la salvació religiosa (i no només nacional) del poble jueu.
  • A causa d'aquestes dues anteriors evolucions, va instituir les bases ideològiques de l'evolució ulterior i ultranacionalista d'una part important del sionisme religiós, encara que ell no fos directament responsable d'aquesta interpretació.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Rozenaḳ, Avinoʻam «Hidden Diaries and New Discoveries: The Life and Thought of Rabbi A. I. Kook». Shofar: An Interdisciplinary Journal of Jewish Studies, 25, 3, 2007, pàg. 111–147. DOI: 10.1353/sho.2007.0085. ISSN: 1534-5165.
  2. Helmreich, William B. The World of the Yeshiva: An Intimate Portrait of Orthodox Jewry (en anglès). KTAV Publishing House, Inc., 2000, p. 6-8. ISBN 978-0-88125-641-3. 
  3. Mirsky, Yehudah. Rav Kook: Mystic in a Time of Revolution (en anglès). Yale University Press, 2014-02-11, p. 197. ISBN 978-0-300-16555-5. 
  4. Sobel, Ronald B.; Wallach, Sidney. Justice, Justice Shalt Thou Pursue: Papers Assembled on the Occasion of the 75th Birthday of the Reverend Dr. Julius Mark, as an Expression of Gratitude of the Jewish Conciliation Board with Whose Services and Leadership Dr. Mark Has Long Been Identified (en anglès). Ktav Publishing House, 1975, p. 87. ISBN 978-0-87068-458-6. 
  5. Mirsky, Yehudah. Rav Kook: Mystic in a Time of Revolution (en anglès). Yale University Press, 2014-02-11, p. 202. ISBN 978-0-300-16555-5. 
  6. Szalai, Anna; Horváth, Rita; Balázs, Gábor. Previously Unexplored Sources on the Holocaust in Hungary: A Selection from Jewish Periodicals, 1930-1944 (en anglès). International Institute for Holocaust Research, Yad Vashem, 2007, p. 32. ISBN 978-965-308-300-4. 
  7. Lasker, Arnold A.; Lasker, Daniel J. «The Jewish Prayer for Rain in the Post-Talmudic Diaspora» (en anglès). AJS Review, 9, 2, 1984/ed, pàg. 141–174. DOI: 10.1017/S0364009400000921. ISSN: 1475-4541.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abraham Isaac Kook