Abraham Isaac Kook (en hebreu: אברהם יצחק הכהן קוק), Daugavpils, Letònia, 1865 - Jerusalem, 1935) fou un religiós jueu letó, que va emigrar a Palestina el 1904. El 1921, esdevingué el primer gran rabí asquenazita de la "Llar Nacional Jueva" en el Mandat Britànic de Palestina, càrrec que s'acabava de crear. Era un rabí conegut pels seus coneixements talmúdics. El 1924, va crear la ieixivà Merkaz HaRav.

Infotaula de personaAbraham Isaac Kook
Abraham Isaac Kook 1924.jpg
modifica
Nom original(he) אברהם יצחק הכהן קוק modifica
Biografia
Naixement7 setembre 1865 modifica
Grīva (en) Tradueix modifica
Mort1r setembre 1935 modifica (69 anys)
Jerusalem modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Càncer modifica)
Lloc d'enterramentcementiri jueu del Mont de les Oliveres modifica
Public Seal of High Commissioner of Palestine.svg Gran Rabinat d'Israel Mandat Britànic de Palestina, asquenazites
1921 – 1935
← sense valor – Yitzhak HaLevi Herzog → modifica
Dades personals
ReligióJudaisme modifica
Activitat
OcupacióRabí, místic, Roix ieixivà, poeta i filòsof modifica
ProfessorsNaftali Zvi Yehuda Berlin (en) Tradueix modifica
AlumnesZvi Yehouda Kook, Yaakov Moshe Charlap (en) Tradueix, David Cohen, Yitzhak Arieli, Aryeh Levin, Moshe-Zvi Neria, Shalom Natan Ra'anan (en) Tradueix, Shlomo Zalman Auerbach i Shlomo Goren modifica
Família
FillsZvi Yehouda Kook modifica

La seva acceptació del càrrec de gran rabí, càrrec "sionista" per excel·lència, demostra la seva conformitat amb els principis del sionisme religiós. Des d'aquest càrrec utilitzà el seu prestigi per reforçar el corrent sionista religiós en el si del Judaisme ortodox, al Mandat Britànic de Palestina i a la resta del món.

El 1912, els ortodoxos "moderns" (amb l'excepció dels sionistes Mizrahi) i els ultraortodoxos havien creat el partit Agudat Israel, molt hostil al sionisme inicialment, si bé amb el pas dels anys pràcticament la totalitat dels ortodoxos d'Agudat Israel van donar suport a la creació de l'Estat d'Israel, arribant a signar la seva declaració d'independència. Aquesta evolució es deu en bona part a l'obstinació del rabí Kook per compatibilitzar l'ortodòxia religiosa amb el sionisme i al genocidi dels jueus durant l'Holocaust.

No obstant això, cal assenyalar que l'actitud del rabí Kook davant el moviment Mizrachi en particular i davant el sionisme en general no està exempta de crítica. El rabí Kook es preocupava particularment davant la influència dels jueus laics en l'avenir del judaisme, i dubtava de la capacitat de resposta del Mizrahi.

Més enllà de la seva capacitat per legitimar el sionisme en el si del Judaisme ortodox, que en principi mostrava importants reticències, el rabí Kook va orientar també la ideologia del sionisme religiós cap a un vessant més messiànic. Per Kook, la redempció del poble jueu s'ha iniciat ja, i els sionistes, fins i tot els ateus, són portadors de parts d'aquesta redempció, fins i tot en contra de la seva voluntat. La reconstrucció d'una vida jueva autònoma en Palestina permet i anuncia la tornada dels jueus del seu exili, després la seva tornada a la pràctica religiosa, i finalment l'arribada del Messies. El sionisme és doncs una eina en el projecte de Déu per a l'adveniment dels temps messiànics.

La influència del rabí Kook en el desenvolupament del sionisme religiós és quàdruple:

  • Va reforçar l'adhesió al sionisme en el si dels corrents jueus ortodoxos (encara que no entre els haredites ultraortodoxos).
  • Ho va orientar en un sentit messiànic, relacionant la tornada del Messies amb el sionisme.
  • Va unir la terra d'Israel a la salvació religiosa (i no només nacional) del poble jueu.
  • A causa d'aquestes dues anteriors evolucions, va instituir les bases ideològiques de l'evolució ulterior i ultranacionalista d'una part important del sionisme religiós, encara que ell no fos directament responsable d'aquesta interpretació.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abraham Isaac Kook