Obre el menú principal

Adolf Beltran i Ibáñez

polític valencià

Adolf Beltran i Ibáñez (Calamocha, província de Terol, 1860 - València, 1929) fou un polític valencià, diputat a les Corts durant la restauració borbònica.

Infotaula de personaAdolf Beltran i Ibáñez
Biografia
Naixement 1860
Calamocha
Mort 1929
València
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
11 de maig de 1907 – 14 d'abril de 1910
Circumscripció Sueca

4 de gener de 1921 – 14 de setembre de 1923
Circumscripció València
Activitat
Ocupació Polític
Partit Partit d'Unió Republicana Autonomista
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Pertanyia a una família de vinyaters acomodats que s'establiren a València, i començà la carrera de dret, però no la va acabar. De jove es va afiliar a Fusió Republicana, però després s'afilià al Partit d'Unió Republicana Autonomista de Vicente Blasco Ibáñez, de qui en fou mecenes, tot i que després s'apropà al Partit Republicà Possibilista.

Fou un dels fundadors de l'Ateneu Mercantil de València el 1879, i aconseguí que l'inaugurés Emilio Castelar. Després fou escollit regidor i cap del grup republicà de l'ajuntament de València, president de la Cambra de Comerç de València i diputat pel districte de Sueca a les eleccions generals espanyoles de 1907, 1920 i 1923 amb el Partit d'Unió Republicana Autonomista. Quan Fèlix Azzati i Descalci es va fer cap del partit fou president de l'Ateneu Mercantil de València. També va participar amb Joaquín Costa Martínez en l'Assemblea Republicana de Saragossa.

Fou empresonat per donar veu als maltractaments infligits als detinguts pels fets de Cullera, acusats de la mort del jutge de Sueca Jacobo López de Rueda[1]

Després de morir a València, va demanar que l'enterressin a Calamocha.

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica