Obre el menú principal

Adolf Speck (1911-1946) fou un SS-Rottenführer i guarda del camp de concentració de Neuengamme, més tard promogut SS-Unterscharführer i comandant de la bòbila i del taller de mecànica del camp. Per la seva crueltat a Neuengamme i participació en la massacre de l'Escola del Bullenhuser Damm la nit del 21 d'abril de 1945 fou condemnat a mort durant els judicis de la Casa Curio a Hamburg i penjat el 8 d'octubre de 1946 a Hameln a la Baixa Saxònia.

Infotaula de personaAdolf Speck
Biografia
Naixement 14 octubre 1911
Mort 8 octubre 1946 (34 anys)
Hamelín
Altres
Condemnat per crim de guerra
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer el 14 d'octubre del 1911 a Kiel, fill d'una parella de camperols. Sense formació professional va treballar de camperol i de jornaler per la construcció de carreteres. Va casar-se el 1931 amb Margaret amb qui va tenir nou nens.

El 1932 va perdre la feina i afiliar-se a la SA, l'organització paramilitar del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP). En un primer temps va esdevenir policista a Itzehoe. El 1940 va reincorporar-se a la SS i participar en la campanya de l'est. Per raons de càrrega familial i després de perdre tres germans a la guerra de l'est, va ser transferit als Països Baixos, considerats com menys perillosos, i des del gener 1944 com guarda al camp de Neuengamme.[1] Speck era un protegit del SS-Sturmbannführer Max Pauly. Al camp de Neuengamme va succedir al SS Johann Reese que va igualar en crueltat envers els presoners, amb el rang de SS-Rottenführer, i des del 1944 SS-Unterscharführer.[2] Junts amb Reese va maltractar amb màxima duresa nombroses presoners, ofegar-les al fossat del camp o executar-les per raons fútils.[1] Va esdevenir comandant de la bòbila i després del taller de mecànica, una dependència de la fàbrica Walther, una empresa privada de fabricació d'armes, instal·lada al camp per profitar la mà d'obra a baix preu.[3]

Era present a la nit de la massacre del Bullenhuser Damm, per guardar el transport dels nens i dels presoners russos[4] dels quals va matar-ne un que temptava fugir, mentrestant els vint nens van ser penjats.[5]

Després de la guerra va amagar-se i va ser arrestat als afores de Lübeck.[6] Durant el judici a la casa Curio, un tribunal militar britànic, va invocar a la seva descàrrega que «només havia executat els ordres» del comandant del camp Albert Lütkemeyer i de Max Pauly, que l'haurien amenaçat d'empresonament per manca de severitat amb els presoners[1] en un intent, típic de tots els còmplices de carregar els altres i negar qualsevol responsabilitat personal.[7]

El 3 de maig del 1946 va ser condemnat a mort a Hamburg i executat el 8 d'octubre a Hameln.[8]

BibliografiaModifica

  • Günther Schwarberg, Meine zwanzig Kinder (alemany), Göttingen, Editorial Steidl, 1996, 144 pàgines, ISBN 978-3882434316 (en català: Els meus vint nens)
  • Günther Schwarberg, Der SS-Arzt und die Kinder vom Bullenhuser Damm (alemany), Göttingen, Editorial Steidl,1994, 175 pàgines, ISBN 9783882433067 (en català: El metge SS i els nens del Bullenhuser Damm)
  • Iris Groschek & Kristina Vagt, «…dass du weisst, was hier passiert ist» Medizinische Experiment im KZ Neuengamme und die Morde am Bullenhuser Damm, Bremen, Ed. Temmen, 2012, 166 pàhgines, ISBN 978-3-8378-2022-5 (en català: «…que sàpigues el que va passar aquí» Experiments medicals al camp de concentració de Neuengamme i l'assassinat al Bullenhuser Damm.)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Adolf Speck, Konzentrationslager Neugengamme Blogspot, [Consulta el 18 d'octubre de 2013]
  2. Hermann Kaienburg, Vernichtung durch Arbeit: der Fall Neuengamme, Editorial Dietz, 1990, segona edició, pàgina 343, ISBN 9783801250096 (en català: Anihilació pel treball, el cas de Neuengamme)
  3. De fet, els presoners evidentment no eren pagats, però la SS rebé un «lloguer».
  4. Dierk Strothmann, «Die Kinder vom Bullenhuser Damm», Hamburger Abendblatt, 20 d'abril de 2005
  5. «The perpetrators: Adolf Speck», (anglès), web de l'associació Els nens del Bullenhuser Damm [consulta: 18 d'octubre de 2013]
  6. Günther Schwarberg, Der SS-Arzt…, op.cit., pàgina 79
  7. Extrets de l'interrogatori a la Casa Curio, citats per Günther Schwarberg, Der SS-Arzt…, op.cit.
  8. Thorsten Muth, Das Judentum: Geschichte und Kultur, Ed. Pressel, 2009, pàgina 96, ISBN 9783937950280