Max Johann Friedrich Pauly (nascut l'1 de juny del 1907 a Wesselburen (Dithmarschen) i mort el 8 d'octubre del 1946 a Hameln) era un SS-Standartenführer i criminal de guerra. En la seva darrera funció era comandant del Camp de concentració de Neuengamme a Alemanya durant el nazisme.[1]

Infotaula de personaMax Pauly
300x300px
Biografia
Naixement1r de juny de 1907
Wesselburen (en) Tradueix
Mort8 d'octubre de 1946 (39 anys)
Hamelín (Alemanya)
Causa de mortPena de mort (Penjament)
Activitat
OcupacióOficial
PartitPartit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys
Carrera militar
Branca militarSchutzstaffel
Rang militarStandartenführer
ConflicteSegona Guerra Mundial
Altres
Condemnat percrim contra la humanitat
Modifica les dades a Wikidata

És fill d'un boteguer de paraments de casa. Va continuar els negocis familials a la mort de son pare el 1928. El mateix any va afiliar-se al partit nazi NSDAP i la SA. El 1930 es casà i passà a la SS (matrícula 5.448). La parella tingué cinc fills.[2] La seva carrera va ser fulminant: el 27 de gener 1932, encara abans la machtergreifung va ser promogut SS-Untersturmführer, el 1933 Hauptsturmführer i el 1934 Sturmbannführer. El 1936 va esdevenir SS-Führer titular i va dirigir divisions (Standarts) a Rendsburg i a Danzig-Praust, càrrecs que va mantenir cap a la fi de la Segona Guerra Mundial. El 1939 va participar en el massacre de 1400 pacients psiquiàtrics[1] i poc després va ser promogut responsable de tots els camps de concentració del corredor polonès.[3]

Després de la guerraModifica

Després de la guerra va ser acusat per un tribunal militar britànic durant els judicis de la Casa Curio. Va ser condemnat a mort el 3 de maig 1946, per la seva complicitat al massacre de l'Escola del Bullenhuser Damm i altres crims contra la humanitat durant el seu mandat de responsable en cap del camp de concentració de Neuengamme.

Va ser executat el 8 d'octubre del 1946 a la presó d'Hameln.[4]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Ernst Klee, «Pauly, Max», Das Personenlexikon zum Dritten Reich: Wer war was vor und nach 1945, Frankfurt del Main, Fischer Taschenbuch Verlag, 2005 (4a edició 2013), pàgina 452, ISBN 978-3-596-16048-8 (en català: El lèxic de les persones del Tercer Reich: qui era què abans i després del 1945) (alemany)
  2. Tôm Śegev, Die Soldaten des Bösen. Zur Geschichte der KZ-Kommandanten, Reinbek bei Hamburg, Ed. Rowohlt Taschenbuchverlag, 1995, pàgines 211ss. ISBN 9783499188268 (en català: El soldats del mal. Contribució a la història dels comandants dels camps de concentració)
  3. Karin Orth, Das System der nationalsozialistischen Konzentrationslager: Eine politische Organisationsgeschichte, Hamburg, Hamburger Edition, 2002, pàgina 138, ISBN 9783930908523 (en català: El sistema dels camps de concentració nacionalsocialistes, la història d'una organització política)
  4. Günther Schwarberg, op.cit., pàgina 90

FontsModifica

  • Günther Schwarberg, Der SS-Arzt und die Kinder vom Bullenhuser Damm (alemany), Göttingen, Editorial Steidl,1994, 175 pàgines, ISBN 9783882433067 (en català: El metge SS i els nens del Bullenhuser Damm)
  • Iris Groschek & Kristina Vagt, «…dass du weisst, was hier passiert ist» Medizinische Experimente im KZ Neuengamme und die Morde am Bullenhuser Damm, Bremen, Ed. Temmen, 2012, 166 pàgines, ISBN 978-3-8378-2022-5 (en català: «…que sàpigues el que va passar aquí» Experiments medicals al camp de concentració de Neuengamme i l'assassinat al Bullenhuser Damm.)