Agricultura extensiva
L'agricultura extensiva (concepte oposat al d'agricultura intensiva) és un sistema de producció agroramader que procura cultivar grans extensions de terra incorporant els mínims d'insums de treball capital i fertilitzants en relació a la superfície de terra que està conreant o al ramat que utilitza. Sol incorporar tècniques com les del guaret. L'agricultura extensiva és corrent en zones ramaderes amb bovins o ovelles de baixa productivitat agrícola però també es fa en conreus a gran escala de blat, ordi i altres cereals en llocs com Austràlia (Conca del Murray-Darling).

GeografiaModifica
A la península Ibèrica hi ha ramaderia extensiva en els apreciats productes de porc ibèric d'Extremadura i Andalusia. També en moltes extensions de l'altiplà castellà es practica l'agricultura extensiva de cereals si bé amb el pas del temps han tendit a intensificar-se fent servir més ensums com fertilitzants i plaguicides i altres.
Els conreus extensius es troben en latituds mitjanes de tots els continents i en zones àrides on no es disposa d'aigua per a regar. Es necessita menys aigua en l'agricultura extensiva que no pas en la intensiva. En alguns llocs d'Austràlia occidental les pastures són tan pobres (per dèficit de pluja i pels sòls pobres) que només es pot pasturar per una ovella per cada milla quadrada.
CaracterístiquesModifica
- Menys treball per unitat de superfície.
- La mecanització és més efectiva quan s'aplica sobre grans superfícies planes.
- La més gran eficiència en el treball generalment implica costos de producció menors.
- S'incrementa el benestar animal en tenir més espai i no restar confinats en gàbies.
- Menor requeriment d'insums com els fertilitzants.
- Si els animals pasturen en llocs naturals no hi haurà problemes d'infestació de plantes exòtiques.
Pot haver els següents problemes:[1]
- Rendiments baixos a curt termini.
- Gran requeriment de superfícies que limiten la vida silvestre
ReferènciesModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agricultura extensiva |
- ↑ Thomas, Tyrone; My Environmental Exposé; published 2000 by Hill of Content; pp.42-50; ISBN 0-85572-301-7