Agripa Silvi
Agripa Silvi (en llatí: Agrippa Silvius) fou un mític rei d'Alba Longa. El cognom Silvi procedia del seu avantpassat Silvi, fill del troià Enees, el qual portava aquest nom perquè havia nascut als boscos.[1]
![]() ![]() | |
Tipus | ésser humà llegendari ![]() |
---|---|
Dades | |
Gènere | masculí ![]() |
Nacionalitat | Alba Longa ![]() |
Mort | 876 aC ![]() |
Família | |
Família | Enèades ![]() |
Pare | Tiberí Silvi ![]() |
Fills | Ròmul Silvi ![]() |
Germans | Àcrota ![]() |
Altres | |
Càrrec | rei ![]() |
Era fill del rei Tiberí Silvi i, segons Titus Livi, el succeí a la seva mort (916 aC) quan es va ofegar travessant el riu que portaria el seu nom, el Tíber.[2] Segons una altra versió a Tiberí el va succeir un altre fill anomenat Rèmul i a aquest el va succeir Àcrota abans de ser rei Agripa Silvi.[3] Plini el Vell[4] i Aulus Gel·li[5] fan derivar el seu nom de agere partus: 'nascut amb els peus per davant', una etimologia no acceptada pels lingüistes moderns.[6]
Després d'un regnat de 41 anys, fou succeït pel seu fill anomenat Ròmul Silvi (segons Livi) o Aladi (segons Dionisi d'Halicarnàs).[7] Els historiadors moderns interpreten que aquesta genealogia va ser inventada per l'emperador August per tal d'afavorir el seu amic Marc Vipsani Agripa, donant-li així uns avantpassats relacionats amb la reialesa. Potser Ovidi quan va escriure les Metamorfosis i va esmentar aquest parentiu ho va fer amb aquesta intenció, deixant caure que Aladi podria ser un sobrenom d'Agripa.[8]
Arbre genealògic
modificaReferències
modifica- ↑ Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, VII 5.8.
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, I 3.8.
- ↑ Parramo i Blasco, 1997, p. 7,192.
- ↑ Plini el Vell, Naturalis Historia, VII 6-8.
- ↑ Aulus Gel·li Noctes Atticae, XVI 16.
- ↑ Smith, 1874, p. 77 volum 1.
- ↑ Smith, 1874, p. 826, volum 3.
- ↑ Trieber, 1894, p. 131.
Bibliografia
modifica- Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, Col·lecció El Cangur Diccionaris, nº 209, 1997. ISBN 84-297-4146-1.
- Trieber, Conrad. Zur Kritik des Eusebios. I. Die Königstafel von Alba Longa. Hermes 29, 1894.
- Smith, William. "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 1-3.