Agripa Silvi

(S'ha redirigit des de: Agripa Silvius)

Agripa Silvi (en llatí: Agrippa Silvius) fou un mític rei d'Alba Longa. El cognom Silvi procedia del seu avantpassat Silvi, fill del troià Enees, el qual portava aquest nom perquè havia nascut als boscos.[1]

Infotaula personatgeAgripa Silvi

Modifica el valor a Wikidata
Tipusésser humà llegendari Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAlba Longa Modifica el valor a Wikidata
Mort876 aC Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaEnèades Modifica el valor a Wikidata
PareTiberí Silvi Modifica el valor a Wikidata
FillsRòmul Silvi Modifica el valor a Wikidata
GermansÀcrota Modifica el valor a Wikidata
Altres
Càrrecrei Modifica el valor a Wikidata

Era fill del rei Tiberí Silvi i, segons Titus Livi, el succeí a la seva mort (916 aC) quan es va ofegar travessant el riu que portaria el seu nom, el Tíber.[2] Segons una altra versió a Tiberí el va succeir un altre fill anomenat Rèmul i a aquest el va succeir Àcrota abans de ser rei Agripa Silvi.[3] Plini el Vell[4] i Aulus Gel·li[5] fan derivar el seu nom de agere partus: 'nascut amb els peus per davant', una etimologia no acceptada pels lingüistes moderns.[6]

Després d'un regnat de 41 anys, fou succeït pel seu fill anomenat Ròmul Silvi (segons Livi) o Aladi (segons Dionisi d'Halicarnàs).[7] Els historiadors moderns interpreten que aquesta genealogia va ser inventada per l'emperador August per tal d'afavorir el seu amic Marc Vipsani Agripa, donant-li així uns avantpassats relacionats amb la reialesa. Potser Ovidi quan va escriure les Metamorfosis i va esmentar aquest parentiu ho va fer amb aquesta intenció, deixant caure que Aladi podria ser un sobrenom d'Agripa.[8]

Arbre genealògic

modifica
AnquisesVenusLlatí
CreüsaEneesLavínia
Ascani o IulusSilvi
SilviEnees Silvi
BrutusLlatí
Alba
Atis
Capis
Càpet
Tiberí
Agripa
Ròmul
Aventí
Proca
NumítorAmuli
Rea SílviaAres/Mart
HersíliaRòmulRem
Reis de Roma

Referències

modifica
  1. Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, VII 5.8.
  2. Titus Livi, Ab Urbe Condita, I 3.8.
  3. Parramo i Blasco, 1997, p. 7,192.
  4. Plini el Vell, Naturalis Historia, VII 6-8.
  5. Aulus Gel·li Noctes Atticae, XVI 16.
  6. Smith, 1874, p. 77 volum 1.
  7. Smith, 1874, p. 826, volum 3.
  8. Trieber, 1894, p. 131.

Bibliografia

modifica
  • Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, Col·lecció El Cangur Diccionaris, nº 209, 1997. ISBN 84-297-4146-1. 
  • Trieber, Conrad. Zur Kritik des Eusebios. I. Die Königstafel von Alba Longa. Hermes 29, 1894. 
  • Smith, William. "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 1-3.