Agustín Nogueras Pitarque

militar espanyol
(S'ha redirigit des de: Agustí Nogueras Pitarque)

Agustín Nogueras Pitarque (Alcolea de Cinca, 25 de juliol de 1786 - Las Palmas de Gran Canaria, 23 de gener de 1857) va ser un militar i polític espanyol.

Infotaula de personaAgustín Nogueras Pitarque

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 juliol 1786 Modifica el valor a Wikidata
Alcolea de Cinca (província d'Osca) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 gener 1857 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas) Modifica el valor a Wikidata
Capità general de Canàries
27 setembre 1854 – 18 octubre 1856
← Jaime Ortega y OlletaJosé Martínez Tenaquero →
Capità general de Galícia
1r agost 1854 – 29 setembre 1854
← José Maria SanzFrancisco Osorio e Ibáñez →
Ministre de Guerra
24 maig 1843 – 30 juliol 1843
← Isidoro de HoyosFrancisco Serrano Domínguez →
Senador al Senat espanyol
24 abril 1843 – desembre 1843
Circumscripció electoral: Osca
Capità general de les Illes Balears
octubre 1840 – setembre 1843
← José Santos de la Hera y de la PuenteMiguel Tacón y Rosique →
Governador Militar de Barcelona
1840 – 1840 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Carlina Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Fill de Joaquín Nogueras i d'Agustina Pitarque, ingressà a l'exèrcit i fou tinent amb 18 anys durant la Guerra del Francès. Participà en el setge de Saragossa i després exercí diverses missions mirant de mobilitzar la resistència contra els francesos. El 1814 marxà a Sud-amèrica i participà en diverses accions militars per sufocar les revoltes independentistes dels virregnats a Veneçuela. A Puerto Rico es casà amb Asunción Gautier.

Tornat a Espanya un cop mort Ferran VII, el 1835 va ser nomenat governador militar de Castelló i participà en la primera guerra carlina. Fou el responsable de recomanar l'afusellament de la mare del general carlí Ramon Cabrera en una decisió que condemnaren moltes cancelleries i que provocà greus represàlies i l'enduriment de la guerra civil al Maestrat.[1] Participà a les ordres d'Evaristo San Miguel en la presa de Cantavella, la capital carlina del front del Maestrat, el 1836[2] i a les de Marcelino de Oraá Lecumberri en l'aixecament del setge de Gandesa.[3] Rellevà Antonio van Halen y Sarti al comandament de l'exèrcit del Centre en 1839 amb ordres de conservar el territori i impedir la unió de Cabrera amb el front català, però dimití i fou substituït per Leopoldo O'Donnell.[4]

Va ser governador militar de Barcelona el 1840 i poc després capità general de Balears.

Gran amic de Baldomero Espartero, al final de la seva regència, el maig de 1843, el feu Ministre de Guerra, càrrec que exercí fins al juliol d'aquell any, moment en el qual Espartero s'exilià a Anglaterra.

L'agost del 1854 va ser nomenat capità general de Galícia i un mes més tard de Canàries, on va morir al cap de 3 anys.

Referències modifica

  1. Grau, Jaume. Carlinades: el "Far West" a la catalana. Cossetània Edicions, 2007, p. 25. ISBN 8497912659. 
  2. Flávio, E. Historia de don Ramón Cabrera (en castellà). Volum 1. Editorial de G. Estrada, 1870, p. 226. 
  3. de Magrinya, Antoni «La historia dels set setges de Gandesa». Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 27, 1998, pàg. 8 [Consulta: 19 agost 2015].
  4. Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 287. ISBN 8486792894. 


Càrrecs públics
Precedit per:
Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis
Ministre de Guerra
 

24 de maig a 30 de juliol de 1843
Succeït per:
Francisco Serrano Domínguez