Agustín Fernández Gamboa Fernández de Arroyabe
Agustín Fernández Gamboa Fernández de Arroyabe (Nanclares de Gamboa, Àlaba, 28 d'agost de 1789 - Madrid, 10 d'abril de 1850) va ser un polític, diplomàtic, alt funcionari de l'Estat i militar espanyol.
| Nom original | (es) Agustín Fernández Gamboa  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 28 agost 1789 Nanclares de Gamboa (Àlaba) |
| Mort | 10 abril 1850 (60 anys) Madrid |
 Ministre d'Hisenda | |
| 16 de setembre de 1840 – 10 de maig de 1841 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | diplomàtic, polític |
| Partit | Partit Progressista |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra del Francès |
Biografia modifica
Va iniciar la seva marxa en l'exèrcit en 1808 lluitant com a soldat distingit en la guerra del francès en el Regiment de Granaders de Cavalleria, arribant fins a tinent en 1816, moment en el qual va acabar la seva carrera militar. En l'exèrcit va conèixer i va travar amistat amb Juan Álvarez Mendizábal, la qual cosa va ser determinant en la seva posterior carrera política. Va participar en la Societat Patriòtica de Sevilla i es va unir a al moviment liberal contra Ferran VII. Amb la caiguda dels liberals en 1823 es va exiliar en el Regne Unit i va estar en França, temps en el qual va ser sotmès a judici en rebel·lia a Sevilla i condemnat a mort en 1826. Amb la defunció de Ferran VII d'Espanya va ser rehabilitat,
Es va incorporar a l'administració de l'Estat en el departament de Tresoreria del Ministeri de la Guerra a Sevilla. Després, durant la minoria d'edat d'Isabel II va ser Cònsol d'Espanya a Baiona (1836), duent a terme accions diplomàtiques encaminades a evitar l'aprovisionament dels carlins en sòl francès durant la Primera Guerra Carlina. Es va incorporar en la regència de Espartero com a ministre d'Hisenda en el primer gabinet del general fins a 1841. Va ser diputat per Navarra en 1841 i 1843,[1] Director General de Duanes (1841-1843), i fou nomenat senador vitalici per Isabel II en 1847.[2] Va ser també President interí de la Junta de Govern del Banco de Fomento y Ultramar en 1848.
Obres modifica
- Breve examen de los decretos de 6 de agosto de 1842 y 24 enero de 1843, y manifestación del cumplimiento dado al de 15 de septiembre de 1841.
Referències modifica
Bibliografia modifica
- CLARA GUERRERO, Ana, PÉREZ GARZÓN, Juan Sisinio, RUEDA HERNÁNZ, Germán et al.: Historia política, 1808-1874. Ed. Istmo, 2004. ISBN 978-84-7090-321-2 pp. 206 - 213.
- SIMÓN PALMER, María del Carmen.: El espionaje en la última etapa de la primera guerra carlista: nuevas cartas de Aviraneta y de Fernández de Gamboa". Cuadernos de Historia, IV, 1973, pp. 289-380.
- Biografia a xtec.es presa d'Albert Rull Sabater.: Diccionario sucinto de Ministros de Hacienda (s.XIX-XX). 1991: Madrid. Instituto de Estudios Fiscales. Document,16. 168 pp.
- Ficha en el CSIC, proyecto Humanidades.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Domingo Jiménez |
Ministre d'Hisenda 1840-1841 |
Succeït per: Joaquín María Ferrer Cafranga |