Albéric Magnard

compositor francès

Lucien Denis Gabriel Albéric Magnard (París, 9 de juny de 1865 - Baron (Oise), 3 de setembre de 1914) fou un compositor francès del Romanticisme.

Infotaula de personaAlbéric Magnard
Lucien Albéric Magnard.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 juny 1865 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort3 setembre 1914 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Baron (França) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri de Passy, 1 48° 51′ 46″ N, 2° 17′ 04″ E / 48.862815°N,2.284498°E / 48.862815; 2.284498 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector d'orquestra, compositor, pedagog musical i crític musical Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsThéodore Dubois Modifica el valor a Wikidata
AlumnesDeodat de Severac i Gaston Carraud Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsOndine Magnard-Vlach Modifica el valor a Wikidata
PareFrancis Magnard Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Albéric Magnard signature.svg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm7510941 Musicbrainz: a80496e7-c1d8-4aa3-96c1-c56b1582d2b8 Discogs: 1415555 IMSLP: Category:Magnard,_Albéric Find a Grave: 9434449 Modifica els identificadors a Wikidata
La casa de Magnard destruïda pels alemanys el 1914, i on el compositor va morir

Estudià en el Conservatori de París, on tingué per mestres a Massenet i Dubois, i fou deixeble particular de d'Indy. El 1888 publicà Trois pièces, per a piano, i des de llavors desenvolupà la seva personalitat artística amb una tasca no gaire abundant, però molt original. Magnard, com tots els compositors moderns, observava en les seves obres els principis fonamentals de l'estètica wagneriana, però per la forma i per l'esperit se'l pot considerar com a un dels mantenidors de la música pura. També fou professor del conservatori de la capital francesa, on entre altres alumnes tingué a Amédée Gastoué.[1]

En esclatar la Primera Guerra Mundial, Magnard residia amb la seva família en les seves possessions de Baron (Oise) incendiades pels alemanys per haver disparat el mateix Magnard contra ells, ignorant-se si fou mort pels trets enemics, o es suïcidà, o bé si va morir entre les flames.

ObresModifica

  • Trois pièces pour piano, Op. 1
  • Suite dans le style ancien, Op. 2, for orchestra
  • Six poèmes, Op. 3, for voice and piano
1. "À Elle"
2. "Invocation"
3. "Le Rhin allemand"
4. "Nocturne"
5. "Ad fontem"
6. "Au poète"
  • Symphony No. 1 in C minor, Op. 4
  • Yolande, opera (1888–1891), Op. 5
  • Symphony No. 2 in E, Op. 6
  • Promenades, Op. 7, for piano
  • Quintet for piano, flute, oboe, clarinet & bassoon in D minor, Op. 8
  • Chant funèbre, Op. 9
  • Overture, Op. 10
  • Symphony No. 3 in B-flat minor, Op. 11
  • Guercoeur, opera (1897–1900), Op. 12
  • Sonata for Violin and Piano in G, Op. 13
  • Hymne à la justice, Op. 14
  • Quatre poèmes, Op. 15, for baritone and piano
  • String Quartet in E minor, op. 16
  • Hymne a Venus, Op. 17
  • Trio for Piano and Strings in F minor, Op. 18
  • Bérénice, opera (1905–1909), Op. 19
  • Sonata for Cello in A, Op. 20
  • Symphony No. 4 in C-sharp minor, Op. 21
  • Douze poèmes, Op. 22
  • En Dieu mon esperance
  • À Henriette

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albéric Magnard
  1. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 491 (ISBN 84-7291-226-4)