Deodat de Severac

compositor francès

Deodat de Severac (Sant Felitz de Lauragués, Llenguadoc, 20 de juliol del 1872 - Ceret, Vallespir, 24 de març del 1921)[1] fou un compositor llenguadocià que participà molt activament a la creació musical a la Catalunya del Nord a principis del segle xx.

Infotaula de personaDeodat de Severac
Déodat de Séverac.jpg
modifica
Nom original(fr) Déodat de Séverac modifica
Biografia
Naixement(fr) Marie-Joseph-Alexandre Déodat de Séverac modifica
20 juliol 1872 modifica
Sant Felitz de Lauragués (França) modifica
Mort24 març 1921 modifica (48 anys)
Ceret (Vallespir) modifica
Dades personals
FormacióSchola Cantorum de Paris (en) Tradueix modifica
Activitat
OcupacióCompositor modifica
GènereÒpera i sardana modifica
MovimentMúsica clàssica modifica
ProfessorsVincent d'Indy, Albéric Magnard i Alexandre Guilmant modifica
InstrumentOrgue modifica
Obra
Localització dels arxius
Família
PareGilbert Alexandre de Severac modifica

Musicbrainz: 56499953-dc43-4404-b643-868b6b2612da Discogs: 857659 IMSLP: Category:Séverac,_Déodat_de Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Fill del pintor Gilbert de Severac provinent d'una vella família de la noblesa occitana, Deodat s'inicià a la música amb l'organista Loís Amièlh. El 1886 entrà a l'Escola Reial Militar de Soresa (Tarn) on aprengué l'oboè, la corneta i es perfeccionà al piano.[2] Començà aleshores les seves primeres composicions per al piano: Petite étude i P'tit bateau entre d'altres. El 1890 va obtenir el seu batxillerat amb la menció "Assez bien". Al novembre es va inscriure a les Facultats de Dret i de Lletra de Tolosa per a satisfer les exigències del seu pare però en Deodat no manifestà gaire interès devers aquesta orientació. Va llogar un piano i s'interessà cada vegada més a l'univers musical en detriment dels seus estudis de dret. Per mor de la seva salut fràgil no feu el servei militar. Prosseguí els seus estudis musicals a Tolosa de Llenguadoc i després al conservatori de París (1893-96) abans d'ingressar a la Schola Cantorum (1897-1907), on fou deixeble de Blanca Selva i Henry, Vincent d'Indy, Albèric Magnard i pel que fa al piano a Isaac Albéniz.[3]

Des de 1910 residí a Ceret, on, juntament amb Manolo Hugué, fou un dels principals impulsors de l'escola de Ceret. Va ser en aquesta ciutat on emprengué la composició de l'obra Héliogabale que estrenaria de manera triumfal a l'agost a les arenes de Besiers. El 4 de gener de 1913 nasqué la seva filla Magalí i el 20 de maig es casà amb Henriette legitimant així aquest naixement. El casament va generar una ruptura amb la família de Deodat i alhora una crisi financera per al nou matrimoni. Arran de la mobilització consegüent a l'inici de la Primera Guerra Mundial, la seva salut dèbil li va permetre de ser incorporat a un servei civil que féu a Carcassona el 1915, a principis de 1916 a l'hospital temporal de l'Escola superior de Sant Ponç de Tomièiras i després a l'hospital auxiliar de Prada. Tornà amb la seva família a Ceret el 10 de gener de 1919 quan es va acabar el seu servei militar. El 1920 participà a diversos concerts a Brussel·les, Perpinyà i Carcassona abans de fer una cura a Acs a l'estiu per a recuperar-se d'una crisi d'urèmia. Deodat rebé la legió d'honor al mes de setembre després d'una petició de la vila de Ceret. A desgrat de l'atenció mèdica constant la seva salut es va degradar més encara fins que va morir d'una altra crisi d'urèmia, conseqüència d'una albuminuria crònica, a casa seva el vespre del 24 de març de 1921. Fou enterrat al seu poble de naixença al Lauragués.

L'obra de DeodatModifica

La seva producció pianística és extremadament refinada i subtil. Les obres més notables són Le chant de la terre (1900), Cerdanya (1910-11), Suite de cinc fragments sobre un mateix tema musical, En vacances (1912-21); foren estrenades per Ricard Viñes i Blanca Selva.

També va escriure Minyoneta, sardana per a violí i piano (1912), i La Perla del Pirineu, sardana per cobla (estrenada a eret el 30 d'octibre de 1921 per la cobla Cortie Mattes); així com les cançons Deux mélodies sur des paroles occitanes de P. Estieu (1913), Flors d'Occitània i Deux mélodies en langue d'oc (1913). També va escriure música escènica: Le coeur du moulin (1903-08), La fille de la terre (1913), la tragèdia lírica Héliogabale 1910; estrenada a Barcelona el 1973, per a solistes, orquestra i cobla, i el ballet La fête au crépuscule (1901) i Triptique (1909).

La seva escriptura es manté en les fronteres de la tonalitat, encara que en alguns fragments hom troba un cert bitonalisme. Molt ancorat a la terra, hom troba en la seva obra nombrosos temes musicals catalans.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Guillot, Pierre. Déodat de Séverac, musicien français. París: L'Harmattan, 2010. ISBN 978-2-96-13156-9. 

Waters, Robert F. Deodat de Severac: Musical Identity in Fin de Siecle France. Aldershot: Ashgate, 2008. ISBN 978-0754641056. 

Vegeu tambéModifica

  • Cant del Vallespir, cançó i sardana escrita per Joan Amade i composta per Deodat de Severac