Albert Solé i Bruset

periodista espanyol
(S'ha redirigit des de: Albert Solé)

Albert Solé Bruset (Bucarest, 3 d'abril de 1962) és un periodista i director de documentals català. És fill de Jordi Solé Tura. Nascut a Bucarest, té les nacionalitats romanesa, francesa i espanyola. És llicenciat en Ciències de la informació i ha realitzat diversos cursos de formació audiovisual.

Infotaula de personaAlbert Solé i Bruset
Albert Solé i Bruset.jpg
Albert Solé (2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 abril 1962 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Bucarest (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPeriodista i director de documentals Modifica el valor a Wikidata
Participà en
17 octubre 2012Crida a la Catalunya federalista i d’esquerres Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJordi Solé i Tura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm2037005 Facebook: AlbertSolePagina Twitter: albertsole12 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Ha exercit com a periodista en diversos mitjans escrits, i va treballar també a Televisió Espanyola, on hi cobrí diferents episodis de la caiguda dels règims comunistes. Durant alguns anys va exercir com a reporter de televisió a les cadenes públiques TVE i TV3 especialitzat en temes socials.

Com a guionista, va treballar a la sèrie documental “Nómadas de la condición humana” (Orbita Max) i en altres programes de televisió a TVE, Antena 3 i TV3. L'any 2000 va fer el salt a la direcció de documentals. Entre els seus darrers treballs en destaquen “Historias de agua” (Orbita Max), emès a diverses televisions, “El Cordobés, la España de los milagros” (Alea D&F), per a TVE i Arte, “El sueño del agua” (Bausan films) per a ExpoZaragoza i UNESCO i la sèrie documental “En la cárcel confidencial” (Alea D&F), emès a Cuatro. També va dirigir “La mente del violador” per al programa Documentos TV de TVE.

L'any 2008 ha estrenat en sales de cinema el llargmetratge documental “Bucarest, la memòria perduda”, produït per Bausan Films, on fa una recerca personal sobre la seva pròpia memòria i la del seu pare, Jordi Solé Tura, un dels pares de la Constitució Espanyola.

El 2010, amb la seva pròpia Productora Minimal Films SL, produeix i dirigeix Al final de la escapada un documental sobre la figura de Miguel Núñez González, un militant comunista, amic del seu pare (el polític Solé Tura), lluitador antifranquista que va decidir acollir-se al Programa de sedació pal·liativa per posar fi a la seva vida el 2008. En el documental es mostren els seus últims mesos de vida, i es fa un repàs a totes les lluites que va emprendre Miguel Núñez a la seva vida, com homenatge a tota una generació d'espanyols que van donar la seva vida per la llibertat.[1][2]

DocumentalsModifica

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica