Alfa de l'Unicorn
Alfa de l'Unicorn (α Monocerotis)[7][8] és un estel de la constel·lació de l'Unicorn, Monoceros, de magnitud aparent +3,94. Lleugerament per sota en lluentor respecte a β Monocerotis, se situa com la segona més brillant de la constel·lació.
Situat a 144 anys llum del Sistema Solar, α Monocerotis és un gegant taronja de tipus espectral K0III (també classificat com a G9III segons altres fonts) amb una temperatura superficial de 4815 K. Una lluminositat 60 vegades major que el Sol i un radi 11 vegades major que el radi solar permeten estimar la seva massa en 2,5 masses solars. El seu contingut metàl·lic és un 20 % inferior al del Sol.
Amb una edat aproximada de 1400 milions d'anys, fa uns 250 milions d'anys l'hidrogen del seu nucli es va esgotar, i actualment en el seu interior té lloc la fusió nuclear de l'heli. Són moltes les gegants taronges similars visibles a ull nu en el cel nocturn: entre elles, Menkent (θ Centauri) i Nash (γ² Sagittarii) presenten característiques gairebé idèntiques a α Monocerotis. Pòl·lux (β Geminorum), el gegant taronja més proper a la Terra, encara que de temperatura i grandària similar, és un 25 % menys lluminosa que Alfa Monocerotis.
ReferènciesModifica
- ↑ Olin J. Eggen «Space-velocity vectors for 3483 stars with proper motion and radial velocity». Royal Observatory Bulletin, 1962, pàg. 79.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Henrik Jönsson «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. I. O, Mg, Ca, and Ti in the solar neighborhood and Kepler field samples» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-02-2017. DOI: 10.1051/0004-6361/201629128.
- ↑ Pablo Mauas «Stellar parameters and chemical abundances of 223 evolved stars with and without planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 26-01-2015, pàg. 50–50. DOI: 10.1051/0004-6361/201424474.
- ↑ 6,0 6,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ Alfa Monocerotis (SIMBAD)
- ↑ Alpha Monocerotis (Stars, Jim Kaler)