Ambler Hodges Moss

diplomàtic i advocat estatunidenc

Ambler Hodges Moss (Baltimore, 1 de setembre de 1937) és un diplomàtic i advocat estatunidenc, interessat en la política catalana. És casat amb Serena Welles Moss i té quatre fills.

Infotaula de personaAmbler Hodges Moss
Biografia
Naixement1r setembre 1937 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Baltimore (Maryland) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Yale Modifica el valor a Wikidata
Conegut pervicecònsol al Consolat General dels EUA a Barcelona (1964-1966)
Activitat
OcupacióAdvocat i diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
4 gener 2021Dialogue for Catalonia Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSerena Welles Moss
Premis

BiografiaModifica

Graduat en Ciències Polítiques i Econòmiques a la Universitat Yale el 1960, fou destinat com a vicecònsol al Consolat General dels EUA a Barcelona, a la Via Laietana, entre els anys 1964 i 1966, des d'on fou testimoni de la presa de consciència de la societat catalana en la lluita per la recuperació de les llibertats i la democràcia, va mantenir contactes tant amb els opositors a la dictadura franquista com amb les autoritats de l'època i va promoure el reconeixement del català com a idioma propi de Catalunya en els serveis del Departament d'Estat dels Estats Units. També ingressà a l'Armada dels Estats Units i és membre vitalici de l'American Legion i de la Navy League.[1]

En 1970 es doctorà en dret per la Universitat George Washington i el 1972-1976 treballà com a assessor jurídic per a la firma Coudert Brothers de Brussel·les, on s'especialitzà en transaccions comercials internacionals i legislació antitrust.

Continuà la seva carrera diplomàtica com a membre de la delegació dels Estats Units a l'Organització d'Estats Americans (OEA) i del 1978 al 1982 fou ambaixador dels EUA a Panamà, on havia estat designat pel president dels Estats Units James Carter per a negociar la devolució del Canal de Panamà davant el president Omar Torrijos el 1976-1977. Arran del seu paper de 1995 a 2001 formà part de la Comissió Consultiva Estats Units-Panamà. Durant la celebració a Miami de la I Cimera de les Amèriques (1994) fou membre del seu Comitè de Direcció.

Interessat per la realitat política i cultural catalana, fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1986. El 1994 va patrocinar l'oficina a Miami del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA) i fou un dels artífex de l'Acord de Cooperació entre Florida i Catalunya, arran del qual el 1996 va visitar Catalunya el governador de Florida, Lawton Chiles, i el president Jordi Pujol visità Miami. Es membre del jurat del Premi Internacional Catalunya.

Del 1984 al 1994 fou professor d'Estudis Internacionals a la Universitat de Miami i director del Dante B. Fascell North-South Center el 1984-2004. Des del 2008 és membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans. També és membre, entre altres, de les següents societats: Council on Foreign Relations (amb seu a Nova York), del Royal Institute of International Affairs (amb seu a Londres), i de l'International Institute of Strategic Studies (amb seu a Londres).

El novembre de 2014 va signar el manifest «Deixin votar els catalans», juntament amb altres personalitats internacionals.[2] El gener de 2021, fou una de les 50 personalitats que signar el manifest «Dialogue for Catalonia», promogut per Òmnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, a favor de l'amnistia dels presos polítics catalans i del dret d'autodeterminació en el context del procés independentista català. Els signants lamentaren la judicialització del conflicte polític català i conclogueren que aquesta via, lluny de resoldre'l, l'agreuja: «ha comportat una repressió creixent i cap solució». Alhora, feren una crida al «diàleg sense condicions» de les parts «que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític» i exigiren la fi de la repressió i l'amnistia per als represaliats.[3]

ObresModifica

  • (Quatre) barres i estrelles. Memòries d'un ambaixador nord-americà a Catalunya (2006)

ReferènciesModifica

  1. Currículum al Departament d'Estudis Internacionals de la Universitat de Miami
  2. «Desmond Tutu i Pérez Esquivel encapçalen una petició internacional perquè es deixi votar els catalans». Ara, 01-11-2014 [Consulta: 1r novembre 2014].
  3. «Yoko Ono, Dilma Rousseff i 5 Nobels, en un manifest d'Òmnium per l'amnistia dels presos». 324cat, 04-01-2021. [Consulta: 4 gener 2021].

Enllaços externsModifica