Obre el menú principal

Andrea Cordero Lanza di Montezemolo (Torí, 27 d'agost de 1925 - Roma, 19 de novembre de 2017) fou un cardenal italià de l'Església Catòlica. Va ser arxipreste de la basílica de Sant Pau Extramurs de Roma entre 2005 i 2009. Va ser creat cardenal diaca pel Papa Benet XVI el 24 de març de 2006, sent elevat al rang de cardenal prevere pro hac vice pel Papa Francesc el 20 de juny de 2016.

Infotaula de personaAndrea Cordero Lanza di Montezemolo
Biografia
Naixement 27 d'agost de 1925
Torí
Mort 19 novembre 2017 (92 anys)
Roma
  Arxipreste emèrit de Sant Pau Extramurs
31 de maig de 2005 – 3 de juliol de 2009
Francesco Gioia, O.F.M.Cap.
Dades personals
Nacionalitat Itàlia
Religió Catolicisme
Formació Pontifícia Universitat Laterana, Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica, Pontifícia Universitat Gregoriana
Activitat
Ocupació Diplomàtic, teòleg i sacerdot catòlic
Ordenació sacerdotal 13 de març de 1954
per Luigi Traglia
Consagració 4 de juny de 1977
per Jean-Marie Villot
Proclamació cardenalícia 24 de març de 2006
per Benet XVI
Cardenal prevere de Santa Maria in Portico Campitelli
Família
Pares Giuseppe Montezemolo i Amalia Dematteis
Premis

Escut d'armes Andrea Cordero Lanza di Montezemolo
Iustitia et pax

Lloc web Fitxa a catholic-hierarchy.org
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Montezemolo va néixer a Torí, fill del marquès Giuseppe Cordero Lanza di Montezemolo. El seu pare, Giuseppe, va ser un oficial de l'exèrcit, torturat i executat durant la Massacre de les fosses Ardeatines [1] pel seu paper en la resistència a l'ocupació nazi de Roma. Andrea i la seva germana Adriana han destacat, en diverses ocasions, pel seu perdó als perpetradors, notablement vers Erich Priebke. La seva mare, Amalia Dematteis, fa ser oient laica durant el Concili Vaticà II, a més de ser president nacional del Patronat d'assistència espiritual de les Forces Armades (avui ordinariat militar d'Itàlia). A més està emparentat amb Luca Cordero di Montezemolo, antic president de Ferrari, FIAT i d'Alitalia.

Estudis i presbiteratModifica

Estudià A Torí i a Roma, i lluità durant la II Guerra Mundial. Després de la guerra, prosseguí els seus estudis en arquitectura, dedicant-s'hi professionalment i donant classes. Més tard discerní la seva vocació al sacerdoci i remprengué els estudis en teologia i filosofia a la Pontifícia Universitat Gregoriana. També estudià a la Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica, obtenint finalment un doctorat en dret canònic per la Pontifícia Universitat Laterana.

Servei a la Santa SeuModifica

Al 1976 va ser nomenat Secretari del Pontifícia Commissió "Justitia et Pax" a la Cúria Pontifícia. El 5 d'abril de 1977 va ser nomenat arquebisbe titular de Pandosia i Pro-nunci apostòlic a Papua Nova Guinea i delegat apostòlic a les illes Salomó. El 25 d'octubre de 1980 va ser traslladat com a nunci apostòlic a Nicaragua i Hondures; i l'1 d'abril de 1986 a l'Uruguai.

El 28 d'abril de 1990 esdevingué delegat apostòlic a Jerusalem i Palestina i, un mes després, també pro-nunci a Xipre. Durant aquest nomenament, assegurà l'acord de 1993 amb el govern d'Israel per l'Acord Fonamental entre la Santa Seu i l'Estat d'Israel, que allisà el terreny per establir unes relacions diplomàtiques plenes, convertint-se també en el primer nunci a Israel. El seu darrer càrrec diplomàtic va ser Nunci a Itàlia i San Marino, pel que va ser nomenat el 17 d'abril de 2001.

Al 2005 dissenyà l'escut d'armes de Benet XVI, i poc després, el 31 de maig de 2005, va ser nomenat arxipreste de la basílica de Sant Pau Extramurs. Com a arxipreste realitzà, amb l'assistència dels monjos benedictins de l'abadia de Sant Pau, importants treballs arquitectònics i de restauració pel benefici dels fidels locals i dels pelegrins que arriben d'arreu del món.

El Papa Benet XVI el creà cardenal al consistori del 24 de maig de 2006, amb el títol de cardenal diaca de Santa Maria in Portico. Com que Montezemolo ja tenia 80 anys en ingressar al Col·legi Cardenalici, ja no podia participar en un conclave.

El 3 de juliol de 2009 Montezemolo va ser rellevat com a arxipreste de Sant Pau Extramurs per l'arquebisbe Francesco Monterisi, anterior secretari de la congregació per als Bisbes.[2] En una entrevista al 2013, Montezemolo afirmà que el Papa emèrit Benet XVI necessitava un nou escut d'armes, ara que ja no era el pontífex. «El problema ara és si el Papa emèrit pot mantenir el mateix escut d'armes o no. (...) I com a persona que sempre s'ha dedicat a això, dic "no".» Dissenyà un nou escut d'armes, que creia que podria ser emprat per l'anterior pontífex. Va moure les grans claus de Sant Pere de la part posterior de l'escut a la part superior, a més de fer-les més petites. «Però això només és una proposta, no és pas oficial.», remarcà.[3]

El 20 de juny de 2016 optà per l'orde presbiteral, mantenint invariada la diaconia, sent elevada a títol presbiteral pro hac vice.

HonorsModifica

NotesModifica

Enllaços externsModifica


Precedit per:
Johannes Schütte, S.V.D.
 
Vicesecretari de la Pontifícia Commissió "Justitia et Pax"

11 de novembre de 1971 - 11 de novembre de 1974
Succeït per:
Roger Joseph Heckel, S.J.
Precedit per:
Joseph Gremillion
(secretari)
 
Pro-secretari de la Pontifícia Commissió "Justitia et Pax"

11 de novembre de 1974 - 15 de desembre de 1976
Succeït per:
ell mateix com a secretari
Precedit per:
ell mateix com a pro-secretari
 
Secretari de la Pontifícia Commissió "Justitia et Pax"

15 de desembre de 1976 - 5 d'abril de 1977
Succeït per:
Roger Joseph Heckel, S.J.
Precedit per:
-
 
Bisbe titular d'Anglona
(títol personal d'arquebisbe)

5 d'abril de 1977 - 13 d'abril de 1991
Succeït per:
Carles Soler i Perdigó
Precedit per:
Gino Paro
(delegat apostòlic)
 
Pro-nunci apostòlic a Papua Nova Guinea

5 d'abril de 1977 - 25 d'octubre de 1980
Succeït per:
Francesco De Nittis
Precedit per:
-
 
Delegat apostòlic a les Illes Salomó

5 d'abril de 1977 - 25 d'octubre de 1980
Succeït per:
Francesco De Nittis
Precedit per:
Gabriel Montalvo Higuera
 
Nunci apostòlic a Nicaragua

25 d'octubre de 1980 - 1 d'abril de 1986
Succeït per:
Paolo Giglio
Precedit per:
Gabriel Montalvo Higuera
 
Nunci apostòlic a Honduras

25 d'octubre de 1980 - 1 d'abril de 1986
Succeït per:
Francesco De Nittis
Precedit per:
Franco Brambilla
 
Nunci apostòlic a Uruguai

1 d'abril de 1986 - 28 d'abril de 1990
Succeït per:
Francesco De Nittis
Precedit per:
Carlo Curis
 
Delegat apostòlic a Jerusalem i a Palestina

28 d'abril de 1990 - 7 de març de 1998
Succeït per:
Pietro Sambi
Precedit per:
Carlo Curis
 
Pro-nunci apostòlic a Xipre

28 de maig de 1990 - 7 de març de 1998
Succeït per:
Pietro Sambi
Precedit per:
-
 
Bisbe titular de Tuscània
(títol personal d'arquebisbe)

13 d'abril de 1991 - 24 de març de 2006
Succeït per:
Aníbal Nieto Guerra, O.C.D.
Precedit per:
-
 
Nunci apostòlic a Israel

28 de juny de 1994 - 7 de març de 1998
Succeït per:
Pietro Sambi
Precedit per:
Francesco Colasuonno
 
Nunci apostòlic a Itàlia i San Marino

7 de març de 1998 - 17 d'abril de 2001
Succeït per:
Paolo Romeo
Precedit per:
Francesco Gioia, O.F.M.Cap.
(administrador pontifici)
 
Arxipreste de Sant Pau Extramurs

31 de maig de 2005 - 3 de juliol de 2009
Succeït per:
Francesco Monterisi
Precedit per:
Corrado Bafile
 
Cardenal diaca i prevere de Santa Maria in Portico Campitelli

des del 24 de març de 2006
Títolo presbiteral pro hac vice des del 20 de juny de 2016
Succeït per:
al càrrec