Anderl Heckmair
Anderl Heckmair o Andreas Heckmair, nat el 12 d'octubre de 1906 a Múnic (Baviera, Imperi Alemany), i mort l'1 de febrer de 2005 a Oberstdorf (districte d'Oberallgäu, Baviera, Alemanya), fou un alpinista, guia de muntanya i escriptor alemany.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 octubre 1906  Múnic (Alemanya) |
| Mort | 1r febrer 2005 (98 anys) Oberstdorf (Alemanya) |
| Dades personals | |
| Altres noms | Andreas Heckmair |
| Es coneix per | Primera ascensió a l'Eiger per la cara nord (via Heckmair) el 24 de juliol de 1938 |
| Activitat | |
| Ocupació | Alpinista, guia de muntanya i escriptor |
| Esport | esquí de muntanya |
 | |
El seu fet més rellevant fou la primera ascensió de la cara nord de l'Eiger, cim dels Alps de Suïssa del 21 al 24 de juliol de 1938, juntament amb el també alemany Ludwig Vörg i els austríacs Heinrich Harrer i Fritz Kasparek, per la que avui en dia es coneix com a via Heckmair o via clàssica de la cara nord.[1][2][3]
La cara nord de l'Eiger, es considerava un dels tres últims problemes dels Alps per l'alpinisme dels anys 30 del segle xx, juntament amb la cara nord del Cerví i la cara nord de les Grandes Jorasses. Heckmair va popularitzar el concepte dels tres grans problemes en titolar així el seu llibre de 1949 Die drei letzten Probleme der Alpen: Matterhorn-Nordwand, Grandes Jorasses-Nordwand, Eiger-Nordwand.[2] Fou l'austríac Fritz Kasparek, el 1938, qui per primera vegada emprà la noció dels tres grans problemes (drei Grossen Wandprobleme), en el llibre de Um die Eiger Nordwand escrit conjuntament amb els seus companys després de la primera escalada de la cara nord l'Eiger.[1]
Ascensions rellevants modifica
- 1929 - Via Solleder a la Civetta
- 1931 - Cara nord de l'agulla dels Grands Charmoz
- 1931 - Primera de la calotte de Rochefort (Grandes Jorasses)
- 1932 - Diverses primeres al Jbel Toubkal
- 1938 - Primera de la cara nord de l'Eiger[2][1]
- 1951 - Cara nord de les Grandes Jorasses per l'esperó Walker, amb Hermann Köllensperger
Obra escrita modifica
- Heckmair, Anderl; Vörg, Ludwig; Kasparek, Fritz; Harrer, Heinrich. Um die Eiger Nordwand. Múnic: Zentralverlag der NSDAP-Franze Eher Nachf, 1938.
- Heckmair, Anderl. Die drei letzten Probleme der Alpen: Matterhorn-Nordwand, Grandes Jorasses-Nordwand, Eiger-Nordwand. Múnic: Bruckmann, 1949.
- Heckmair, Anderl. Les trois derniers problèmes des Alpes. La face nord du Cervin, la face nord des Grandes Jorasses, la face nord de l'Eiger. Arthaud, 1951 (Sempervivum - núm. 15).
- Heckmair, Anderl. Les trois derniers problèmes des Alpes: la face nord du Cervin, la face nord des Grandes Jorasses, la face nord de l'Eiger : avec un chapitre inédit relatif à l'escalade de la Pointe Walker (août 1951). Slatkine, 1951 (Alpes et les hommes - núm. 9).
- Heckmair, Anderl. Los tres últimos problemas de los Alpes (Die drei letzten Probleme der Alpe). Madrid: Desnivel, 2002. ISBN 9788495760586.
- Heckmair, Anderl; Messner, Reinhold (pròleg). Eigernordwand, Grandes Jorasses und andere Abenteuer. Zuric: AS Verlag & Buchkonzept AG, 1999. ISBN 3905111381.
- Heckmair, Anderl; Carruthers, Tim (trad.). My Life: Eiger North Face, Grandes Jorasses, and Other Adventures. Seattle, WA: The Mountaineers Books, 2002.
- Heckmair, Anderl. Alpiniste. Chamonix: Guérin, 1997. ISBN 9782911755118.
- Heckmair, Anderl. So war’s. Oberstdorf: Oberstdorfer Alpenverlag, 1991.
- Heckmair, Anderl. Mein Leben als Bergsteiger. Munic: Nymphenburger Verlagshandlung, 1972. ISBN 3485017558.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Heckmair, Anderl; Vörg, Ludwig; Kasparek, Fritz; Harrer, Heinrich. Um die Eiger Nordwand. Múnic: Zentralverlag der NSDAP-Franze Eher Nachf, 1938.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Heckmair, Anderl. Die drei letzten Probleme der Alpen: Matterhorn-Nordwand, Grandes Jorasses-Nordwand, Eiger-Nordwand. Múnic: Bruckmann, 1949.
- ↑ «Eiger: Face N - Voie Heckmair» (en francès). Camptocamp.org. Camptocamp Association. [Consulta: 3 juny 2012].
Bibliografia modifica
- Anker, Daniel (coord.). Eiger: La arena vertical (Eiger. Die Verticale Arena). Madrid: Desnivel, 2000. ISBN 84-89969-55-8.
- Roth, Arthur. Eiger: la pared tràgica (Eiger: Wall of Death). Barcelona: Grijalbo, 1985. ISBN 84-253-1660-X.
- Pagel, David. «My Dinner with Anderl». A: Allen Steck, Steve Roper, David Harris. Ascent: The Climbing Experience in Word and Image, Edició 1999 (en anglès). Golden, CO: American Alpine Club Press, 1999, p. 13–26 (Mountaineers Bks). ISBN 0930410807, 9780930410803.
- Gérard, Bordes. Grande Encyclopédie de la Montagne vol.5. París: Atlas.
- Auffermann, Uli; Schließler, Martin (pròleg). Anderl Heckmair - Alpinist und Lebenskünstler. Bochum: Semann Verlag, 2002. ISBN 9783000088735.
- Auffermann, Uli; Heckmair, Anderl / Valérien, Harry (pròleg). Anderl Heckmair- Zum Glück geht's bergwärts: Geschichten aus dem Leben des Erstbesteigers der Eiger-Nordwand. Innsbruck: Tyrolia Verlag, 2005. ISBN 3702226907, 9783702226909.
- Harrer, Heinrich. Die weisse Spinne: die Geschichte der Eiger-Norwand. Deutsche Buch-Gemeinschaft, 1962.
- Harrer, Heinrich. La araña blanca: dramática historia de la ascensión a la pared norte del Eiger. Madrid: Desnivel, 2005. ISBN 84-96192-99-7.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anderl Heckmair |
- «Lloc web oficial d'Anderl Heckmair» (en alemany). [Consulta: 10 juny 2012].
- «Bezwinger der "Mordwand" Obituari» (en alemany). Die Welt. Reinhold Messner, 05-02-2005. [Consulta: 10 juny 2012].
- «Andreas "Anderl" Heckmair» (en anglès). Find a Grave. Fred Beisser, 2005. [Consulta: 10 juny 2012].
- «Obituary of Anderl Heckmair» (en anglès). The Independent, 03-02-2005. [Consulta: 10 juny 2012].
- «Obituary of Anderl Heckmair» (en anglès). Telegraph.co.uk, 05-02-2005. [Consulta: 10 juny 2012].