Anguila

peix migratori teleosti
(S'ha redirigit des de: Anguiles)

L'anguila, anguila cabot[2] o anguila cabotera[3] (Anguilla anguilla) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels anguil·liformes. És un peix migratori que remunta els corrents d'aigua dolça però que descendeix al mar per criar. Segons la seva mida té diferents denominacions: anguila (més de 35 cm), anguló (entre 10 i 35 cm) i angula (menys de 10 cm).

Infotaula d'ésser viuAnguila
Anguila penilla Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill crític
UICN60344 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreAnguilliformes
FamíliaAnguillidae
GènereAnguilla
EspècieAnguila penilla Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 2024
Nomenclatura
Sinònims
  • Angill angill (Linnaeus, 1758)
  • Anguilla acutirostris (Risso, 1827)
  • Anguilla aegyptiaca (Kaup, 1856)
  • Anguilla altirostris (Kaup, 1856)
  • Anguilla ancidda (Kaup, 1856)
  • Anguilla anguillia (Linnaeus, 1758)
  • Anguilla bibroni (Kaup, 1856)
  • Anguilla brevirostris (Cisternas, 1877)
  • Anguilla callensis (Guichenot, 1850)
  • Anguilla canariensis (Valenciennes, 1843)
  • Anguilla capitone (Kaup, 1856)
  • Anguilla cloacina (Bonaparte, 1846)
  • Anguilla cuvieri (Kaup, 1856)
  • Anguilla eurystoma (Heckel & Kner, 1858)
  • Anguilla fluviatilis (Anslijin, 1828)
  • Anguilla fluviatilis (Gistel, 1848)
  • Anguilla fluviatilis (Heckel & Kner, 1858)
  • Anguilla hibernica (Couch, 1865)
  • Anguilla kieneri (Kaup, 1856)
  • Anguilla latirostris (Risso, 1827)
  • Anguilla linnei (Malm, 1877)
  • Anguilla marginata (Kaup, 1856)
  • Anguilla mediorostris (Risso, 1827)
  • Anguilla melanochir (Kaup, 1856)
  • Anguilla microptera (Kaup, 1856)
  • Anguilla migratoria (Krøyer, 1846)
  • Anguilla morena (Kaup, 1856)
  • Anguilla nilotica (Heckel, 1846)
  • Anguilla nilotica (Kaup, 1857)
  • Anguilla oblongirostris (Blanchard, 1866)
  • Anguilla platycephala (Kaup, 1856)
  • Anguilla platyrhynchus (Costa, 1850)
  • Anguilla savignyi (Kaup, 1856)
  • Anguilla vulgaris (Rafinesque, 1810)
  • Anguilla vulgaris (Shaw, 1803)
  • Leptocephalus brevirostris (Kaup, 1856)
  • Muraena anguilla (Linnaeus, 1758)
  • Muraena anguilla maculata (Chiereghini, 1872)
  • Muraena oxyrhina (Ekström, 1831)
  • Muraena platyrhina (Ekström, 1831)[1]
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Morfologia modifica

  • Mida màxima de 150 cm, comuna de 20 i 80 cm (femelles) i de 30 a 40 cm (mascles).
  • Cos molt allargat, anguil·liforme, part anterior de secció cilíndrica, la posterior comprimida.
  • Escates petites i incloses en la pell, i abundant mucositat.
  • Boca terminal, amb la comissura posterior en la vertical del marge anterior de l'ull; mandíbula més prominent que els maxil·lars superiors.
  • Obertures branquials laterals, verticals, situades lleugerament per davant de la base de les aletes pectorals, que són normals i sempre presents.
  • L'únic orifici nasal és tubular i es troba sobre el musell, per sobre del llavi superior.
  • Aletes dorsal i anal confluents amb la caudal; la dorsal s'inicia molt més al darrere que les pectorals.
  • Coloració variable, però en general és marró verdosa.

Comportament modifica

Espècie migradora, catàdroma, present a les aigües costaneres somes i en aigües continentals.

Especialment activa a la nit.

 
Principals estats europeus en producció d'anguila de piscifactoria (en vermell).

Alimentació modifica

S'alimenten, segons les fases de creixement de zooplàncton, insectes, crustacis i peixos.

Reproducció modifica

La fresa es produeix a la Mar dels Sargassos; les larves, després de 2 anys de ser arrossegades pel Corrent del Golf de Mèxic, arriben a les costes europees i de l'Àfrica del Nord. Durant el viatge, les larves s'han transformat en petites angules, les més petites es quedaran a la mar i passaran a ésser mascles; les altres, remuntaran els rius i seran femelles, on passaran el primer hivern enterrades al fang sense menjar, esperant l'arribada de la primavera. Al cap d'un any els surten les escates i es transformen en angules grogues; més tard, als 8 o 9 anys que són al riu, es transformen en anguiles platejades i tornen a la mar per trobar-se amb els mascles, aparellar-se i tornar cap a la Mar dels Sargassos per fer la posta.[4]

Distribució geogràfica modifica

Viu en aigües europees i africanes, a la Mediterrània fins i tot es troba també al curs baix del riu Besòs com una de les quatre espècies de peix autòctones[5] i a la Mar Negra. A l'Atlàntic oriental des de la Mar Blanca fins a les costes africanes del paral·lel 25, incloent-hi les illes Açores, Canàries i Madeira.

 
Exemplar d'anguila.

Pesca modifica

Dues són les modalitats de pesca principals: el bussó (l'únic art autoritzat per a la pesca de l'angula) i el gànguil, emprat al Delta de l'Ebre i a les llacunes per capturar anguiles i angules; també amb nanses, mornells, llences i cucada; ocasionalment, també es capturen amb arts d'arrossegament.

El període de veda de l'anguila al Principat de Catalunya és comprès entre l'11 de març i el 19 d'octubre.

La pesca d'angulons és prohibida per llei.

Gastronomia: L'anguila a la taula modifica

L'anguila és un peix blau, un xic greixós però de textura fina i delicada. Conté més vitamina A que la majoria dels peixos, a part d'olis omega-3 importants per a una nutrició equilibrada. És l'ingredient principal de l'all i pebre, plat estel·lar de la gastronomia del País Valencià. Al segle xix era també un dels ingredients originals de la paella.

A Alemanya i Holanda, entre altres països del nord d'Europa, l'anguila és molt important a la cuina. Es menja sovint fumada amb pa fosc i mantega. També pot ser l'ingredient d'altres plats, com la Aalsuppe" (sopa d'anguila). A Alemanya la pell no es menja i, normalment quan l'anguila es prepara fresca se l'hi treu la pell abans. A Noruega l'anguila es menja tradicionalment pochée i freda (Kokd kald ål) o en entrepà (Ål smörbrod).

Tot i que el consum d'anguiles hagi decaigut, tradicionalment era un peix apreciat a França on es preparava l'anguila fresca pochée amb vi blanc, en un plat exquisit conegut com a "Anguilles a la bonne femme".[6]

L'anguila és un peix molt important a la cuina tradicional coreana on es menja de moltes formes, com l'Anju, el Bokkeum (sofregida), Jangeo gui (a la brasa) o Jangeo hoe crua amb salsa picant. Sovint els plats coreans a base d'anguila es preparen afegint all, element que, igual que a la cuina valenciana a l'altre extrem de la terra, hom sap que combina molt bé amb el gust d'aquest peix.

També hom troba l'anguila ("unagi" en japonès) a la cuina japonesa on és la base del Kamaboko o paté d'anguila, Unadon o anguila rostida presentada cobrint l'arròs, el Sushi d'anguila, Unagi Kabayaki, entre moltíssims altres plats.

Al País Basc eren tradicionalment molt populars les "Angulas de Aguinaga", angulons preparats d'una manera molt senzilla, amb oli bullent, bitxo i all. Actualment, a causa de les restriccions de pesca d'angulons, es troben succedanis al mercat. Petits "angulons" industrials fets de pasta blanca de peix amb l'ull pintat i tot.

Hi ha gent que rebutja aquest peix o a qui li fa angunia menjar-lo, considerant-lo un peix de poca categoria. Això sovint prové de l'aspecte serpentiforme de l'anguila, que psicològicament predisposa a molta gent contra posar l'anguila a la taula, i no té res a veure amb el gust d'aquest peix.

Malalties relacionades modifica

Les anguiles, sobretot de les espècies Anguila anguila i Anguila japonica, poden ser infectades per bacteris de l'espècie Vibrio vulnificus. Aquesta infecció provoca grans pèrdues econòmiques ja que implica una gran taxa de mortalitat en aquests peixos.[7]

Estat de conservació modifica

Les principals amenaces són la sobrepesca (sobretot, a França, la península Ibèrica i la Gran Bretanya), la introducció accidental des del Japó del nematode Anguillicola crassus, la construcció de preses, el canvi climàtic i l'augment del nombre dels seus depredadors (com ara, els corbs marins) a tot Europa.[8][9][10][11][12]

Referències modifica

  1. Catalogue of Life Arxivat 2012-01-18 a Wayback Machine. (anglès)
  2. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cabot». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  3. Boletín de dialectología española (continuación del B. D. C.) (1913) (DIEC) (castellà)
  4. Schmidt, J., 1925. The breeding places of the eel. Smithsonian Report 1924: 279-316, 7 pls.
  5. 20 minutos Barcelona 5 d'abril del 2011
  6. Calvin W. Schwabe Unmentionable Cuisine (anglès)
  7. Austin, B. Bacterial fish pathogens. 5th ed. Dordrecht: Springer, 2012. ISBN 978-94-007-4884-2. 
  8. Pike, C., Crook, V.; Gollock, M. (2020). "Anguilla anguilla." 2020 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2020. [Consulta: 3 abril 2023]
  9. Åström M. i Dekker W., 2007. When will the eel recover? A full life-cycle model. ICES Journal of Marine Science 64: 1-8.
  10. Castonguay, M., Hodson, P., Moriarty, C., Drinkwater, K. i Jessop, J., 1994. Is there a role of ocean environment in American and European eel decline? Fisheries Oceanography 3(3): 197-203.
  11. Dekker, W., 2003. Did lack of spawners cause the collapse of the European Eel, Anguilla anguilla? Fisheries Management and Ecology 10: 365-376.
  12. Dekker, W., 2004. What caused the decline of Lake Ijsselmeer eel stock since 1960? ICES Journal of Marine Science 61: 394-404.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica