Aniba rosaeodora
Aniba rosaeodora, també coneguda com pau-rosa, és una espècie d'arbre magnolíid de la família de les Lauraceae. Encara que de vegades s'anomena erròniament pal de rosa, aquest nom és totalment enganyós; no és cap arbre del gènere Dalbergia. Creix en parts de la selva tropical d'Amèrica del Sud. És una espècie en perill d'extinció que veu explotada pel seu oli essencial.[1]
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | rosewood oil (en)  |
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill | |
| UICN | 33958 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Laurales |
| Família | Lauraceae |
| Gènere | Aniba |
| Espècie | Aniba rosaeodora Ducke, 1928 |
Descripció modifica
Aniba rosaeodora creix a les selves tropicals d'Amèrica del Sud. Es troba als estats brasilers d'Amapá, Amazonas i Pará.[1] També es troba a Colòmbia, Equador, Guyana, Perú, Surinam, Veneçuela i la Guaiana Francesa, on antigament estava més estès.[2] És massiu, fins a 30 metres d'alçada i 2 metres de diàmetre i de fulla perenne. Tot l'arbre és fragant. Les substàncies de l'arbre inclouen linalol [1] i rubranina .[3] Les flors són perfectes, amb dioècia temporal. El fruit és una drupa porpra dispersa pels tucans.[4]
Té 24 cromosomes.[5] El flux de gens és elevat entre les poblacions salvatges.[6]
Usos modifica
La planta és una de les fonts comercialment importants d'oli de pal de rosa. L'arbre es recull a la natura. Després de la tala, els arbres es tallen en troncs – un metre de llarg que es porten a la riba del riu i s'hi emmagatzemen. Quan els nivells del riu són prou alts, els troncs suren riu avall fins a una destil·leria. A causa de la llunyania i la dificultat de viatjar a l'Amazones, les destil·leries solen ser mòbils, desplaçables en bassa. Quan arriben a la destil·leria, els troncs es destil·len i després es destil·len al vapor. Cada arbre produeix aproximadament un 1% d'oli en pes de fusta. La major part de la producció mundial prové del Brasil; des de la dècada de 1960, altres zones només produeixen una quantitat menor i insignificant. Els arbres es prenen de prop de l'Amazones i els seus afluents.[1]
La fusta també pot ser utilitzada pels pobles indígenes de la conca amazònica per a la fabricació de canoes, però aquest és un ús menor. A més, s'utilitzen xips velles com a combustible per fer funcionar les destil·leries. L'Aniba rosaeodora es coneix com Pau-Rosa al Brasil. El subministrament d'aquesta fusta va ser molt utilitzat en el passat i ara és tan difícil comercialitzar legalment com l'ivori d'elefant.[1]
Conservació modifica
Aniba rosaeodora és una espècie en perill d'extinció. Les poblacions han disminuït ràpidament a causa dels mètodes destructius de collita. Les àrees prèviament tallades no han vist gaire rebrot. Fins i tot podria estar en perill crític.[7] Les poblacions salvatges existeixen en llocs remots i, per tant, és poc probable que siguin explotats.[8]
El govern brasiler ha promulgat regulacions per ajudar a conservar l'espècie. Hi ha hagut dificultats amb l'aplicació. Els primers experiments de cultiu i propagació artificials van ser fracassos. Els intents més recents han tingut més èxit.[1] Aquest, o més aviat la seva fusta i oli essencial, es troba a l'Apèndix II de la CITES.[9] Si les fulles es poguessin utilitzar com a font, ajudaria a conservar l'espècie.[1] S'ha suggerit que es modifiquin els mètodes de producció per garantir un subministrament sostenible.[10] També figura a la llista oficial de flora en perill d'extinció del Brasil .[11]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Chapter 4 Rosewood Oil. Food and Agriculture Organization, 1995. ISBN 92-5-103648-9.
- ↑ Varty, N. (1998). "Aniba rosodora". IUCN Red List of Threatened Species. 1998: e.T33958A68966060. doi:10.2305/IUCN.UK.1998.RLTS.T33958A68966060.en. Retrieved 12 November 2021.
- ↑ de Alleluia, Irene B.; Braz Fo, Raimundo; Gottlieb, Otto R.; Magalhães, Eva G.; Marques, Raquel Phytochemistry, 17, 3, 1978, pàg. 517–521. DOI: 10.1016/S0031-9422(00)89351-6.
- ↑ Santos, Ronaldo Pereira. «Genetic diversity in rosewood saplings (Aniba rosaeodora ducke, Lauraceae): an ecological approach» (PDF). [Consulta: 14 març 2011].
- ↑ Contim, Luis Antônio Serrão; de Carvalho, Carlos Roberto; Martins, Franciele Alline; de Freitas, Danival Vieira Genetics and Microbiology [Consulta: 14 març 2011].
- ↑ Santos, Ronaldo Pereira. «Genetic diversity in rosewood saplings (Aniba rosaeodora ducke, Lauraceae): an ecological approach» (PDF). [Consulta: 14 març 2011].
- ↑ «Aniba rosaeodora Ducke». Tropicos, presented by Missouri Botanical Garden. [Consulta: 14 març 2011].
- ↑ Varty, N. «The IUCN Red List of Threatened Species». IUCN Red List of Threatened Species, 03-01-1998.
- ↑ «Appendices I, II and III». Convention on Internationational Trade in Endangered Species of Wild Fauna and Flora. Arxivat de l'original el 28 January 2011. [Consulta: 14 març 2011].
- ↑ May, Peter H.; Barata, Lauro E. S. Economic Botany, 58, 2, 2004, pàg. 257. DOI: 10.1663/0013-0001(2004)058[0257:REITBA]2.0.CO;2. ISSN: 0013-0001. PMC: 4103142. PMID: 25202581.
- ↑ «Lista oficial de espécies da flora brasileira ameaçada de extinção (Official list of endangered flora of Brazil» (en portuguès). Brazilian Institute of Environment and Renewable Natural Resources, 03-04-1992. Arxivat de l'original el 27 April 2011. [Consulta: 14 març 2011].