Anna Bofill Levi

compositora, pianista i arquitecta catalana

Anna Bofill Levi (Barcelona, 25 d'abril de 1944) és una compositora, pianista i arquitecta catalana.[1] És germana de l'arquitecte Ricard Bofill.

Infotaula de personaAnna Bofill Levi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 abril 1944 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Universitat Politècnica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiEnric Trillas Ruiz Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, arquitecta, pianista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsXavier Montsalvatge i Bassols Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaría Cinta Montagut Modifica el valor a Wikidata
PareEmili Bofill i Benessat Modifica el valor a Wikidata
GermansRicard Bofill i Leví Modifica el valor a Wikidata
ParentsJosep Maria Bofill i Pichot (avi) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 9d6b22bc-9318-4952-bff1-fdc578262247 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Forma part de la primera generació de músics que va estudiar després de l'època del franquisme.[2] Dels 6 als 15 anys va estudiar piano i teoria musical amb Jordi Albareda i un any després va continuar els estudis de composició amb Josep Cercós i Xavier Montsalvatge. De l'any 1968 al 1972 va passar a estudiar harmonia, contrapunt i fuga amb Josep Maria Mestres Quadreny, un dels pioners i principals representants de l'avantguarda musical a Catalunya.[3][2] Amb aquest músic també va cursar, entre l'any 1974 i el 1977, estudis i investigació sobre el desenvolupament de les estructures musicals en la història. Alhora, estudiava teoria de la probabilitat amb el matemàtic Eduard Bonet.[4]

L'any 1972 es gradua d'arquitectura en l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, una carrera on es veien poques dones. Dos anys més tard, obté el títol de doctorat amb una tesi sobre la Generació geomètrica de formes arquitectòniques i urbanes i l'any 1981 obté el títol d'arquitecta a França.[4] Un cop graduada, no és fins aleshores que, interessada pels nous corrents del segle xx, comença a apropar-se al tema contemporani, estudiant per una part música electroacústica al laboratori Phonos de Barcelona amb Gabriel Brnic, a més de seguir cursos de composició amb Luigi Nono i Joan Guinjoan,[2] i per altra part informàtica musical amb Xavier Serra i Sergi Jordà.

L'any 1982 participa en el Congrés de Nova Música a Sitges amb Luigi Nono, Mestres-Quadreny, Joan Guinjoan, Coriún Aharonián i Jesús Villa Rojo, i en els cursos de Nono a la Fundació Miró.[5] Al 1985 obté la beca CIRIT per poder estudiar al Centre d'Études de Mathématique et Authomatique Musicales de París, dirigit per Xenakis.[3][6][7] Iannis Xenakis ha estat el compositor més capficat en la conjunció de música i arquitectura. Anna Bofill tradueix al català el llibre de Xenakis Música i arquitectura. Anna Bofill utilitza el mateix mètode serialista en les seves obres, com fa Xenakis.[2]

Com a arquitecta, ha tingut dues experiències ben diferents. La primera, des dels mitjans dels anys 60 fins a l'any 1991, va treballar al Taller d'Arquitectura Bofill (que dirigeix el seu germà, un personatge molt conegut dins del món de l'arquitectura moderna europea),[8] juntament amb un equip format per músics, poetes, arquitectes i fotògrafs. Entre els seus treballs arquitectònics destaquen Walden 7 i l'estació de trens de Plaça Catalunya.

És un referent ineludible del feminisme en l'arquitectura i ha treballat per incorporar la perspectiva de gènere a l'urbanisme.[9] Pertany a l'Associació de Dones amb la Música, a la International Alliance for Women in Music i a l'Associació Catalana de Compositors, a banda treballa en diferents projectes sobre les dones dins de la història de la música.[10]

També ha coordinat la música dels muntatges de Cartografía del deseo, tres cicles de conferències dramatitzades sobre una idea de Maria Mercè Marçal. En la mateixa línia ha col·laborat en el muntatge de Res no et serà prés amb la seva directora Magda Puyo i l'escenògraf Pep Duran, un homenatge a l'esmentada Marçal.

Reconeixements

modifica

El 2009 va rebre la medalla al treball President Macià de la Generalitat de Catalunya.

Des de 2023 es acadèmica de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Obra musical[3]

modifica

La seva primera obra Esclat (1971) per a conjunt instrumental es va estrenar a l'XI Festival Internacional de Música de Barcelona i va participar amb aquesta en el II Festival de música d'avantguarda de Sant Sebastià (1974). Altres obres van ser executades al IV Festival Hispanomexicano de Música Contemporània del 1976. Poema per pianoforte (1974) va ser estrenat per Carles Santos, que la va incloure al seu repertori de piano contemporani. Escriu Septet de sot sous (1978), un encàrrec de GIC (Grup Instrumental Català), que va ser estrenat a Berlín. I altres obres com ara Andata e ritorno (2002) per a piano, encarregat per Liliana Maffiotte, El fluir de les pedres (2001) per a saxo i piano, estrenat per Manuel Miján i Sebastian Mariné al Festival BBK de Bilbao, Europa 1945 (2006) pel grup "Encuentros de ALicia Terzián", Note per un diario (2008) pel conjunt de solistes de l'Orquestra de la Comunitat de Madrid, dirigit per Gloria Isabel Ramos, Aires (2008) pel quintet de metalls de l'OBC, Ambulare in caelum (2012) per a orgue barroc, estrenada per Cristina Garcia Banegas a l'església de Cadaqués, Girona.[11] La Suite de Tamanrasset, que fou composta l'any 1978 després d'una estada a Algèria i al Sàhara, fou estrenada l'any 2006 pel guitarrista australià René Mora.[12]

Llibres publicats[5]

modifica
  • Los sonidos del silencio. Aproximación a la historia de la creación musical de las mujeres, Ed. Aresta, Barcelona, març 2015.
  • Traducció al català (i pròleg) de Música i arquitectura de Iannis Xenakis, Ed. Antoni Bosch, Barcelona, 1983.

Conferències

modifica

Referències

modifica
  1. «Anna Bofill» (en castellà). Mujer y guitarra española, 13-06-2009. [Consulta: 30 gener 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Catalanes del XX. Pilar Godayol. Vic: Eumo Editorial. ISBN 84-9766-193-1. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Álvarez Cañibano, Antonio; González Ribot, Mª José; Gutiérrez Dorado, Pilar; Marco Patiño, Cristina. Compositoras españolas. La creación musical femenina desde la Edad Media hasta la actualidad. Madrid: Centro de Documentación de Música y Danza, 2008, p. 186-191. ISBN 978-84-87731-67-9. 
  4. 4,0 4,1 68 Compositors Catalans. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, setembre 1989. ISBN 84-393-1138-9. 
  5. 5,0 5,1 Crativa, Ingenia Comunicacion. «Anna Bofill Levi .:.». [Consulta: 22 octubre 2017].
  6. Adkins Chiti, Patricia. Las mujeres en la música. Madrid: Alianza Editorial, 1995. ISBN 84-206-8570-4. 
  7. Blardony, Sergio «Conversando con... Anna Bofill Levi». Sul Ponticello. Revista on-line de música y arte sonoro, 177, 12-2013. ISSN: 1967-6886.
  8. Marco, Tomás. Historia de la música española (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1982. ISBN 84-206-8506-2. 
  9. «Animals arquitectes - T1xC1 - Anna Bofill -». 3Cat. [Consulta: 5 novembre 2023].
  10. Local, Xarxa Audiovisual. «4 Maig - 3a part: "Los sonidos del silencio"». Arxivat de l'original el 2016-03-13. [Consulta: 22 octubre 2017].
  11. Administrator. «ANNA BOFILL LEVI (España / Compositora)» (en espanyol europeu). Arxivat de l'original el 2017-11-11. [Consulta: 22 octubre 2017].
  12. Bofill, Anna. «Suite de Tamanrasset». Clivis. [Consulta: 30 gener 2023].

Enllaços externs

modifica