Viquipèdia

Antinatalisme

L'antinatalisme és la idea moral que afirma que la decisió de procrear o l'acte de procrear de totes maneres és immoral. Hi ha pensadors que han sostingut tal posició moral sobre la reproducció ja de temps antics, com Sòfocles,[1] fins hui en dia, on hi ha una discussió acadèmica al respecte des de finals del segle xx i la primeria del segle xx amb les publicacions sobre el tema per part de David Benatar.[2] També s'ha utilitzat el mot "antinatalisme" i els seus derivats per a referir-se a les polítiques de control de la natalitat que pretenen disminuir la natalitat.[3]

Arthur Schopenhauer (1788–1860), famós exponent de la posició antinatalista

La definició comprèn la voluntat d'extingir vida amb capacitat de sentir o la d'extingir solament éssers humans.[4]

Aquestes idees han tingut presència en el pensament religiós, filosòfic i literari des de fa molt de temps en la història de la humanitat i es troba en quasi totes les civilitzacions. Algunes persones consideren que són una expressió de la decadència d'Occident i, en el cas dels catòlics, l'han emmarcat dins de la cultura de la mort.[5]

Persones, moviments i organitzacions destacables antinatalistes

modifica

Al llarg de la història hi ha hagut personalitats, moviments i organitzacions de caràcter antinatalista explícit. A més, un estudi ha demostrat que el pensament de "valdria més no haver nascut" és prou comú a les ments dels xiquets amb falta d'intimitat i harmonia entre pares i fills.[6]

El cas mitològic de la "saviesa de Silè", citat a l'obra d'Aristòtil Eudemus (del 354 aC), alhora citat a Moralia de Plutarc de Queronea, és una mostra a la mitologia de la posició antinatalista sobre la procreació humana.[7]

Al Cohèlet es troba una idea antinatalista: "Però més feliç que els uns [els vius] i els altres [els morts] és el qui encara no ha nascut i no ha vist el mal que es fa en aquest món."[8]

Exemples de persones que en algun moment han tingut idees antinatalistes: Karl Robert Eduard von Hartmann,[9] Seana Shiffrin,[10] Marció,[11][12][13] Philip Larkin,[14] Saturní,[15] Juliusz Kasjan,[16] Mani,[17][18][19] Priscil·lià d'Àvila,[20][21][22] Abu l-Alà al-Maarrí,[23][24][25] Arthur Schopenhauer,[26] François-René de Chateaubriand,[27] Thomas Hardy,[28] Søren Kierkegaard,[29] Alexander von Humboldt,[30] Edgar Saltus,[31] Philipp Mainländer,[32] Kurnig,[33] Thaddeus Metz,[2] Doug Stanhope,[34][35] Richard Stallman,[36][37] Nina Paley,[38] Albert Caraco,[39] George Augustus Moore,[40] Thomas Edward Lawrence,[41] Emil Cioran,[42][43][44][45][46] Peter Wessel Zapffe,[47][48][49][50] Samuel Beckett,[51][52] Jack Kerouac,[53][54][55] Jorge Luis Borges, Lev Tolstoi (en la seua vida tardana, quan va escriure Sonata a Kreutzer),[5] Djuna Barnes,[56][57][58] Carlo Michaelstaedter,[59] Eugene Ionesco,[60][61] Thomas Bernhard,[62] Guido Ceronetti,[63][64][65][66][67] Roland Jaccard,[68][69][70][71] Bebe Zeva,[72] Herman Tønnessen,[49] Julio Cabrera,[73][74][75][76][77][78] Bill Hicks,[79] Les U. Knight,[80][81][82] Martin Neuffer,[83] Karim Akerma,[84][85][86][87][88] David Benatar,[89][90][91][92][93] Michel Onfray,[94][95][96] Fernando Vallejo,[97][98][99] Philippe Annaba,[100] Matti Häyry,[101][102][103] Philipp Müller,[104] Théophile de Giraud,[105] Giovanni Soriano,[106][107][108] Thiago Lenharo di Santis,[75] Sarah Perry,[109] Marc Larock,[110] Thomas Ligotti,[111][112] Jim Crawford,[113] Gerald Harrison,[114][115] Julia Tanner,[114] Gunter Bleibohm,[116] Christopher Belshaw,[117] Asheel Singh,[118][119] Jimmy Alfonso Licon,[120] Miguel Steiner,[121] Jimmy Alfonso Licon,[122] Rafael Tages Melo,[123] Martin Smith,[124] Ken Coates[125] i Quentin S. Crisp.[126]

El 2019, un antinatalista de l'Índia va demandar als seus pares per haver-lo concebut sense el seu consentiment.[127]

Ací es presenten unes religions que han pensat que l'acte de procreació tenia un caràcter immoral: el marcionisme,[11][12][13] els encratits,[128][129][130] fibionici (zwani też borborytami),[131][132][133] els maniqueus,[17][18][19] el priscil·lianisme,[20][21][22] els audians,[134] els bogomils,[135][136][137] i alguns historiadors afirmen que els càtars ho eren,[138][139][140] mentre que l'historiador Michel Rocquebert ho nega.[141]

També destaca l'organització Voluntary Human Extinction Movement[80][81][82][142] i el Partit Antinatalista del Regne Unit.[4]

Arguments dels antinatalistes

modifica

La posició antinatalista sobre la procreació ha estat adreçada des de la deontologia, l'utilitarisme negatiu[2] i el feminisme ecologista,[143] i pot tindre origen en distints motius com el voler parar la destrucció del medi ambient, la sobrepoblació,[144] el parar el canvi climàtic, el parar les malalties mentals,[122] prevenir guerres,[145] el parar l'explotació animal, per motivacions feministes o altres.[146]

Arthur Schopenhauer explicava que com els patiments tenen més pes que els plaers i la felicitat, és el més raonable considerar no procrear.[147]

Al Cohelet s'argumenta que pel fet de no conèixer ni haver conegut el mal, els no nascuts són més feliços.[8]

Gerarld Harrison i Jimmy Alfonso Licon[122] es preocupen per la falta de consentiment del possible vivent per a fer-li mal.[2]

David Benatar ha sostingut dos arguments: l'"argument de l'asimetria" (que consisteix a afirmar que hi ha una asimetria entre la possible vida a iniciar i la possible realitat on no s'ha iniciat tal vida, sent un argument utilitarista[5]) i l'argument de la "ruleta russa de la procreació".[2] També afirmà que la reproducció per interessos aliens al reproduït és una immoralitat per provocar el naixement no com una finalitat en si mateixa.[5]

L'"argument de l'asimetria" fou reformulat i reformat per Christopher Belshaw.[117]

Thomas Ligotti argumenta que vista la tragèdia com una cosa negativa la manera definitiva d'acabar amb ella és realitzant l'extinció de la vida, ja que s'acabaria la prolongació de l'extinció parcial.[148]

Johnathan Rauch defengué a un article publicat a The Economist una varietat d'antinatalisme anomenat antinatalisme teleològic, en el que la humanitat hauria de donar-se a si mateixa la fi en compte de permetre la inevitable mort de l'univers, defensant que la primera fi seria digna.[149]

Crítiques a l'antinatalisme

modifica

Epicur criticà aquesta posició a la Lletra a Meneceu afirmant que si algú troba que la vida no val la pena de viure-la simplement se la pot llevar.[150] Hi ha hagut qui ha qüestionat que les persones amb la potencialitat d'existir tinguin drets.[151] L'economista llibertari Bryan Caplan després de discutir amb l'antinatalista Karl Smith arribà a la conclusió que com que la major part de la gent no creu viure en misèria s'infereix que les persones potencialment podent ésser creades, majoritàriament voldrien nàixer.[152]

A més de les crítiques centrades en el tema de l'antiprocreació s'hi afegeixen les crítiques que solen emetre's per les conseqüències, com la davallada de la natalitat.[153]

modifica

És notable la presència d'aquest corrent de pensament a la visió del món expressada pel personatge Rust Cohl de la sèrie televisiva True Detective.[154]

Referències

modifica
  1. ↑ Walton, J. Michael. The Greek sense of theatre:Tragedy reviewed. 2a edició. Amsterdam: Routledge, 1996, p. 91. ISBN 9783718658527. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Metz, Thaddeus. "Contemporary anti-natalism, featuring Benatar's Better Never to Have Been." South African Journal of Philosophy= Suid-Afrikaanse Tydskrif vir Wysbegeerte 31, no. 1 (2012): 1-9.
  3. ↑ Borman, David. "Iannini, Christopher P. Fatal Revolutions: Natural History, West Indian Slavery, and the Routes of American Literature. Chapel Hill: U of North Carolina P, 2012." Journal of Ecocriticism 6.2 (2014): 1-21.
  4. ↑ 4,0 4,1 Gander, Kashmira «Antinatalism: The people who think the world is better off if humans didn't exist». The Independent, 07-02-2017 [Consulta: 7 maig 2018].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «La inconveniencia de nacer». La Nación, 27-10-2011 [Consulta: 16 maig 2018].
  6. ↑ Cavan, Ruth Shonle. "The Wish Never to Have Been Born". American Journal of Sociology 37 (4) (gener 1932), pp. 547-559
  7. ↑ Plutarc de Queronea, "Consolatio ad Apollonium, sec. xxvii" a: Moralia (I a.C.)
  8. ↑ 8,0 8,1 Coh 4:2-3
  9. ↑ Internet Encyclopedia of Philosophy, Karl Robert Eduard Von Hartmann (1842—1906)
  10. ↑ Seana Shiffrin, Wrongful Life, Procreative Responsibility, and the Significance of Harm, Legal Theory 5, 117–148 (1999).
  11. ↑ 11,0 11,1 [1] H. Jonas, Religia gnozy, Wydawnictwo Platan, Kraków 1994, pp. 159-160.
  12. ↑ 12,0 12,1 Klemens Aleksandryjski, Kobierce zapisków filozoficznych dotyczących prawdziwej wiedzy, tom 1, PAX ATK, Warszawa 1994, pp. 235-242.
  13. ↑ 13,0 13,1 [2] F. Drączkowski, Patrologia, Wydawnictwo: Bernardinum, Pelplin-Lublin 1999, pp. 43-44.
  14. ↑ Larkin, Philip. «This be the verse». A: High Windows. Faber and Faber, 1974. ISBN 978-0-571-11451-1. «Man hands on misery to man. It deepens like a coastal shelf. Get out as early as you can, And don't have any kids yourself.» 
  15. ↑ [3] Ireneusz z Lyonu, Against Heresies, księga I, cześć 24, Doctrines of Saturninus and Basilides, w: The Ante-Nicene Fathers: The Writings of the Fathers Down to A. D. 325 Volume I - the Apostolic Fathers with Justin Martyr and Irenaeus, Alexander Roberts, Cosimo Classics, New York 2007, pp. 349.
  16. ↑ J. T. Noonan Jr., Contraception; a history of its treatment by the Catholic theologians and canonists, Harvard University Press, Cambridge, Massachusetts 1986, pp. 61.
  17. ↑ 17,0 17,1 H. Jonas, Religia..., op. cit., pp. 242 i 245.
  18. ↑ 18,0 18,1 I. Gardner i S. N. C. Lieu, Manichaean Texts from the Roman Empire, Cambridge University Press, Cambridge 2004, pp. 7 i 22.
  19. ↑ 19,0 19,1 [4] M. Dobkowski, Manicheizm, „Wiedza i Życie” 1998, nr 10.
  20. ↑ 20,0 20,1 J. L. Mosheim, Institutes Of Ecclesiastical History, Ancient And Modern..., Nabu Press, Charleston, South Carolina 2011, p. 171.
  21. ↑ 21,0 21,1 J. Bowker, The Concise Oxford Dictionary of World Religions, Oxford University Press, New York 2000.
  22. ↑ 22,0 22,1 J. T. Noonan Jr., Contraception..., op. cit., pp. 148-149.
  23. ↑ R. A. Nicholson, Studies in Islamic Poetry, Cambridge University Press, Cambridge 1969, pp. 139-141.
  24. ↑ S. A. Hanna, Arab Socialism, Brill Archive, Leiden 1969, p. 257.
  25. ↑ Roger M. A. Allen, J. E. Lowry, D. J. Stewart, Essays in Arabic Literary Biography: 1350-1850, Otto Harrassowitz Verlag, Wiesbaden 2009, p. 17.
  26. ↑ [5] A. Schopenhauer, Metafizyka życia i śmierci, Ethos, Łódź 1995, pp. 64 i 88 (w wersji z odnośnika pp. 17 i 25).
  27. ↑ F. R. de Chateaubriand, Mémoires d'outre-tombe, Première partie, Libre II, Flammarion, Paris 1982, p. 78.
  28. ↑ Matz, Aaron «Hardy and the Vanity of Procreation». Victorian Studies, 57, 1, Tardor 2014, pàg. 7-32.
  29. ↑ S. Kierkegaard, The Last Years: The Kierkegaard Journals 1853-1855, Collins/Fontana, London 1968, p. 113.
  30. ↑ G. Gilbert, Thomas Robert Malthus: Critical Responses, Routledge, London 1998, pp. 188-189.
  31. ↑ Saltus, E. The Philosophy of Disenchantment
  32. ↑ Philipp Mainländer, Metafizyka unicestwienia (fragment), w: G. Sowiński (red.), Wokół nihilizmu, Wydawnictwo A, Kraków 2001.
  33. ↑ Kurnig, Der Neo-Nihilismus. Anti-Militarismus. Sexualleben (Ende der Menschheit), Verlag Max Sängewald, Leipzig 1903.
  34. ↑ Stanhope, Doug. Vasectomies
  35. ↑ Stanhope, Doug. Doug Stanhope:Voice of America - ABORTION IS GREEN
  36. ↑ Stallman, Richard. «Why it is important not to have children.». [Consulta: 25 maig 2013].
  37. ↑ RMS -vs- Doctor, on the evils of Natalism
  38. ↑ [6]
  39. ↑ Caraco, Albert. "Breviario del caos". Madrid: Sexto Piso, 2006
  40. ↑ [7] G. Moore, Confessions of a young man and Avowals, Boni and Liveright, New York 1923, pp. 456 i 476 (w wersji z odnośnika pp. 185 i 208-209).
  41. ↑ J. E. Mack, A Prince of Our Disorder: The Life of T. E. Lawrence, Harvard University Press, Cambridge, Massachusetts 1998, p. 423.
  42. ↑ Cioran, E. M.. «Del inconveniente de haber nacido». A: Contra la historia. 1. Barcelona: Tusquets, 1976, p. 107-115. ISBN 847223570X. 
  43. ↑ E. Cioran, O niedogodności narodzin, Wydawnictwo Aletheia, Warszawa 2008.
  44. ↑ E. Cioran, Zły demiurg, Wydawnictwo Aletheia, Warszawa 2010, pp. 14-19, 93-95, 160.
  45. ↑ E. Cioran, Upadek w czas, Wydawnictwo Aletheia, Warszawa 2008.
  46. ↑ E. Cioran, Zeszyty 1957-1972, Wydawnictwo KR, Warszawa 2004, pp. 113, 502-503.
  47. ↑ P. W. Zapffe, The Last Messiah, „The Philosophy Now” 2004, Number 45, pp. 35-39 (angielskie tłumaczenie), [8] Arxivat 2013-11-05 a Wayback Machine. Ostatni mesjasz, „Analiza i egzystencja” 2013, nr 21, pp. 5-19 (polskie tłumaczenie).
  48. ↑ P. W. Zapffe, Om det tragiske, Pax Forlag, Oslo 1996.
  49. ↑ 49,0 49,1 P. W. Zapffe, H. Tønnessen, Jeg velger sannheten: En dialog mellom Peter Wessel Zapffe og Herman Tønnessen, Universitets forlaget, Oslo 1983.
  50. ↑ Trond Brede Andersen, Hva det betyr at være menneske, 1990.
  51. ↑ Cioranq, E. M.. «Algunos encuentros con Beckett». A: Ensayo sobre el pensamiento reaccionario y otros textos. Barcelona: Montesinos, 1985, p. 113-127. ISBN 8476390165. 
  52. ↑ J. Calder, The philosophy of Samuel Beckett, Calder, 2001.
  53. ↑ J. Kerouac, The Dharma Bums, Penguin Books, London 1976, p. 29.
  54. ↑ J. Kerouac, Vanity of Duluoz, Penguin Books, London 1994, księga trzynasta, X-XI.
  55. ↑ J. Kerouac, Some of the Dharma, Penguin Books, London 1999, p. 175.
  56. ↑ J. B. Scott, Djuna Barnes, Twayne Publishers, 1976, p. 24.
  57. ↑ A. Field, Djuna, the formidable Miss Barnes, University of Texas Press, 1985, p. 170.
  58. ↑ P. F. Herring, Djuna: the life and work of Djuna Barnes, Viking, 1995, p. 207.
  59. ↑ Panayotov, 2011, p. 147.
  60. ↑ E. Ionesco, Présent passé, passé présent, Mercure de France, juillet, 1968.
  61. ↑ E. Ionesco, Un homme en question, Gallimard, Paris 1979, p. 24.
  62. ↑ T. Bernhard, Gathering evidence: a memoir, Knopf, New York 1985, p. 113.
  63. ↑ Ceronetti 1986, p. 36 "El hombre se atreve a permitirse todavía crueldades, cuando comete ya tranquilamente y repetidamente el acto más cruel de todos: engendrar"
  64. ↑ Ceronetti 1986, p. 71 "Me parecería normalísimo que una mujer embarazada abortara después de haber hojeado un periódico"
  65. ↑ G. Ceronetti, Milczenie ciała, Słowo/obraz terytoria, Gdańsk 2004, pp. 22 i 27.
  66. ↑ G. Ceronetti, Pensieri del Tè, Adelphi, Milano 1987.
  67. ↑ G. Ceronetti, Insetti senza frontiere, Adelphi, Milano 2009.
  68. ↑ R. Jaccard, L'âme est un vaste pays, Grasset, Paris 1984.
  69. ↑ R. Jaccard, Topologie du pessimisme, Zulma, Honfleur 1997.
  70. ↑ R. Jaccard, Un climatiseur en enfer, Editions Zoé, Genève 2000.
  71. ↑ R. Jaccard, Sexe et sarcasmes, Presses Universitaires de France, Paris 2009.
  72. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-10-01. [Consulta: 21 agost 2015].
  73. ↑ J. Cabrera, Projeto de etica negativa, Edic̜ões Mandacaru, Sao Paolo 1989.
  74. ↑ J. Cabrera (red.), Ética Negativa: problemas e discussões, UFG, Goiânia 2008.
  75. ↑ 75,0 75,1 [9] Arxivat 2023-04-06 a Wayback Machine. J. Cabrera, T. L. di Santis, Porque te amo, Não nascerás! Nascituri te salutant, LGE Editora, Brasilia 2009.
  76. ↑ J. Cabrera, A Ética e Suas Negações, Não nascer, suicídio e pequenos assassinatos, Rocco, Rio De Janeiro 2011.
  77. ↑ [10] J. Cabrera, Between two deaths: from the born death to death, www.philosopherjuliocabrera.blogspot.com, 2011.
  78. ↑ [11] Arxivat 2023-04-07 a Wayback Machine. J. Cabrera, A critique of affirmative morality - a reflection on death, birth and the value of life, Brasília: Julio Cabrera Editions, 2014.
  79. ↑ B. Hicks, Love All the People: Letters, Lyrics, Routines, Constable & Robinson Limited, London 2004, p. 154.
  80. ↑ 80,0 80,1 Vanessa Baird, The No-nonsense Guide to World Population, New Internationalist, Oxford 2011, p. 119.
  81. ↑ 81,0 81,1 [12] Wywiad z założycielem Voluntary Human Extinction Movement, Lesem U. Knightem dla stacji NBC.
  82. ↑ 82,0 82,1 [13] Oficjalna strona Voluntary Human Extinction Movement.
  83. ↑ M. Neuffer, Nein zum Leben - Ein Essay, Safchbuch Fischer, Frankfurt am Main 1992.
  84. ↑ K. Akerma, Soll eine Menschheit sein? Eine fundamentalethische Frage, Traude Junghans, Cuxhaven-Dartford 1995.
  85. ↑ K. Akerma, Verebben der Menschheit?: Neganthropie und Anthropodizee, Verlag Karl Alber, Freiburg im Breisgau 2000.
  86. ↑ [14] Arxivat 2019-04-21 a Wayback Machine. K. Akerma, Theodicy shading off into Anthropodicy in Milton, Twain and Kant, „Tabula Rasa. Die Kulturzeitung aus Mitteldeutschland” 2010, No 49.
  87. ↑ [15] K. Akerma, Historically informed anti-natalism, www.akerma.de, 2011.
  88. ↑ [16] Arxivat 2014-10-10 a Wayback Machine. K. Akerma, Was ist Antinatalismus?, „Tabula Rasa. Zeitung für Gesellschaft und Kultur” 2014, No 99.
  89. ↑ D. Benatar, Why it is Better Never to Come Into Existence, „American Philosophical Quarterly ” 1997, Volume 34, Number 3, pp. 345-355.
  90. ↑ D. Benatar, Better Never to Have Been: The Harm of Coming into Existence, Oxford University Press Inc., New York 2006.
  91. ↑ D. Benatar, Every Conceivable Harm: A Further Defence of Anti-Natalism, „South African Journal of Philosophy” 2012, Volume 31, Number 1, pp. 128-164.
  92. ↑ D. Benatar, Still Better Never to Have Been: A Reply to (More of) My Critics, The Journal of Ethics 2013, 17 (1-2), pp. 121-151.
  93. ↑ D. Benatar, D Wasserman, Debating Procreation: Is It Wrong To Reproduce?, Oxford University Press, New York 2015.
  94. ↑ M. Onfray, Journal hédoniste: Tome 2, Les Vertus de la foudre, Grasset, Paris 1998./
  95. ↑ M. Onfray, Théorie du corps amoureux, Grasset, Paris 2000.
  96. ↑ M. Onfray, La puissance d'exister: Manifeste hédoniste, Grasset, Paris 2006.
  97. ↑ [17] L. Ospina, La desazón suprema: Retrato de Fernando Vallejo, 2003.
  98. ↑ [18] Arxivat 2018-01-05 a Wayback Machine. P. Kolesnicov, Encuentro Con Vallejo, Pero es que yo vivo en el terror, 18.01.2003.
  99. ↑ [19] Arxivat 2018-12-16 a Wayback Machine. J. de la Hoz Simanca, Streap tease de Fernando Vallejo, listopad 2008.
  100. ↑ [20] P. Annaba, Bienheureux les stériles, Presses du Midi, Toulon 2002.
  101. ↑ [21] M. Häyry, The rational cure for prereproductive stress syndrome, „Journal Of Medical Ethics” 2004, 30(4), pp. 377–378.
  102. ↑ [22] M. Häyry, The rational cure for prereproductive stress syndrome revisited, „Journal Of Medical Ethics” 2005, 31(10), pp. 606–607.
  103. ↑ M. Häyry, The immorality of having children, w: M. Häyry (red.), Arguments and Analysis in Bioethics, Editions Rodopi B. V., Amsterdam - New York 2010, pp. 171-174.
  104. ↑ P. Müller, Freitod - Die Beste Lösung, Herstellung und Verlag: Books on Demand GmbH, Nordestedt 2004.
  105. ↑ T. de Giraud, L'art de guillotiner les procréateurs: Manifeste anti-nataliste, Le Mort-Qui-Trompe, Nancy 2006.
  106. ↑ G. Soriano, Maldetti. Pensieri in soluzione acida, Edizioni Joker, Novi Ligure 2007.
  107. ↑ G. Soriano, Finché c'è vita non c'è speranza. Diario aforistico 2003-2009, Kimerik, Patti 2010.
  108. ↑ G. Soriano, Malomondo. In lode della stupidità, Fazi, Roma 2013.
  109. ↑ Perry, Sarah. Every Cradle Is a Grave: Rethinking the Ethics of Birth and Suicide. Charleston: Nine-Banded Books, 2014. ISBN 978-0989697293 [Consulta: 21 agost 2015].  Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  110. ↑ [23] M. Larock, Possible preferences and the harm of existence, University of St Andrews, 2009.
  111. ↑ T. Ligotti, The Conspiracy Against the Human Race: A Contrivance of Horror, Hippocampus Press, New York 2010.
  112. ↑ [24] The Hat Rack, Interview: Thomas Ligotti, 06.09.2011.
  113. ↑ J. Crawford, Confessions of an Antinatalist, Nine-Banded Books, Charleston, West Virginia 2010.
  114. ↑ 114,0 114,1 G. Harrison, J. Tanner, Better Not To Have Children, „Think” 2011, Volume 10, Issue 27, pp. 113-121.
  115. ↑ G. Harrison, Antinatalism, Asymmetry, and an Ethic of Prima Facie Duties, „South African Journal of Philosophy” 2012, Volume 31, Number 1, pp. 94-103.
  116. ↑ G. Bleibohm, Fluch der Geburt - Thesen einer Überlebensethik, Edition Gegensich, Landau-Godramstein 2011.
  117. ↑ 117,0 117,1 [25] Ch. Belshaw, A new argument for anti-natalism, „South African Journal of Philosophy” 2012, Volume 31, pp. 117–137.
  118. ↑ A. Singh, Furthering the Case for Anti-natalism: Seana Shiffrin and the Limits of Permissible Harm, „South African Journal of Philosophy” 2012, Volume 31, Issue 1, pp. 104-116.
  119. ↑ A. Singh, Assessing anti-natalism : a philosophical examination of the morality of procreation, University of Johannesburg, 2012.
  120. ↑ J. A. Licon, The Immorality Of Procreation, „Think” 2012, Volume 11, Issue 32, pp. 85-91.
  121. ↑ M. Steiner, De la felicidad y los hijos: La evolución del pensamiento ético y la dimensión demográfica de los problemas, Proteus Libros y Servicios Editoriales, Barcelona 2012.
  122. ↑ 122,0 122,1 122,2 Alfonso Licon, Jimmy «Immorality of Procreation». Think, 11, 32, 9-2012, pàg. 85–91. DOI: 10.1017/S1477175612000206.
  123. ↑ R. T. Melo, A última filosofia: An essay about antinatalism, CreateSpace Independent Publishing Platform, 2012.
  124. ↑ M. Smith, No Baby No Cry: Christian Antinatalism, CreateSpace Independent Publishing Platform, 2013.
  125. ↑ K. Coates, Anti-Natalism: Rejectionist Philosophy from Buddhism to Benatar, First Edition Design Publisher, 2014.
  126. ↑ [26] Arxivat 2018-03-19 a Wayback Machine. Q. S. Crisp, Antinatalism: A Thought Experiment, „Living in the future, Apocalypses: End Times Past, Present and Future” 2014, Issue 2.
  127. ↑ «Un joven demanda a sus padres por haberlo tenido «sin su consentimiento»». La Verdad, 06-02-2019 [Consulta: 22 març 2019].
  128. ↑ P. Brown, Ciało i społeczeństwo: mężczyźni, kobiety i abstynencja seksualna we wczesnym chrześcijaństwie, Wydawnictwo Homini, Kraków 2006, pp. 112-114.
  129. ↑ Klemens Aleksandryjski, Kobierce..., op. cit., pp. 254-255.
  130. ↑ G. Quispel, Gnostica, Judaica, Catholica: Collected Essays of Gilles Quispel, Brill, Danvers 2008, p. 228.
  131. ↑ B. Ehrman, Z. Plese, The Apocryphal Gospels: Texts and Translations, Oxford University Press, New York 2011, pp. 607-608.
  132. ↑ E. M. Yamauchi, Gnostic Ethics and Mandaean Origins, Gorgias Press LLC, Piscataway 2004, p. 28.
  133. ↑ B. Ehrman, Lost Christianities: The Battles for Scripture and the Faiths We Never Knew, Oxford University Press, New York 2003, p. 200.
  134. ↑ R. van den Broek, Gnostic Religion in Antiquity, Cambridge University Press, Cambridge 2013, pp. 168-169.
  135. ↑ D. Obolensky, The Bogomils: A Study in Balkan Neo-Manichaeism, Cambridge University Press, Cambridge 2004, p. 114.
  136. ↑ F. Curta, Southeastern Europe in the Middle Ages, 500-1250, Cambridge University Press, Cambridge 2006, p. 236.
  137. ↑ J. Lacarrière, N. Rootes, The Gnostics, Peter Owen Ltd, San Francisco 1977, p. 116.
  138. ↑ [27] K. Skrzypiec, Sekretna wieczerza, czyli o heretykach budzących sympatię, w: Mówią Wieki 2009, nr 4.
  139. ↑ M. J. Fromer, Ethical issues in sexuality and reproduction, The C. V. Mosby Company, St. Louis 1983, p. 110.
  140. ↑ S. Runciman, Manicheizm średniowieczny, Książnica, Katowice 2007, pp. 191-192.
  141. ↑ Roquebert, Michel. Nosotros, los cátaros: prácticas y creencias de una religión exterminada. Barcelona: Crítica, 2010. ISBN 978-84-9892-078-9. 
  142. ↑ «Pueblos del mundo, ¡extinguíos!... ABC (24 setembre 2007)
  143. ↑ Steyn, Mark «Children? Not if you love the planet». Orange County Register [Santa Ana, California], 14-12-2007 [Consulta: 21 agost 2015]. «female eco-activists recently profiled in London's Daily Mail who boast about how they'd had their tubes tied and babies aborted in order to save the planet»
  144. ↑ «No soy madre, ¿y qué?». La Verdad, 17-07-2016 [Consulta: 22 març 2019].
  145. ↑ Camps, Kevin «Welcome to Earth, Human Seven Billion!». Vice, 01-11-2011 [Consulta: 7 maig 2018].
  146. ↑ Imízcoz, Josune. (21 gener 2014) "Antinatalismo: La esterilización se alza como nueva acción política" PlayGround
  147. ↑ Huis in't Veld i Boer, 2015, p. 85.
  148. ↑ Panayotov, 2011, p. 145.
  149. ↑ Huis in't Veld i Boer, 2015, p. 86.
  150. ↑ Epicur. Carta a Meneceu.
  151. ↑ Do Potential People Have Moral Rights? by Mary Anne Warren. Canadian Journal of Philosophy. Vol. 7, No. 2 (Jun., 1977), pp. 275–289 (online)
  152. ↑ Caplan, Bryan, (2011). A Cursory Rejection of Anti-Natalism. Library of Economics and Liberty (Liberty Fund, Inc.)
  153. ↑ Caplan, Bryan. "The (Potential) Enemies List" Library of Economics and Liberty (Liberty Fund, Inc.)
  154. ↑ Benatar, David «We Are Creatures That Should Not Exist». The Critique, 15-07-2015 [Consulta: 10 març 2016].

Bibliografia

modifica
  • Huis in't Veld, Iris; Boer, Jan-Yme de «Antinatalism». Eudaimonia, forging the future of wellbeing, 4-2015, pàg. 84-86.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antinatalisme&oldid=33794490»