Obre el menú principal

Antoni Fernandez Valenzuela (Campillo de Llerena, 1947 - Alacant, 7 de maig de 2018) fou un empresari i polític socialista espanyol, que va ser president de la Diputació d'Alacant i vicesecretari local i comarcal del PSPV-PSOE a Alacant i l'Alacantí; a més fou president de la Cambra de Comerç d'Alacant (2002-09).

Infotaula de personaAntoni Fernández Valenzuela
Biografia
Naixement 1947
Campillo de Llerena, Espanya
Mort 7 maig 2018 (70/71 anys)
Alacant, País Valencià
Causa de mort Infart miocardíac
Escudo de la Provincia de Alicante.svg  President de la Diputació d'Alacant
1983 – 1991
Activitat
Ocupació empresari
Partit PSPV-PSOE
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Nascut en una família de humildes jornalers de la província de Badajoz a la mort del seu pare en 1957, orfe, ingressa al Hogar provincial d'Alacant amb deu anys. Allí va conèixer el seu ofici com aprenent en la impremta de la Diputació, després va estudiar dos anys en l'antiga Escola d'Arts Aplicades i d'Oficis Artístics de Barcelona (1775) on es va especialitzar en el noble art de l'enquadernació i en aixa ciutat va connectar amb el marxisme.

En 1970 va obrir el seu estableciment anomenat «Moscou» on ja es pot apreciar la seua inclinatzio política i, tras la mort del dictador Francisco Franco Bahamonde, va optar per el PSOE on es va afiliar en 1976; un any després va ser el encarregat de propaganda de l'Agrupació local alacantina. En les primeres eleccions municipals democràtiques fou triat regidor i tenent d'alcalde, a més de síndic i encarregat del àrea de Tràfic en la primera Corporació municipal democràtica de la Transició democràtica espanyola. En 1983 fou triat de nou regidor però fou elegit diputat provincial i elegit president de la Diputació d'Alacant des d'on va presentar posicions internes contràries[1] al alcalde José Luis Lassaletta Cano. Durant el seu mandat[2] es va transformar la institució cultural 'Institut de Estudis Alacantins' -nascut en el franquisme-, en el més participatiu Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert; es va participar en la creació de «Fundeun»;[3] també es va realitzar ampliacions de la xarxa provincial viaria i, personalment, va impulsar, amb el suport de la Generalitat Valenciana de Joan Lerma, la construcció dels Hospitals de Sant Joan d'Alacant i Oriola, entre altres assumptes.

Sent president va adquirir l'empresa deficitària «Gràfiques Díaz SL», la que en el futur li va ocasionar molts problemes per ser contractista de la Diputació, i l'any 1990 va ser denunciat per CDS i Esquerra Unida del País Valencià. Més tard va haver de dimitir després d'una sentència en 1a Instància de l'Audiència provincial d'Alacant, però va recórrer i l'any 1992 el Tribunal Suprem d'Espanya va anul·lar aqueixa sentència condemnatòria.

Fora de la política activa va continuar com a empresari, tant en el món de les arts gràfiques com al de la construcció, i fou vicepresident de la Cambra de Comerci d'Alacant en el final de la dècada del 1990; després fou el seu president (2002-2009) que es va caracteritzar per la seua oposició[4] a la Generalitat de Francesc Camps i Ortiz i per aconseguir la nova seu per a la institució empresarial alacantina, recuperant el antic palau dels comtes de Soto-Ameno.[5] En 2009 es va retirar de la presidència cambral.

BibliografiaModifica

  • "Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810-2003", directors Dr Javier Paniagua Fuentes i Dr J.A. Piqueras, 2003. Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació UNED-Alzira ISBN 978-84-7822-386-2
  • Arxiu Diputació d'Alacant
  • Diari Informació d'Alacant

ReferènciesModifica

Enllaços internsModifica