Antoni Massana i Bertran
Antoni Massana i Bertran (Barcelona, 1890-Raïmat, 1966) va ser jesuïta i compositor.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1890  Barcelona |
| Mort | 1966 (75/76 anys) Raimat (Segrià) |
| Lloc d'enterrament | Cementiri de Raïmat |
| Mestre de capella | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor i organista |
| Gènere | Òpera |
| Orde religiós | Companyia de Jesús |
| Instrument | Orgue |
BiografiaModifica
Estudià música a Barcelona amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Frank Marshall i Vicenç Maria Gibert, i amplià la seva formació amb Enric Morera, Felip Pedrell i Nemesio Otaño. El 1911 ingressà a la Companyia de Jesús i fou ordenat sacerdot el 1922. Al mateix any marxà a Roma i es llicencià en música gregoriana al "Pontificio Istituto di Musica Sacra"; completà els estudis musicals a Munic i a l'abadia de Solesmes. La Companyia de Jesús el destinà a Amèrica entre el 1949 i el 1963: Rio de Janeiro (1951), Buenos Aires (1952), Montevideo. També va ser mestre de capella i organista a l'església dels jesuïtes a Barcelona. Va ser professor del Conservatori Superior del Liceu on va tenir Lluís Benejam i Agell entre els seus alumnes, i també en foren deixebles Juli Sandaran i Simó Giribet. És considerat un autor romàntic, amb clares influències wagnerianes, així com de Debussy i Strauss. Col·laborà en la Revista Musical Catalana.
La primera composició seva de què es té notícia és Barcarola (1906). Deixà una producció variada i extensa, des de cants lírics i religiosos fins a grans oratoris i sarsueles, passant per peces de concert. Va compondre tres òperes: Canigó (1934), Nuredduna (1947) i Juca Pirama (1950). El violoncel·lista Ricard Boadella i Sanabra li estrenà un concert a Barcelona els anys quaranta.
La seva obra més coneguda, l'òpera Canigó està enregistrada sota la direcció d'Ernest Xancó.[2]
Morí a Raïmat, mentre hi treballava al col·legi dels jesuïtes, i fou enterrat al cementiri d'aquesta població. El fons de partitures d'Antoni Massana es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
ObraModifica
(En alguns títols, la data és la de composició; en altres, la de publicació)
- Ad missam lectam: concentus vocalis et organicus : fasciculus I in Natale Domini (1964)
- Comentarios a l'encíclica (1956)
- Elegia a Debussy (1918), per a piano i orquestra de corda
- Fantasia simfònica (1925)
- Misa en honor de San Juan de Dios, a tres veus mixtes amb acompanyament d'orgue
- Missa brevis et facillima: tribus vocibus aequalibus concinenda (1964)
- Missa in honorem S. Theresiae a Jesu Infante (1935)
- Missa Orbis Factor (<1949)
- Simfonia en Do (1952)
- Suite per a orquestra de cambra (1964)
DramàtiquesModifica
- L'Èxit d'una olla : gatada de sabor badaloní en un acte i en vers (1922), sarsuela amb lletra de J. Umbria (=Joaquim Selva)
- Canigó (1934), òpera en tres actes, sobre un text de Josep Carner basat en l'obra de Verdaguer. Estrenada en versió de concert al Casal del Metge el 1936; i en versió escenificada el 1953 al Liceu[3]
- Ideando una forja de héroes (1941), quadre melodramàtic sobre la vida de Sant Ignasi de Loiola amb lletra de Joaquim Vila
- Juca Pirama (<1950), òpera basada en el poema I-Juca Pirama d'Antônio Gonçalves Dias
- La Maga blanca (1944), drama líric en quatre actes, amb lletra de Luis María de Arrizabalaga
- Nuredduna (1947), òpera en tres actes, amb llibret de Miquel Forteza basat en La deixa del geni grec de Miquel Costa i Llobera (Partitura completa)
- Sydia: drama histórico misional en un prólogo, cuatro actos y un epílogo, amb lletra de Luis María Arrizabalaga
- Y el Imperio volvía ... : poema coral-dramático en cinco jornadas (1940), amb llibret de Ramón Cué Romano
Per a instrumentModifica
- Danza selvática (>1926), per a piano
- Suite num. 1 per a piano (1917), conté l'Elegia a Granados
- Coral, per a orgue
- En estilo gregoriano, per a orgue
- Pastoral (1939), per a orgue
- Andante con moto, allegro appasionatto, per a violí i piano
- Berceuse, per a violí i piano
- Rapsòdia catalana, per a violí i piano
- Melodia (1964), per a violoncel i piano
VocalsModifica
- A la Mare de Déu de Núria (1964), sobre una poesia de Joan Maragall
- A la Mare de Déu del Far, amb lletra de Ramon Garriga i Boixader
- A Sant Lluís, cançó a veu sola o per cor i orgue, amb lletra de Verdaguer
- Canticel, amb lletra de Josep Carner
- Cántico para las Siete Palabras, per a 4 veus i orgue o harmònium
- La Creación: oratorio bíblico = La creació: oratori bíblic (1946), sobre textos de la Bíblia, per a cinc veus solistes, cor i orquestra. Edició bilingüe castellà-català
- Dos cánticos religiosos a las almas del Purgatorio, cor i solista amb acompanyament d'harmònium o orgue
- Dos cánticos religiosos para el pueblo, per a veu i orgue o harmònium
- Dos rosaris
- Dues cançons (1934), amb lletra de Verdaguer
- En l'enterro d'un nin, amb lletra de Verdaguer
- Goigs en llaor del gran Pare i Patriarca Sant Ignasi de Loyola
- Himne a Catalunya (1915)
- Himne a Mallorca (1926)
- Himne contra el mal parlar, per a cor i solista amb acompanyament de piano, amb lletra de Verdaguer
- Himne de la Ciutat de Déu (1921), cor a quatre i sis veus mixtes
- Himne dels centres de perseverança: Congregación de la Purificación de Nuestra Señora y San Francisco de Borja : Sección de Santos Ejercicios para Obreros (<1925), lletra de Ramon Maria de Bolós S.J.
- Himno a San Pablo (1963), amb motiu del dinovè centenari de la visita de l'apòstol a Espanya, amb lletra de Miquel Melendres
- Himno de los bomberos españoles a su patrono san Juan de Diós (1958), lletra de Matías de Mina y Salvador
- Himno de perseverancia (1925)
- Himno del colegio de San José de la Compañía de Jesús, Valencia (>1918)
- Idil·lis i cants místics, amb lletra de Verdaguer
- Ignis flagrans charitatis (1951), per a baríton, cor i orquestra, recull d'episodis musicals sobre la vida de Sant Joan de Déu, amb textos de la Sagrada Escriptura i de la litúrgia
- Javier: estampas escénicas: oratorio (1930), amb lletra de Genaro Xavier Gallegos
- Loor a Margarita, per a veu i piano
- Miles Christi (1956), estampes musicals sobre la vida de Sant Ignasi per a cor i orquestra
- Montserrat (1925), oratori
- O esca viatorum (1963)
- Panis angelicus (1922)
- La Pasionera, amb lletra de Verdaguer
- Plegaria de una madre (<1928), amb lletra de la Infanta Maria de la Pau d'Espanya
- Resignació (1964), per a veu i piano, amb lletra de Verdaguer
- El Salm dels pecadors: op. 40, per quatre veus mixtes a cappella, amb lletra de Carner
- Salve Regina (1963)
- Temença, amb lletra de Josep Maria Boix i Selva
RecopilacionsModifica
- Cançons líriques, per a veu i piano
- Cántica Sacra (ca 1918), col·lecció de 130 càntics per a veu i orgue o harmònium
- Cantoral Sagrado (1946), col·lecció de motets
- Cants de pietat: misteris del Rosari, per a veu i acompanyament, edició bilingüe català-castellà
- Cinc obres per a orgue
- Cinco canciones (1964), amb lletra de Xavier Criado
- Colección de diez piezas de fácil y mediana dificultad para órgano o armonio
- Cuatro piezas para armonio (1956)
- 10 piezas para órgano o armonio
- Ocho canciones (1964), per a veu i piano
- Once piezas para órgano o armonio, de fácil y mediana dificultad
- Quatuor Moteta: Tribus vocibus equalibus organo comitante (1945), per a tres veus i orgue
- Seis Avemarías, dos Glorias y dos Padrenuestros, per a veu i orgue o harmònium
- Tres Sacris Solemnis y un O Salutaris, per a veu i orgue o harmònium
ReferènciesModifica
- ↑ «Antoni Massana i Bertran». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Marinelli, Carlo. «Canigó». Opera Discography Encyclopaedia. [Consulta: 21 octubre 2012].
- ↑ Canigó (LP33, mono). 3 discs. La Voz de su Amo, 1960.
BibliografiaModifica
- Colomer, Consuelo. Antonio Massana y Beltrán (1890-1966) : I Centenario de su nacimiento : Ensayo biográfico. València: Albatros, 1989. ISBN 8472741699.
- Crespí, Joana. Catàleg del fons Antoni Massana a la Biblioteca de Catalunya. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1992. ISBN 84-7845-110-2.