Antoni Massana i Bertran

(S'ha redirigit des de: Antoni Massana)

Antoni Massana i Bertran (Barcelona, 24 de febrer de 1890[1] - Raïmat, 9 de setembre de 1966[1]) va ser jesuïta i compositor.[2]

Infotaula de personaAntoni Massana i Bertran
Biografia
Naixement24 febrer 1890 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort9 setembre 1966 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Raimat (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Raïmat 
Mestre de capella
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor i organista Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Estudià música a Barcelona amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Frank Marshall i Vicenç Maria Gibert, i amplià la seva formació amb Enric Morera, Felip Pedrell i Nemesio Otaño. El 1911 ingressà a la Companyia de Jesús i fou ordenat sacerdot el 1922. Al mateix any marxà a Roma i es llicencià en música gregoriana al "Pontificio Istituto di Musica Sacra"; completà els estudis musicals a Munic i a l'abadia de Solesmes. La Companyia de Jesús el destinà a Amèrica entre el 1949 i el 1963: Rio de Janeiro (1951), Buenos Aires (1952), Montevideo. També va ser mestre de capella i organista a l'església dels jesuïtes a Barcelona. Va ser professor del Conservatori Superior del Liceu on va tenir Lluís Benejam i Agell entre els seus alumnes, i també en foren deixebles Juli Sandaran i Simó Giribet. És considerat un autor romàntic, amb clares influències wagnerianes, així com de Debussy i Strauss. Col·laborà en la Revista Musical Catalana.

La primera composició seva de què es té notícia és Barcarola (1906). Deixà una producció variada i extensa, des de cants lírics i religiosos fins a grans oratoris i sarsueles, passant per peces de concert. Va compondre tres òperes: Canigó (1934), Nuredduna (1947) i Juca Pirama (1950). El violoncel·lista Ricard Boadella i Sanabra li estrenà un concert a Barcelona els anys quaranta.

La seva obra més coneguda, l'òpera Canigó està enregistrada sota la direcció d'Ernest Xancó.[3]

Morí a Raïmat, mentre hi treballava al col·legi dels jesuïtes, i fou enterrat al cementiri d'aquesta població. El fons de partitures d'Antoni Massana es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

ObraModifica

(En alguns títols, la data és la de composició; en altres, la de publicació)

  • Ad missam lectam: concentus vocalis et organicus : fasciculus I in Natale Domini (1964)
  • Comentarios a l'encíclica (1956)
  • Elegia a Debussy (1918), per a piano i orquestra de corda
  • Fantasia simfònica (1925)
  • Misa en honor de San Juan de Dios, a tres veus mixtes amb acompanyament d'orgue
  • Missa brevis et facillima: tribus vocibus aequalibus concinenda (1964)
  • Missa in honorem S. Theresiae a Jesu Infante (1935)
  • Missa Orbis Factor (<1949)
  • Simfonia en Do (1952)
  • Suite per a orquestra de cambra (1964)

DramàtiquesModifica

  • L'Èxit d'una olla : gatada de sabor badaloní en un acte i en vers (1922), sarsuela amb lletra de J. Umbria (=Joaquim Selva)
  • Canigó (1934), òpera en tres actes, sobre un text de Josep Carner basat en l'obra de Verdaguer. Estrenada en versió de concert al Casal del Metge el 1936; i en versió escenificada el 1953 al Liceu[4]
  • Ideando una forja de héroes (1941), quadre melodramàtic sobre la vida de Sant Ignasi de Loiola amb lletra de Joaquim Vila
  • Juca Pirama (<1950), òpera basada en el poema I-Juca Pirama d'Antônio Gonçalves Dias
  • La Maga blanca (1944), drama líric en quatre actes, amb lletra de Luis María de Arrizabalaga
  • Nuredduna (1947), òpera en tres actes, amb llibret de Miquel Forteza basat en La deixa del geni grec de Miquel Costa i Llobera (Partitura completa)
  • Sydia: drama histórico misional en un prólogo, cuatro actos y un epílogo, amb lletra de Luis María Arrizabalaga
  • Y el Imperio volvía ... : poema coral-dramático en cinco jornadas (1940), amb llibret de Ramón Cué Romano

Per a instrumentModifica

  • Danza selvática (>1926), per a piano
  • Suite num. 1 per a piano (1917), conté l'Elegia a Granados
  • Coral, per a orgue
  • En estilo gregoriano, per a orgue
  • Pastoral (1939), per a orgue
  • Andante con moto, allegro appasionatto, per a violí i piano
  • Berceuse, per a violí i piano
  • Rapsòdia catalana, per a violí i piano
  • Melodia (1964), per a violoncel i piano

VocalsModifica

  • A la Mare de Déu de Núria (1964), sobre una poesia de Joan Maragall
  • A la Mare de Déu del Far, amb lletra de Ramon Garriga i Boixader
  • A Sant Lluís, cançó a veu sola o per cor i orgue, amb lletra de Verdaguer
  • Canticel, amb lletra de Josep Carner
  • Cántico para las Siete Palabras, per a 4 veus i orgue o harmònium
  • La Creación: oratorio bíblico = La creació: oratori bíblic (1946), sobre textos de la Bíblia, per a cinc veus solistes, cor i orquestra. Edició bilingüe castellà-català
  • Dos cánticos religiosos a las almas del Purgatorio, cor i solista amb acompanyament d'harmònium o orgue
  • Dos cánticos religiosos para el pueblo, per a veu i orgue o harmònium
  • Dos rosaris
  • Dues cançons (1934), amb lletra de Verdaguer
  • En l'enterro d'un nin, amb lletra de Verdaguer
  • Goigs en llaor del gran Pare i Patriarca Sant Ignasi de Loyola
  • Himne a Catalunya (1915)
  • Himne a Mallorca (1926)
  • Himne contra el mal parlar, per a cor i solista amb acompanyament de piano, amb lletra de Verdaguer
  • Himne de la Ciutat de Déu (1921), cor a quatre i sis veus mixtes
  • Himne dels centres de perseverança: Congregación de la Purificación de Nuestra Señora y San Francisco de Borja : Sección de Santos Ejercicios para Obreros (<1925), lletra de Ramon Maria de Bolós S.J.
  • Himno a San Pablo (1963), amb motiu del dinovè centenari de la visita de l'apòstol a Espanya, amb lletra de Miquel Melendres
  • Himno de los bomberos españoles a su patrono san Juan de Diós (1958), lletra de Matías de Mina y Salvador
  • Himno de perseverancia (1925)
  • Himno del colegio de San José de la Compañía de Jesús, Valencia (>1918)
  • Idil·lis i cants místics, amb lletra de Verdaguer
  • Ignis flagrans charitatis (1951), per a baríton, cor i orquestra, recull d'episodis musicals sobre la vida de Sant Joan de Déu, amb textos de la Sagrada Escriptura i de la litúrgia
  • Javier: estampas escénicas: oratorio (1930), amb lletra de Genaro Xavier Gallegos
  • Loor a Margarita, per a veu i piano
  • Miles Christi (1956), estampes musicals sobre la vida de Sant Ignasi per a cor i orquestra
  • Montserrat (1925), oratori
  • O esca viatorum (1963)
  • Panis angelicus (1922)
  • La Pasionera, amb lletra de Verdaguer
  • Plegaria de una madre (<1928), amb lletra de la Infanta Maria de la Pau d'Espanya
  • Resignació (1964), per a veu i piano, amb lletra de Verdaguer
  • El Salm dels pecadors: op. 40, per quatre veus mixtes a cappella, amb lletra de Carner
  • Salve Regina (1963)
  • Temença, amb lletra de Josep Maria Boix i Selva

RecopilacionsModifica

  • Cançons líriques, per a veu i piano
  • Cántica Sacra (ca 1918), col·lecció de 130 càntics per a veu i orgue o harmònium
  • Cantoral Sagrado (1946), col·lecció de motets
  • Cants de pietat: misteris del Rosari, per a veu i acompanyament, edició bilingüe català-castellà
  • Cinc obres per a orgue
  • Cinco canciones (1964), amb lletra de Xavier Criado
  • Colección de diez piezas de fácil y mediana dificultad para órgano o armonio
  • Cuatro piezas para armonio (1956)
  • 10 piezas para órgano o armonio
  • Ocho canciones (1964), per a veu i piano
  • Once piezas para órgano o armonio, de fácil y mediana dificultad
  • Quatuor Moteta: Tribus vocibus equalibus organo comitante (1945), per a tres veus i orgue
  • Seis Avemarías, dos Glorias y dos Padrenuestros, per a veu i orgue o harmònium
  • Tres Sacris Solemnis y un O Salutaris, per a veu i orgue o harmònium

ReferènciesModifica

  1. ↑ 1,0 1,1 «Ha fallecido el padre Antonio Massana, S. I.». La Vanguardia, 10-09-1966, pàg. 22.
  2. ↑ «Antoni Massana i Bertran». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Marinelli, Carlo. «Canigó». Opera Discography Encyclopaedia. [Consulta: 21 octubre 2012].
  4. ↑ Canigó (LP33, mono). 3 discs. La Voz de su Amo, 1960. 

BibliografiaModifica

  • Colomer, Consuelo. Antonio Massana y Beltrán (1890-1966) : I Centenario de su nacimiento : Ensayo biográfico. València: Albatros, 1989. ISBN 8472741699. 
  • Crespí, Joana. Catàleg del fons Antoni Massana a la Biblioteca de Catalunya. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1992. ISBN 84-7845-110-2. 

Enllaços externsModifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antoni_Massana_i_Bertran&oldid=26382128»