Antoni de Falguera i Sivilla

arquitecte català

Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 28 de gener de 1876 - Barcelona, 12 d'abril de 1947)[1] va ser un arquitecte català que se situa entre el modernisme i el noucentisme.

Infotaula de personaAntoni de Falguera i Sivilla
Biografia
Naixement28 gener 1876 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort12 abril 1947 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
MovimentModernisme català Modifica el valor a Wikidata
Obra
Projectes principalsRemodelació de la Casa de la Ciutat (Barcelona)
Família
PareFèlix Maria Falguera i de Puiguriguer Modifica el valor a Wikidata
GermansJosep Maria de Falguera i Sivilla Modifica el valor a Wikidata
Premis
Premi Martorell atorgat per l'Ajuntament de Barcelona a l'obra Arquitectura romànica a Catalunya

Biografia modifica

Era fill d'un jurista, Fèlix Maria Falguera i de Puiguriguer (Mataró 1811-Barcelona 1897) i de Joaquima Sivilla i Santaló (Barcelona ca.1848). Estudia arquitectura junt amb el seu germà (amb qui farà algun treball plegat) i es llicencia a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona l'any 1900. Rep la influència de l'escola modernista, especialment de Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner, aquest últim professor seu.

Va començar a treballar a Palau de Plegamans, on la família tenia la masia Can Falguera; a l'Ajuntament de Sentmenat en 1905; a Castellar del Vallès i Tossa de Mar, on tenia vincles familiar. L'any 1906 va entrar a treballar a l'Ajuntament de Barcelona com a ajudant de Pere Falqués i Urpí i el 1916 va esdevenir cap d'arquitectes en morir Falqués. Des d'aquesta posició construeix els seus edificis més emblemàtics: el Conservatori Municipal de Música de Barcelona (1916-1927) i la Casa de la Lactància (1907-1914).

Recentment, s'ha sabut que és autor del projecte per al nou Hospital d'Infecciosos Municipal, signat el 1920. Projecte localitzat a l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona arran de les investigacions dutes a terme pel centenari de l'Hospital del Mar, el qual no s'havia inventariat mai perquè estava arxivat en un altre expedient.[2]

Amb l'arribada del noucentisme Falguera traslladà la seva activitat a la restauració d'edificis medievals, la més important va ser la remodelació de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1929) i la construcció de l'annex de l'edifici nou de l'Ajuntament.

Com a historiador de l'art destaca la seva col·laboració en el llibre Arquitectura romànica a Catalunya (1909-1918), junt amb Josep Puig i Cadafalch i Josep Goday i Casals. En solitari va escriure Monografia sobre Sant Pere de Roda (1906), prologada per Puig i Cadafalch, o Els constructors de les obres romàniques a Catalunya (1907).

Durant la Guerra Civil espanyola va ser capturat i torturat per part de la FAI, i un empresonament que va marcar la resta de la seva carrera i de la seva vida personal. Tot i que va mantenir el seu càrrec a l'Ajuntament de Barcelona, després d'aquesta experiència mai més va tornar a projectar cap obra.

Principals obres modifica

Barcelona modifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1902 Farmàcia Novellas
(actualment Bolós)
Rbla. Catalunya, 77 Decoració encarregada per Antoni Novellas i Roig, amic de la família i, a partir de 1904, casat amb la germana de l'arquitecte. Molt bé  
1905 Casa Ramon Jansà[3] Sardenya, 302 Edifici de cinc plantes amb un pinyó que el corona, característic dels edificis modernistes de l'Eixample. Correcte  
1906 Casa Pere Carbonell
(atribuïda)[a]
Ravella, 15 Edifici entre mitgeres, amb planta baixa i pis amb tres balcons i un segon amb finestres balconeres. Destaca la façana, plana i simètrica, de carreus de pedra a mig desbastar que contrasta amb les parts tallades al voltant de les obertures, a les claus d'arc florejades i, sobretot, al coronament amb tres pinyons mixtilinis que, com altres elements, remeten clarament a la Casa Calvet de Gaudí. Regular  
1910 Casa Concepció Cuyàs[4] Elkano, 63 Mostra un coronament similar al de la casa Sans de Tossa de Mar. Mal conservada  
1910 Mercat de Sants Sant Jordi, 6 Acabament del mercat començat per Pere Falqués. Correcte
1911 Antiga Escola Municipal d'Arts i Oficis
(actualment Institut Caterina Albert)
Rogent, 51 Concebut inicialment com a alberg per a gent sense sostre, va passar més tard a funcions docents. Destaca l'ús dels materials i solucions formals pròpies del modernisme com ara el maó vist, la ceràmica vidriada, el ferro forjat, així com les majòliques pintades al cartell que indica l'ús original de l'edifici i l'escut de l'Ajuntament situat al cos central. A la façana hi figura la signatura de Falguera i Pere Falqués. Correcte  
1912 Mercat de Galvany Madrazo, 106-112 També en aquest cas es tractà d'acabar l'obra ja iniciada, si bé Falguera va imprimir l'aspecte actual del mercat. Correcte  
1912 Casa Carles Martí[5] Olivera, 16 Casa d'habitatges molt senzilla. Correcte  
1912 Casa d'habitatges[6] Consell de Cent, 81 Casa d'habitatges molt senzilla. Correcte  
1912 Casa Eleuteri Chico[7] Mallorca, 323 Façana amb alguns esgrafiats però amb menys riquesa que la prevista al projecte inicial. Correcte  
1913 Escola del Bosc[8] Jardins de Laribal, Parc de Montjuïc Adaptació de l'antiga torre Laribal per a les funcions docents i ampliació amb nous pavellons. ?
1913 Mercat de la Boqueria La Rambla, 89 Va fer les vidrieres de l'entrada de la Rambla i els ferros forjats de la coberta. Correcte  
1913 Casa de la Lactància Gran Via de les Corts Catalanes, 475-477 Tot hi haver un projecte inicial de 1907 de Pere Falqués, l'edifici és obra del projecte de 1908, acabat en 1913, de Falguera. Dissenyat per a atendre «els fills dels infeliços que es troben sense possibilitats», actualment és un casal d'avis. Destaquen els mosaics de Lluís Bru. Correcte  
1916 Casa de la Misericòrdia Elisabets, 6-10 Falguera començà la valoració de la remodelació de la Casa de la Misericòrdia (1583), regentada per Joaquim Esteve. Correcte
1916 Escola Municipal de Música Bruc, 104 D'estil medievalista amb similituds de la casa de les Punxes, de Puig i Cadafalch. L'escultura de la porta principal és d'Eusebi Arnau. L'escola municipal de música havia estat fins a aquell moment en el Castell dels Tres Dragons, al Parc de la Ciutadella. Correcte  
1920 Edifici municipal d'arbitris Comerç Edifici d'oficines municipals, estilísticament se situava entre el modernisme i el noucentisme. Era d'obra vista i comptava uns estucats al sòcol exterior i abundants reixes de forja. Enderrocat el 1995
1923 Casa Novellas-Falguera Pablo Sàez de Barés Habitatge particular del matrimoni Antoni Novellas i Carmen Falguera (germana de l'arquitecte). ?
1928 Antiga seu del Real Montepio de San Pedro Mar, 95
Almirall Aixada, 4
Edifici d'habitatges de planta baixa i cinc plantes. Originàriament va ser destinat a la seu del Real Montepío de San Pedro Pescador. Pertany clarament a l'etapa monumentalista amb disseny noucentista. Destacar l'estuc imitant llargs carreus; les potents balustrades de les obertures de la planta noble; la gran arcada de mig punt del carrer Almirall Aixada; la potent cornisa i el templet que corona l'edifici sobre el badalot de l'escala. Correcte  

Palau-solità i Plegamans modifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1900 Fàbrica Estruch Fàbrica tèxtil encarregada per Lluís Oller i en la que col·laborà el seu germà Josep Maria. Enderrocada el 2006
1904 Cementiri de Palau-solità En la construcció va utilitzar arcs cecs a la façana principal, fruit del coneixements arran de l'estudi sobre arquitectura romànica que estava redactant. Utilitzà trencadís igual que en els de Sentmenat i Castellar del Vallès. Correcte  
1908 Ajuntament Façana posterior Correcte  
1900-1910 Casa unifamiliar Av. Catalunya Sense documentació ?

Sentmenat modifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1905 Cementiri Municipal Cementiri amb clares influències gaudinianes amb formes corbes i trencadís obra de Lluís Bru. Correcte  

Tossa de Mar modifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1906 Casa Sans (atribuïda) Pl. Espanya, 6 Encarregada per Joan Sans, un vilatà que havia fet fortuna a Colòmbia. Hi ha constància de la col·laboració d'Alfons Juyol, si bé les dades de l'autoria de Falguera són per referències a les revistes especialitzades de l'època. Molt bé  

Notes modifica

  1. El 1906, la revista Matériaux et documents d'art espagnol (làmina 63) va publicar una fotografia de la casa i l'atribuïa a Antoni de Falguera.

Referències modifica

  1. «esquela de Antonio de Falguera Sivilla». La Vanguardia, 20-04-1947, pàg. 11.
  2. Venteo, Daniel. Barcelona i l'Hospital del Mar : de l'Hospital d'Infecciosos al Parc de Salut Mar. Parc de Salut Mar, Amics de l'Hospital del Mar, 2015. ISBN 9788498507225. 
  3. «Ramon Jansá. Sardenya 302 entre València i Mallorca. Construir una casa de baixos, entresòls i quatre pisos en un solar». Q127 Eixample 10218/1905. AMCB, 0501-1905.
  4. «Vicente Bosch, representant de Concepció Cuyás. Elkano 63. Construir casa». Q127 Eixample 12305/1910. AMCB, 04-1910.
  5. AMCB, Q127 Eixample 22211/1912.
  6. AMCB, Q127 Eixample 688-especial/1912.
  7. AMCB, Q127 Eixample 14457/1912.
  8. De Borja i Solé, María. El juego como actividad educativa instruir deleitando (en castellà). Universitat de Barcelona. Publicacions i Edicions, 1984. ISBN 84-7528-111-7. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni de Falguera i Sivilla

Bibliografia modifica