Antoni de Falguera i Sivilla

arquitecte espanyol

Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876-1947) va ser un arquitecte català que se situa entre el modernisme i el noucentisme.

Infotaula de personaAntoni de Falguera i Sivilla
Biografia
Naixement1876 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1947 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióArquitecte Modifica el valor a Wikidata
MovimentModernisme català Modifica el valor a Wikidata
Obra
Projectes principalsRemodelació de la Casa de la Ciutat (Barcelona)
Premis
Premi Martorell atorgat per l'Ajuntament de Barcelona a l'obra Arquitectura romànica a Catalunya.

Era fill d'un notari barceloní. Estudia arquitectura junt amb el seu germà (amb qui farà algun treball plegat) i es llicencia a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona l'any 1900. Rep la influència de l'escola modernista, especialment de Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner, aquest últim professor seu.

Va començar a treballar a Palau de Plegamans, on la família tenia la masia "Can Falguera"; a l'Ajuntament de Sentmenat en 1905; a Castellar del Vallès i Tossa de Mar, on tenia vincles familiar. L'any 1906 va entrar a treballar a l'Ajuntament de Barcelona com a arquitecte ajudant sota les ordres de Pere Falqués i Urpí i el 1916 va esdevenir cap d'arquitectes en morir Falqués. Des d'aquesta posició construeix els seus edificis més emblemàtics: el Conservatori Municipal de Música de Barcelona (1916-1927) i la Casa de la Lactància (1907-1914).

Recentment, s'ha sabut que és autor del projecte per al nou Hospital d'Infecciosos Municipal, signat el 1920. Projecte localitzat a l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona arran de les investigacions dutes a terme pel centenari de l'Hospital del Mar, el qual no s'havia inventariat mai perquè estava arxivat en un altre expedient.[1]

Amb l'arribada del noucentisme Falguera traslladà la seva activitat a la restauració d'edificis medievals, la més important va ser la remodelació de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1929) i la construcció de l'annex de l'edifici nou de l'Ajuntament.

Com a historiador de l'art destaca la seva col·laboració en el llibre Arquitectura romànica a Catalunya (1909-1918), junt amb Josep Puig i Cadafalch i Josep Goday i Casals. En solitari va escriure Monografia sobre Sant Pere de Roda (1906), prologada per Puig i Cadafalch, o Els constructors de les obres romàniques a Catalunya (1907).

Durant la guerra civil espanyola va ser capturat i torturat per part de la FAI, i un empresonament que va marcar la resta de la seva carrera i de la seva vida personal. Tot i que va mantenir el seu càrrec a l'Ajuntament de Barcelona, després d'aquesta experiència mai més va tornar a projectar cap obra.

Principals obresModifica

BarcelonaModifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1902 Farmàcia Novellas
(actualment Farm. Bolós)
Rbla. Catalunya, 77 Decoració encarregada per Antoni Novellas i Roig, amic de la família i, a partir de 1904, casat amb la germana de l'arquitecte. Molt bé  
1905 Casa d'habitatges C/ Sardenya, 302 Edifici de cinc plantes amb un pinyó que el corona, característic dels edificis modernistes de l'Eixample. Correcte  
1906 Casa d'habitatges
(atribuïda)[2]
C/ Ravella, 15 Edifici entre mitgeres, amb planta baixa i pis amb tres balcons i un segon amb finestres balconeres. Destaca la façana, plana i simètrica, de carreus de pedra a mig desbastar que contrasta amb les parts tallades al voltant de les obertures, a les claus d'arc florejades i, sobretot, al coronament amb tres pinyons mixtilinis que, com altres elements, remeten clarament a la Casa Calvet de Gaudí. Regular  
1909 IES Juan Manuel Zafra
abans Escola d'arts i oficis
C/ Rogent, 51 Concebut inicialment com a alberg per a gent sense sostre, va passar més tard a funcions docents. Destaca l'ús dels materials i solucions formals pròpies del modernisme com ara el maó vist, la ceràmica vidriada, el ferro forjat, així com les majòliques pintades al cartell que indica l'ús original de l'edifici i l'escut de l'Ajuntament situat al cos central. A la façana hi figura la signatura de Falguera i Pere Falqués. Correcte  
1910 Casa d'habitatges[3] C/ Elkano, 63[4] Mostra un coronament similar al de la casa Sans de Tossa de Mar. Mal conservada  
1910 Mercat de Sants C/ Sant Jordi, 6 Acabament del mercat començat per Pere Falqués. Correcte
1912 Mercat de Galvany C/ Madrazo, 106 - 112 També en aquest cas es tractà d'acabar l'obra ja iniciada, si bé Falguera va imprimir l'aspecte actual del mercat. Correcte  
1912 Casa Carles Martí[5] C/ Olivera, 16 Casa d'habitatges molt senzilla. Correcte  
1912 Casa d'habitatges[6] C/ Consell de Cent, 81 Casa d'habitatges molt senzilla. Correcte  
1912 Casa Eleuteri Chico[7] C/ Mallorca 323 Façana amb alguns esgrafiats però amb menys riquesa que la prevista al projecte inicial. Correcte  
1913 Escola del Bosc[8] Jardins de Laribal, Parc de Montjuïc Adaptació de l'antiga torre Laribal per a les funcions docents i ampliació amb nous pavellons. ?
1913 Mercat de la Boqueria La Rambla 89 Va fer les vidrieres de l'entrada de la Rambla i els ferros forjats de la coberta. Correcte  
1913 Casa de la Lactància Gran Via de les Corts Catalanes, 475-477 Tot hi haver un projecte inicial de 1907 de Pere Falqués, l'edifici és obra del projecte de 1908, acabat en 1913, de Falguera. Dissenyat per a atendre "els fills dels infeliços que es troben sense possibilitats", actualment és un casal d'avis. Destaquen els mosaics de Lluís Bru. Correcte  
1916 Casa de la Misericòrdia C/ Elisabets, 6-14 Falguera començà la valoració de la remodelació de la "Casa de la Misericòrdia" (1583) regentada per Joaquim Esteve. Correcte
1916 Escola Municipal de Música C/ Bruc, 104 D'estil medievalista amb similituds de la casa de les Punxes, de Puig i Cadafalch. L'escultura de la porta principal és d'Eusebi Arnau. L'escola municipal de música havia estat fins a aquell moment en el Castell dels Tres Dragons, al Parc de la Ciutadella. Correcte  
1920 Edifici municipal d'arbitris C/ Comerç Edifici d'oficines municipals, estilísticament se situava entre el modernisme i el noucentisme. Era d'obra vista i comptava uns estucats al sòcol exterior i abundants reixes de forja. Enderrocat el 1995
1923 Casa Novellas-Falguera Pablo Sàez de Barés Habitatge particular del matrimoni Antoni Novellas i Carmen Falguera (germana de l'arquitecte). ?
1928 Antiga seu del Real Montepio de San Pedro C/ Mar 95
c/ Almirall Aixada, 4
Edifici d'habitatges de planta baixa i cinc plantes. Originàriament va ser destinat a la seu del Real Montepío de San Pedro Pescador. Pertany clarament a l'etapa monumentalista amb disseny noucentista. Destacar l'estuc imitant llargs carreus; les potents balustrades de les obertures de la planta noble; la gran arcada de mig punt del carrer Almirall Aixada; la potent cornisa i el templet que corona l'edifici sobre el badalot de l'escala. Correcte  

Palau de PlegamansModifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1900 Fàbrica Estruch Fàbrica tèxtil encarregada per Lluís Oller i en la que col·laborà el seu germà Josep Maria. Enderrocada el 2006
1900-1910 Cementiri de Palau Solità En la construcció va utilitzar arcs cecs a la façana principal, fruit del coneixements arran de l'estudi sobre arquitectura romànica que estava redactant. Utilitzà trencadís igual que en els de Sentmenat i Castellar del Vallès. Correcte  
1908 Ajuntament Façana posterior Correcte  
1900-1910 Casa unifamiliar Av. Catalunya Sense documentació ?

SentmenatModifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1905 Cementiri Municipal Cementiri amb clares influències gaudinianes amb formes corbes i trencadís obra de Lluís Bru. Correcte  

Tossa de MarModifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1906 Casa Sans (atribuïda) Pl. d'Espanya, 6 Encarregada per Joan Sans, un vilatà que havia fet fortuna a Colòmbia. Hi ha constància de la col·laboració d'Alfons Juyol, si bé les dades de l'autoria de Falguera són per referències a les revistes especialitzades de l'època. Molt bé

NotesModifica

  1. Venteo, Daniel. Barcelona i l'Hospital del Mar : de l'Hospital d'Infecciosos al Parc de Salut Mar. Barcelona: Parc de Salut Mar, Amics de l'Hospital del Mar, 2015. ISBN 9788498507225. 
  2. Els plànols que consten a l'Arxiu Administratiu de Barcelona, estan signats per Ferran Romeu i Ribó i daten de l'any 1879, si bé no es corresponen amb l'estructura real de la finca. Per contra, la revista Matériaux et documents d'art espagnol, a l'any 1906 (làmina 63) va publicar una fotografia de la casa i l'atribuïa a Antoni de Falguera.
  3. Arxiu administratiu Aj.BCN: Expedient 12.305/1910
  4. Veure discussió
  5. Arxiu administratiu Aj.BCN: Expedient 22.211/1912
  6. Arxiu administratiu Aj.BCN: Expedient 688-especial/1912
  7. Arxiu administratiu Aj.BCN: Expedient 14.457/1912
  8. De Borja i Solé, María. El juego como actividad educativa instruir deleitando (en castellà). Barcelona: Universitat de Barcelona. Publicacions i Edicions, 1984. ISBN 84-7528-111-7. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni de Falguera i Sivilla