Obre el menú principal
Aquest article tracta sobre el cantant de copla. Si cerqueu el futbolista madrileny, vegeu «Antonio Amaya Carazo».

Antonio Peláez, conegut artísticament com a Antonio Amaya (Granada, 1924 - Sitges, 18 de maig del 2012) va ser un ballarí i cantant de copla andalús. És considerat un dels millors intèrprets del gènere de la segona meitat del segle XX,[1] conegut per èxits com Mi vida privada, Doce cascabeles i La niña ciega.

Infotaula de personaAntonio Amaya
Biografia
Naixement Antonio Peláez
1924
Granada (Andalusia)
Mort Sitges, 18 de maig del 2012 (als 89 anys)
Sitges (Garraf)
Activitat
Ocupació Cantant, ballarí
Estil Copla andalusa
Instrument Veu
Modifica les dades a Wikidata

TrajectòriaModifica

Des de petit, Antonio Amaya va tenir clara la seva vocació de convertir-se en artista. El 1947 va marxar cap a Barcelona, on va començar a treballar en un espectacle de varietats. Aquest mateix any va signar un contracte discogràfic amb la companyia Gramófono Odeón, per a la qual va enregistrar les seves primeres cançons, escrites pel Mestre Algarra (Doña Luz de Lucena, Yo quiero estar a tu vera, La Medallona). En aquesta mateixa ciutat va portar al teatre l'espectacle "Bronce y oro", que finalitzaria al març del 1947. El seu èxit va ser ràpid: al juliol del 1950, el Teatre Victòria de Barcelona ja li ret homenatge i li lliura el llaç d'or per portar dos anys consecutius d'èxits a la ciutat comtal.

L'èxit més gran d'Amaya arribaria, però, el 1952, amb un pasdoble original de Freire, García Cabello i Juan Solano: Doce cascabeles, que va ser el gran llançament de la seva carrera. Li seguirien títols com la marxa ¡Ay, infanta Isabel!, el Romance a Joselito, El bule-bule, La mare mía, Sombrerito, sombrerito o el pasdoble La reina Juana. Va muntar nombrosos espectacles com a primera figura, sobretot a Barcelona, on va recollir més èxits, però també en altres ciutats, com València, on va ser molt estimat i reconegut de manera especial. Va ser bon amic i company d'escenari de Rafael Conde, El Titi. Després de l'etapa als escenaris, va passar a organitzar espectacles en els quals ell no actuava, sinó que feia d'empresari.

El 1978 va ser el primer home a posar nu per a una revista gai a l'Estat espanyol.[2]

Va morir el 18 de maig del 2012 en una residència de Sitges (Garraf), on vivia retirat de feia dècades.[3]

ReferènciesModifica

  1. Antonio Amaya (en castellà). Barcelona: Morales i Torres, 2008 (Memorias del espectáculo). ISBN 978-84-96106-71-0. 
  2. Party, núm. 79, 22-10-1979.
  3. Zaragozá, A. «El artista Antonio Amaya muere a los 89 años en una residencia de Sitges» (en castellà). Levante-EMV, 22-05-2012 [Consulta: 22 maig 2012].

Enllaços externsModifica