Mare d'anfós
La mare d'anfós, moll reial, escanyavelles, mare del moll, moret vermell, rei o reiet (Apogon imberbis) és una espècie de peix de la família dels apogònids i de l'ordre dels perciformes.[1]
Apogon imberbis | |
---|---|
Exemplar fotografiat a Croàcia. | |
Exemplar fotografiat a Marsella. | |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 195886 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Kurtiformes |
Família | Apogonidae |
Gènere | Apogon |
Espècie | Apogon imberbis Linnaeus, 1758 |
Nomenclatura | |
Sinònims | |
Distribució | |
Morfologia modifica
- Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
- El cos presenta un perfil corbat tant en el ventre com en el dors.
- El cap és gros i fort.
- La boca és ampla i presenta nombroses dents petites i esmolades.
- Els ulls són molt grossos, el seu diàmetre és igual que la llargària de l'aleta dorsal i tenen dues línies blanques.
- El preopercle és dentat.
- Té dues dorsals curtes de la mateixa llargària i separades. La primera té sis radis espinosos i la segona és oposada a l'anal i són semblants.
- Les pèlviques estan ben desenvolupades.
- És de color vermell amb tons taronges i té petites taques negres.
- Les aletes són vermelles amb les voreres més fosques.
- En el peduncle caudal té 2 o 3 taques negres.
- A l'època de cria, el mascle té el cap negre.[2][3]
Reproducció modifica
Es reprodueix durant l'estiu. La incubació és bucal: els mascles guarden els ous (fins a 20.000 ous) dins la boca fins a l'eclosió que dura 8 dies. Durant aquest període no s'alimenta i després d'incubar un parell de postes seguides pot morir d'inanició. Les cries, un cop nascudes, se separen dels progenitors.[4]
Alimentació modifica
Hàbitat modifica
És bentònic i sedentari d'origen tropical. Viu entre els 10 i 200 m a fons rocallosos. Durant l'estiu el podem trobar més a prop de la riba de la mar. És freqüent a l'entrada de coves, davall pedres formant petits grups, on s'amaguen en cas de perill.[6][5]
Distribució geogràfica modifica
Es troba a l'Atlàntic oriental i a la Mar Mediterrània: des de Portugal (incloent-hi les Açores) fins al Marroc i el Golf de Guinea.[5]
Costums modifica
Comparteixen les coves amb altres espècies com escorballs i anfossos. És més actiu al vespre.[4]
Referències modifica
- ↑ UNEP-WCMC Species Database[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 148-149.
- ↑ 4,0 4,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 149.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 FishBase (anglès)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 149.
Bibliografia modifica
- Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
- Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
- Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6.
- Tortonese, E., 1986. Apogonidae. p. 803-809. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. vol. 2.
- Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaços externs modifica
- «Apogon imberbis». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)