Armando Cotarelo Valledor

Procurador en Corts
	13 maig 1949 – 14 desembre 1950 – Carlos Ruiz del Castillo y Catalán de Ocón → ; Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes

Armando Cotarelo Valledor
	;
Biografia
Naixement	28 desembre 1879 ; A Veiga (província d'Astúries)
Mort	8 desembre 1950 (70 anys); Madrid
Diputat al Congrés dels Diputats
	12 de febrer de 1919 – 16 de març de 1920
Circumscripció	Santiago de Compostel·la
Procurador en Corts
	13 de maig de 1949 – 8 de desembre de 1950
	Carlos Ruiz del Castillo y Catalán de Ocón →
Dades personals
Formació	Universidad Central
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	historiador
Ocupador	Universitat de Santiago de Compostel·la ; Universidad Central ; Instituto de España
Partit	Partit Liberal
Membre de	Reial Acadèmia de la Història ; Real Academia Galega ; Reial Acadèmia Espanyola
Família
Pare	Emilio Cotarelo
	Premis Dia de les Lletres Gallegues (1984)
	Signatura
Procurador en Corts
	13 maig 1949 – 14 desembre 1950 – Carlos Ruiz del Castillo y Catalán de Ocón → ; Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes

Armando Cotarelo Valledor (Vega de Ribadeo (avui A Veiga), Astúries, 28 de desembre de 1879 - Madrid, 8 de desembre de 1950) va ser un escriptor, historiador, polític i crític literari asturià. Encara que asturià de naixement, lingüística i culturalment sempre es va considerar gallec. Era fill d'Emilio Cotarelo y Mori, va estar casat amb la compostelana María Botana Sieiro.

BiografiaModifica

Va estudiar Filosofia i Lletres a Madrid i va ser nomenat Catedràtic de Llengua i Literatura espanyoles en Santiago de Compostel·la el 1904, a més de ser membre de la Reial Acadèmia Gallega (des de 1920) Reial Acadèmia Espanyola (des de 1929) ocupant una cadira per a la llengua gallega.^[1] Va participar en el moviment de les Irmandades da Fala (1916) i va fundar la revista Romanadas el 1919. També fou elegit diputat per Santiago de Compostel·la dins del sector Prietista del Partit Liberal Fusionista a les eleccions generals espanyoles de 1919.^[2] El 1923 va ser nomenat primer president de l'Institut d'Estudis Gallecs. El 1939 va obtenir la càtedra de Filologia galaicoportuguesa a la Universitat Central de Madrid. El 1942 va ingressar en la Reial Acadèmia de la Història i secretari general perpetu de l'Instituto de España.^[3] El 1949 va ser Procurador en Corts per representació acadèmica.^[4] Va morir el 1950. Se li va dedicar el Dia de les Lletres Gallegues de 1984.

Actualment existeix un dia institut a Vilagarcía de Arousa amb el seu nom.^[5]

Obres destacadesModifica

Biografía del doctor D. Francisco Codera, Madrid, 1898
La Exposición Rosales, Madrid, 1902
Fray Diego, Madrid, 1902
Una cantiga célebre del rey Sabio: fuentes y desarrollo de la leyenda de Sor Beatriz, principalmente de la literatura española, Madrid, 1904
La belleza femenina en las obras de Cervantes, Santiago de Compostela, 1905
Don Melendo García de Valdés, XX Obispo de Osma (1210-1225), Santiago de Compostela, 1908
El teatro de Cervantes. estudio crítico, Madrid, 1915 (premio «Alba» de la Real Academia Española el 1912)
Vida militar, política y literaria de Alfonso III el Magno, Madrid, 1916
Los cristianos españoles ante la invasión musulmana. 711-716, Santiago de Compostela, 1919
Palladis tyrones (Memorias de un escolar de antaño, 1808-1809, I), Madrid, 1919, narración histórica
Argonautas gallegos. 1519-1522, Santiago de Compostela, 1920
La enseña radía (Memorias de un escolar de antaño, 1808-1809, II), Madrid, 1921, narración histórica
Payo Gómez Charino: almirante y poeta, Madrid, 1929
Historia crítica y documentada de Alfonso III, el Magno, último rey de Asturias, Madrid, 1933
Los hermanos Eans Mariño, poetas gallegos del siglo XIII, Madrid, 1933.
El Seminario de Educación de la Vega de Ribadeo, hoy Vegadeo, y su Fundador, D. Jacinto Valledor y Presno, Obispo de Osma, Madrid, 1950

TeatreModifica

Trebón (1922, en gallec)
Sinxebra (1923, en gallec i castellà)
Lubicán (1924, en gallec)
Hostia (1926, en gallec)
Beiramar (1931, en gallec)
Mourenza (1931, en gallec i castellà)
Hola Maicol (en castellà, inèdita fins a 1992)
Teatro gallego, Beiramar, Santiago de Compostela, 1931, drama
Ultreya, llibret d'òpera en castellà i gallec (1935)

NarrativaModifica

Memorias de un escolar de antaño, que comprèn dues novel·les en castella, Palladis Tyrones i La enseña radia
El Pazo (1923, bilingüe, en castellà i gallec)
Contos de Nadal, colleitos de pobo (1927)

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Armando Cotarelo Valledor

Vegeu texts en català sobre Armando Cotarelo Valledor a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Premis i fites
Precedit per: '	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira gallega (1a) 1929-1950	Succeït per: '
Precedit per: Agustín Millares Carlo	Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història Medalla 17 1942 - 1950	Succeït per: Leopoldo Torres Balbás

[1] Armando Cotarelo al web de la RAE

[2] Fitxa del Congrés dels Diputats

[3] Armando Cotarelo a mcnbiografias

[4] Fitxa del Congrés dels Diputats

[5] IES Armando Cotarelo

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]