Obre el menú principal

Arquebisbat de Benevent

L'arquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània. El 2012 sumava amb 270.000 batejats al voltant de 272.000 habitants. Actualment està dirigida per l'arquebisbe Andrea Mugione.

Infotaula de geografia políticaArquebisbat de Benevent
Archidioecesis Beneventana
Benevento-Facciata Duomo.jpg
La Catedral de Benevent

Localització
Roman Catholic Diocese of Benevento in Italy.jpg
 41° 07′ 47″ N, 14° 46′ 21″ E / 41.1298°N,14.7725°E / 41.1298; 14.7725
Itàlia Itàlia
Flag of Campania.svg Campània

Parròquies 117
Conté la subdivisió
Població
Total 272.000
• Densitat 160,85 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de Regió eclesiàstica Campània
Superfície 1.691 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació segle I, elevada a arxidiòcesi el 26 de maig de 969
Patrocini Sant Bartomeu apòstol
Catedral Santa Maria de Episcopio
Organització política
• Arquebisbe metropolità Andrea Mugione
Altres

Lloc web diocesidibenevento.it
Modifica les dades a Wikidata
La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio".

TerritoriModifica

La província eclesiàsticaModifica

HistòriaModifica

Només al voltant de fa quatre segles, es va descobrir que l'església de Benevent va tenir origen apostòlic.

L'escriptor eclesiàstic beneventí, Mario Viper, ardiaca de la Metropolitana, al Catalogus Sanctorum Ecclesiae Beneventanae (1635) i a la Chronologia episcoporum et archiepiscoporum metropolitanae ecclesiae beneventanae (1636), afirma que, «antiqua traditione et ex maiorum nostrorum traditione», el primer bisbe per ser va ser san Fotino, grec, enviat per Sant Pere l'any 40. No obstant això, no tots els bisbes ex antiqua traditione tenen una base històrica i documental.

L'ordinari de Benevent Landolfo va ser el primer que va rebre el títol d'arquebisbe metropolità amb la butlla Cum certum sit del Papa Joan XIII del 26 de maig de 969.[1] Els arquebisbe gaudien de privilegis especials: va segellar els seus diplomes amb segell de plom, com a la Cúria romana, i com el mateix Papa, usava el camauro i a les santes visites es feia precedir de la santíssima eucaristia.

L'ús del camauro, i la prerrogativa d'anar precedit de l'Euearistia, van ser derogades l'any 1466, amb l'arquebisbe Niccolò Piccolomini i sota el pontificat del papa Pau II.

L'arxidiòcesi, en el transcurs del temps, va arribar a tenir fins a 32 diòcesis sufragànies: Acquaputrida, Sant'Agata dei Goti, Alife, Ariano, Ascoli, Avellino, Boiano, Bovino, Dragonara, Fiorentino, Frigento, Guardalfieri, Larino, Lesina, Limosano, Lucera, Montecorvino, Montemarano, Ordona, Quintodecimo, Sepino, Sessola, Telese, Termoli, Tocco Caudio, Tortivoli, Trivento, Trevico, Troia, Viccari i Volturara. Durant un temps, del 668 al 1034, el govern pastoral de l'església de Siponto va ser confiat a l'arquebisbe de Benevent.

Després, els bisbes sufraganis es van reduir a 24, a començament del segle XII o al consell provincial d'Ugone Guidardi del 1374, com es va tallar a les portes de bronze de la catedral de Benevent.

D'aquesta vasta regió eclesiàstica, que s'estenia des del mar Tirrè a l'Adriàtic, van passar a formar part de cinc províncies: Benevent, Caserta, Campobasso, Foggia i Avellino, gairebé representant el ducat de Benevent, després de la divisió dels de Càpua i Salern.

Les esglésies sufragànies després van ser reduïdes a tretze, que es va mantenir en vigor fins al final de la Segona Guerra Mundial: Sant'Agata de 'Goti, Ariano, Ascoli i Cerignola, Avellino, Boiano, Bestiar, Cerreto (Telese), Larino, Lucera, Montevergine, Piedimonte (Alife), Sant Sever i Termoli.

Dos cardenals, arquebisbes de la ciutat, van arribar al tron pontifici: Pau III i Benet XIII. La ciutat de Benevent, a més, ha vist néixer a tres papes, Gregori VIII, Fèlix IV i Víctor III.

Cronologia episcopalModifica

EstadístiquesModifica

A finals del 2012, l'arxidiòcesi tenia 270.000 batejats sobre una població de 272.000 persones, equivalent al 99,3% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 333.500 335.000 99,6 371 267 104 898 187 370 161
1959 333.500 333.900 99,9 326 220 106 1.023 180 435 163
1970 319.495 321.114 99,5 317 193 124 1.007 192 469 163
1980 285.194 287.423 99,2 261 156 105 1.092 129 377 165
1990 266.000 270.000 98,5 209 118 91 1.272 3 119 208 120
1999 263.000 265.744 99,0 244 117 127 1.077 16 210 320 117
2000 263.100 265.800 99,0 250 130 120 1.052 18 197 324 116
2001 263.100 265.800 99,0 243 132 111 1.082 19 186 314 116
2002 263.100 265.800 99,0 250 142 108 1.052 19 179 291 116
2003 263.100 265.800 99,0 249 151 98 1.056 20 150 280 116
2004 265.000 266.300 99,5 251 154 97 1.055 20 150 280 116
2006 265.000 267.000 99,3 231 153 78 1.147 32 116 249 116
2012 270.000 272.000 99,3 216 142 74 1.250 46 116 250 117

FontsModifica

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Benevent  

ReferènciesModifica

  1. La bulla és publicada al Cappelletti, op. cit., pp. 59-63.