Arquitectura mudèjar d'Aragó

estil arquitectònic

L'arquitectura mudèjar aragonesa és un corrent estètic dins l'art mudèjar que té el seu centre en Aragó (Espanya) i que ha estat reconeguda en alguns edificis representatius com Patrimoni de la Humanitat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco, en el seu acrònim en anglès).[1]

Cimbori de la catedral de Terol

La cronologia del mudèjar aragonès ocupa del segle xii al segle xvii i inclou més d'un centenar de monuments arquitectònics situats, predominantment, a les valls del Ebre, Jalón i Jiloca, on va ser nombrosa la població mudèjar i morisca, que van mantenir els seus tallers i tradicions artesanals, amb maó i ceràmica vidriada, en escassejar la pedra com a material constructiu.[2]

Les primeres manifestacions del mudèjar aragonès tenen dos orígens: una arquitectura palatina vinculada a la monarquia, que reforma i amplia el Palau de l'Aljafería[3] mantenint la tradició ornamental islàmica i alarifes musulmans i una arquitectura popular que enllaça amb el romànic que deixa de construir en aparell de carreus i comença a elaborar les seves construccions en maó disposat en moltes ocasions en traceries ornamentals d'arrel andalusina, el que pot observar-se en esglésies de Daroca que, sent iniciades en pedra, es van rematar al segle xiii amb parts mudèjars de maó.[4]

El mudèjar arquitectònic a Aragó adopta esquemes funcionals preferentment del gòtic cistercenc, encara que amb algunes diferències. Desapareixen en moltes ocasions els contraforts, sobretot en els absis, que adopten així una característica planta octogonal, amb murs amples que permeten subjectar les forces d'empenta i donar espai a les decoracions de maó ressaltat. En els costats de les naus dels contraforts -moltes vegades rematats en torretes, com succeeix a la col·legiata de Santa Maria la Major - acaben generant capelles i no es aprecien l'exterior. És usual l'existència d'esglésies de barris (com el de Sant Pau de Saragossa) o nuclis urbans petits que consten d'una sola nau, i són les capelles situades entre els contraforts les que doten al temple d'una quantitat d'espais de culte més gran.[5] D'altra banda, és freqüent que sobre aquestes capelles laterals es trobi una galeria tancada, amb finestres a l'exterior i interior del temple. Aquesta constitució rep el nom d'esglésies-fortalesa, i el seu prototip podria ser l'església de Montalbán.[6]

És característic l'extraordinari desenvolupament ornamental que mostren les torres campanar, l'estructura és heretada del minaret islàmic:[7] planta quadrangular amb matxó central entre els espais es cobreixen unes escales per mitjà de voltes d'aproximació, com succeeix en els minarets almohades. Sobre aquest cos se situa el campanar, normalment poligonal. També hi ha exemples de torres de planta octogonal.

Patrimoni de la Humanitat

modifica
 
Techumbre mudèjar de la Catedral de Terol.

L'any 1986, la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat al conjunt mudèjar de Terol; l'any 2001, es va estendre a altres monuments mudèjars aragonesos de Saragossa i la seva província. en total, són 10 els monuments mudèjars aragonesos inclosos en aquesta figura de protecció patrimonial:[8]

codi nom lloc any Coordenades
378-001 Torre, sostrada i cimbori de la catedral de Santa Maria de Mediavilla Terol 1986 40° 20′ 37.9″ N, 1° 06′ 25.9″ O / 40.343861°N,1.107194°O / 40.343861; -1.107194
378-002 Torre i Església de Sant Pere Terol 1986 40° 20′ 33.2″ N, 1° 06′ 22.8″ O / 40.342556°N,1.106333°O / 40.342556; -1.106333
378-003 Torre de l'Església de Sant Martí Terol 1986 40° 20′ 39.0″ N, 1° 06′ 33.4″ O / 40.344167°N,1.109278°O / 40.344167; -1.109278
378-004 Torre de l'Església del Salvador Terol 1986 40° 20′ 31.1″ N, 1° 06′ 28.8″ O / 40.341972°N,1.108000°O / 40.341972; -1.108000
378-005 Absis, claustre i torre de la Col·legiata de Santa Maria la Major Calataiud 2001 41° 21′ 14.6″ N, 1° 38′ 42.2″ O / 41.354056°N,1.645056°O / 41.354056; -1.645056
378-006 Església de l'Assumpció de la Mare de Déu o de Santa Tecla Cervera de la Cañada 2001 41° 25′ 58.7″ N, 1° 44′ 08.9″ O / 41.432972°N,1.735806°O / 41.432972; -1.735806
378-007 Església de Santa Maria Tobed 2001 41° 20′ 18.6″ N, 1° 24′ 01.9″ O / 41.338500°N,1.400528°O / 41.338500; -1.400528
378-008 Restes mudèjars del Palau de l'Aljafería Saragossa 2001 41° 39′ 23.3″ N, 0° 53′ 48.3″ O / 41.656472°N,0.896750°O / 41.656472; -0.896750
378-009 Torre i Església de Sant Pau Apòstol Saragossa 2001 41° 39′ 21.9″ N, 0° 53′ 10.0″ O / 41.656083°N,0.886111°O / 41.656083; -0.886111
378-010 Absis, Parroquieta i cimbori de la Catedral o Seu de Sant Salvador a la seva Epifania Saragossa 2001 41° 39′ 16.9″ N, 0° 52′ 32.0″ O / 41.654694°N,0.875556°O / 41.654694; -0.875556

La descripció de la seva importància figura així consignada:

« El desenvolupament al segle xii de l'art Mudèjar a Aragó és conseqüència de les condicions polítiques, socials i culturals particulars que van prevaler a Espanya després del Reconquesta. Aquest art, influït per la tradició islàmica, reflecteix també els diversos estils europeus contemporanis, particularment el gòtic. Present fins a l'inici del segle xvii, està caracteritzat per un ús extremadament refinat i inventiu de la rajola i de taulells esmaltats en arquitectura, especialment en els campanars d'esglésies. »
— Declaració del Mudèjar Aragonès a la pàgina oficial de la UNESCO.[9]
 
Parts mudèjars del segle xiv. Palau de Pere IV de L'Aljafería.

La justificació de la declaració està sustentada en el criteri IV de la mateixa organització:

« Criteri IV. Per ser un exemple excepcional d'un tipus d'edifici, conjunt arquitectònic o tecnològic o paisatge que il·lustra un període significatiu en història humana. »
Criteris de selecció (UNESCO, Patrimoni de la humanitat).

Altres monuments mudèjars d'Aragó no inclosos expressament en la declaració de Patrimoni de la Humanitat

modifica
 
Torre de l'església d'Utebo.
 
Torre de l'Església de l'Assumpció de la Mare de Déu a La Almunia de Doña Godina.
  • Torre de l'Església de Santa Anna (Alcubierre).
  • Teginat del Saló de "Tanto Monta" del Palau Episcopal Vell (Osca).
  • Torre de l'Església de Sant Martí Bisbe (Nueno).
  • Torre de l'Església de Sant Miquel Arcàngel (Montmesa).
  • Església de Sant Pere ad Víncula (Torralba d'Aragó).

Referències

modifica
  1. «Arte Mudéjar aragonés» (en castellà). patrimonioculturaldearagon.es. [Consulta: 15 juny 2024].
  2. Gaiialy Sarañana, Jose; Borrás Gualis, Gonzalo M; Centellas, Ricardo. Arte mudéjar aragonés. Zaragoza: . Institución" Fernando el Católico", 2002. ISBN 84-7820-655-8. 
  3. Cabañero Subiza, Bernabé «La Aljafería de Zaragoza». Artigrama: Revista del Departamento de Historia del Arte de la Universidad de Zaragoza, 22, 2007, pàg. 103–130. ISSN: 0213-1498.
  4. Torres Balbás, Leopoldo «La arquitectura mudéjar en Aragón: Las iglesias de Daroca». Estudios de arte mudéjar aragonés. Institución "Fernando el Católico", 2002, pàg. 171–190.
  5. Borrás Gualis, Gonzalo Máximo «Estructuras mudéjares aragonesas». Arte mudéjar en Aragón, León, Castilla, Extremadura y Andalucía / coord. per María del Carmen Lacarra Ducay,. Institución "Fernando el Católico", 2006, pàg. 297–314.
  6. Gualís, Gonzalo M. Borrás; Paradinas, Pedro Lavado; Guzman, Rafael Lopez; Cano-Cortes, Maria Pilar Mogollón; Martínez, Alfredo Morales. EL ARTE MUDÉJAR. La estetica islámica en el arte cristiano (en anglès). Museum With No Frontiers, MWNF (Museum Ohne Grenzen), 2014-06-07. ISBN 978-3-902782-87-8. 
  7. Cabañero Subiza, Bernabé «Las torres mudéjares aragonesas y su relación con los alminares islámicos y los campanarios cristianos que les sirvieron de modelo». Turiaso, 12, 1995, pàg. 9–52. ISSN: 0211-7207.
  8. «Arquitectura mudéjar de Aragón» (en castellà). UNESCO World Heritage Convention, 1986. [Consulta: 27 octubre 2024].
  9. «Arquitectura mudéjar de Aragón» (en castellà). Lista del Patrimonio Mundial. UNESCO World Heritage Convention. [Consulta: 16 maig 2024].

Bibliografia utilitzada

modifica

Enllaços externs

modifica