Banderes de les Repúbliques Socialistes Soviètiques

Les banderes de les Repúbliques Socialistes Soviètiques eren totes versions modificades del disseny de la bandera de la Unió Soviètica, format per un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre. L'única excepció és la de l'RSS de Geòrgia en que les divises són de color vermell sobre fons blau.

Quan Belarús i Ucraïna varen esdevenir membres fundadors de l'Organització de les Nacions Unides el 1945, les seves respectives banderes eren de color vermell amb només petites diferències al cantó superior esquerra, pel que era difícil diferenciar-ne una de l'altra.

Al febrer de 1947, amb la pressió de l'ONU, el Soviet Suprem de la Unió Soviètica va adoptar una resolució, que van ser recomanar a cadascuna de les seves repúbliques a desenvolupar i adoptar noves banderes nacionals. Per a expressar la idea d'un estat de la unió, es va recomanar la utilització dels símbols de la bandera Unió Soviètica, com són la falç i el martell en or i l'estrella vermella, així com mantenir el predomini del color vermell a la bandera. Després de respectius concursos per als millors projectes en els anys 1949-1954 per a les noves banderes de les 16 repúbliques es van desenvolupar i adoptar. Les autoritats d'Ucraïna i Belarús foren les primeres a adoptar les noves banderes, el 5 de juliol de 1950 i el 25 desembre de 1951, respectivament. La resta de repúbliques varen seguir el seu exemple entre 1952 i 1953 sent la RSFS de Rússia la última en adoptar un nou disseny el 9 de gener de 1954.^[1]

Després de la dissolució de la Unió Soviètica el 26 de desembre de 1991, només el Kazakhstan, Kirguizstan, Tadjikistan, Turkmenistan i Ucraïna varen conservar les seves antigues banderes soviètiques com a estats independents fins que entraren en vigor les noves a partir del 1992.

Banderes de les repúbliques modifica

Les versions finals abans de tornar a l'adopció de banderes nacionals no soviètics foren les següents:

República	Data d'adopció	Article principal	Descripció	Bandera actual
RSS d'Armènia	17 de desembre de 1952	Bandera de l'RSS d'Armènia	La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeix una franja a la part central de color blau amb una amplada d'1/4 del total. Ràtio 1:2	Bandera d'Armènia
RSS de l'Azerbaidjan	7 d'octubre de 1952	Bandera de l'RSS de l'Azerbaidjan	La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeix una franja de color blau a la part inferior amb una amplada d'1/4 del total. Ràtio 1:2	Bandera de l'Azerbaidjan
RSS de Belarús	25 de desembre de 1951	Bandera de l'RSS de Belarús	La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeix una franja verda amb una amplada d'1/3 a la part inferior. També porta afegit un disseny vertical decoratiu belarús de colors blanc que ocupa un novè de l'amplada està col·locat al costat del pal. Ràtio 1:2	Bandera de Belarús
RSS Carelo-Finlandesa^[2]	3 de març de 1953	Bandera de l'RSS Carelo-Finlandesa	La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeixen dues franges la part inferior de color blau cel i verd amb una amplada d'1/6 i d'1/5, respectivament, del total. Ràtio 1:2	Bandera de la República de Carèlia (Subjecte federal de Rússia)
RSS d'Estònia	6 de febrer de 1953	Bandera de l'RSS d'Estònia	La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeixen a la part inferior una banda ondulada blau marí amb dues franges blanques a la part superior, formant al llarg de la longitud de la bandera sis onades en punta. Ràtio 1:2	Bandera d'Estònia
RSS de Geòrgia	11 d'abril de 1951	Bandera de l'RSS de Geòrgia	La bandera presenta com a base el camp vermell de la bandera de l'URSS, però al qual s'hi ha afegit un quadrat blau cel al cantó superior esquerre de mida d'1/2 de l'amplada de la bandera i un cercle amb la falç i el martell en vermell. Del cercle surten 24 raigs. De la meitat del costat dret de quadrat surt una franja horitzontal blava d'1/3 d'amplada del quadrat. Ràtio 1:2	Bandera de Geòrgia
RSS del Kazakhstan	24 de gener de 1953	Bandera de l'RSS del Kazakhstan	La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeix una estreta franja de color blau d'una amplada de 2/9 i situada a 1/9 de la part inferior. Ràtio 1:2	Bandera del Kazakhstan
RSS del Kirguizstan	22 de desembre de 1952	Bandera de l'RSS del Kirguizstan	La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeixen tres franges blava-blanca-blava a la part central ocupant 1/3 de l'amplada total. L'amplada de la franja blanca és la 1/20 part de l'amplada. Ràtio 1:2	Bandera del Kirguizstan
RSS de Letònia	17 de gener de 1953	Bandera de l'RSS de Letònia	La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeixen quatre franges ondulades blanques i blaves simulant onades a la part inferior. Ràtio 1:2	Bandera de Letònia
RSS de Lituània	15 de juliol de 1953	Bandera de l'RSS de Lituània	La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeixen dues franges horitzontals a la part inferior. La primera de color blanc i la segona de color verd i més ampla, totes dues ocupen 1/3 de l'amplada total. Ràtio 1:2	Bandera de Lituània
RSS de Moldàvia	31 de gener de 1952	Bandera de l'RSS de Moldàvia	La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeix una franja de color verd a la part central amb una amplada d'1/4 del total. Ràtio 1:2	Bandera de Moldàvia
RSFS de Rússia	7 de gener de 1954	Bandera de la RSFS de Rússia	La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeix una franja vertical de color blau clar al costat del pal i que constitueix 1/8 part de la longitud de la bandera. Ràtio 1:2	Bandera de Rússia
RSS del Tadjikistan	20 de març de 1953	Bandera de l'RSS del Tadjikistan	La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeixen dues franges a la part central de colors blanc i verd amb una amplada d'1/5 i 1/10, respectivament, de l'amplada total. Ràtio 1:2	Bandera del Tadjikistan
RSS del Turkmenistan	1 d'agost de 1953, readaptada el 26 de setembre de 1973	Bandera de l'RSS del Turkmenistan	La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeixen a la part central dues franges estretes de color blau cel separades per 1/20 d'amplada del total. Ràtio 1:2	Bandera del Turkmenistan
RSS d'Ucraïna	5 de juliol de 1950	Bandera de l'RSS d'Ucraïna	La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeix una franja horitzontal de color blau cel d'1/3 d'amplada a la part inferior. Ràtio 1:2	Bandera d'Ucraïna
RSS de l'Uzbekistan	29 d'agost de 1952	Bandera de l'RSS de l'Uzbekistan	La bandera presenta com a base el disseny de la bandera de l'URSS, un camp de color vermell amb la falç i el martell i l'estrella de cinc puntes en or onejant al cantó superior esquerre, al qual s'hi afegeix una estreta franja de color blau fimbriada en blanc que el travessa horitzontalment. Ràtio 1:2	Bandera de l'Uzbekistan

Banderes d'altres repúbliques modifica

Altres repúbliques autònomes i federades utilitzaven també un disseny semblant a les anteriors, encara que més modificat. Avui en dia, els únics antics territoris de la Unió Soviètica que utilitzen versions modificades de la seva bandera soviètica originals són les repúbliques de Transnístria (un estat de reconeixement limitat, abans part de l'RSS de Moldàvia) i Belarús (des del 1995).

Bandera de l'RSS d'Abkhàzia (1921–31).^[3]
Bandera de la RPS de Bukharà (1920–25).^[4]
Bandera de l'RPS de Coràsmia (1920–25).^[5]
Bandera de l'RSSA de Moldàvia (1925–40).^[6]
Bandera de l'RSSA del Tadjikistan (1924–29).^[7]
Bandera de l'RSFS de Transcaucàsia (1922–36).^[8]
Bandera de Transnístria (2000 –).^[9]
Bandera de l'RSSA del Turkestan (1918–24).^[10]

Notes modifica

↑ «VEXILLOGRAPHIA-Флаги России» (en rus). [Consulta: 10 octubre 2016].
↑ La República Socialista Soviètica Carelo-Finlandesa fou una república de la Unió Soviètica que va existir entre 1940 i 1956 quan s'integrà en la República Socialista Federada Soviètica de Rússia com a República Socialista Soviètica Autònoma de Carèlia.
↑ A pesar del nom, l'RSS d'Abkhàzia mai va ser una república de la Unió Soviètica però va tenir un estatus especial com a "república contractual de l'RSS de Geòrgia.
↑ L'RPS de Bukharà fou unaa república de curta durada que governà l'Emirat de Bukharà. Anys més tard, aquest territori fou assignat a l'RSS de l'Uzbekistan i en menor mesura a l'RSS del Turkmenistan.
↑ L'RPS de Coràsmia fou fragmentada durant la redefinició territorial de l'URSS a l'Àsia central soviètica.
↑ L'óblast autònoma de Moldàvia, dins de l'RSS d'Ucraïna, s'actualitzà abastant la Transnístria i un nombre de territoris que avui dia són part d'Ucraïna, amb la intenció on la intenció de guanyar més part de Besaràbia. El 1940, com a resultat del Pacte Molotov-Ribbentrop, Besaràbia i el nord de la Bucovina foren integrades a l'RSSA de Moldàvia.
↑ L'RSSA del Tadjikistan fou una república autònoma dins l'RSS de l'Uzbekistan. El 1929, fou promoguda com a república de la Unió amb el nom de RSS del Tadjikistan.
↑ El 1922, les repúbliques d'Armènia, l'Azerbaidjan i la Geòrgia foren integrades en una sola república, la RSFS de Transcaucàsia. El 1936, retornaren al seu antic estatus.
↑ La bandera de Transnístria, actual estat amb una sobirania amb reconeixement limitat, és molt similar a la de l'RSS de Moldàvia. Aquesta bandera fou oficialment reintroduïda l'any 2000. Malgrat l'escut no es tracta d'un estat comunista.
↑ L'RSSA del Turkestan fou una república autònoma dins la RSFS de Rússia. Fou dissolta donant lloc a l'RSS del Turkmenistan, l'RSS de l'Uzbekistan, l'RSS del Tadjikistan, l'óblast autònoma de Kara-Kirghiz i l'óblast autònoma de Karakalpakia.

Vegeu també modifica

Banderes dels Subjectes federals de Rússia

Enllaços externs modifica

Historical Chart of the flags of Soviet Republics

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Banderes de les Repúbliques Socialistes Soviètiques

[1] «VEXILLOGRAPHIA-Флаги России» (en rus). [Consulta: 10 octubre 2016].

[2] La República Socialista Soviètica Carelo-Finlandesa fou una república de la Unió Soviètica que va existir entre 1940 i 1956 quan s'integrà en la República Socialista Federada Soviètica de Rússia com a República Socialista Soviètica Autònoma de Carèlia.

[3] A pesar del nom, l'RSS d'Abkhàzia mai va ser una república de la Unió Soviètica però va tenir un estatus especial com a "república contractual de l'RSS de Geòrgia.

[4] L'RPS de Bukharà fou unaa república de curta durada que governà l'Emirat de Bukharà. Anys més tard, aquest territori fou assignat a l'RSS de l'Uzbekistan i en menor mesura a l'RSS del Turkmenistan.

[5] L'RPS de Coràsmia fou fragmentada durant la redefinició territorial de l'URSS a l'Àsia central soviètica.

[6] L'óblast autònoma de Moldàvia, dins de l'RSS d'Ucraïna, s'actualitzà abastant la Transnístria i un nombre de territoris que avui dia són part d'Ucraïna, amb la intenció on la intenció de guanyar més part de Besaràbia. El 1940, com a resultat del Pacte Molotov-Ribbentrop, Besaràbia i el nord de la Bucovina foren integrades a l'RSSA de Moldàvia.

[7] L'RSSA del Tadjikistan fou una república autònoma dins l'RSS de l'Uzbekistan. El 1929, fou promoguda com a república de la Unió amb el nom de RSS del Tadjikistan.

[8] El 1922, les repúbliques d'Armènia, l'Azerbaidjan i la Geòrgia foren integrades en una sola república, la RSFS de Transcaucàsia. El 1936, retornaren al seu antic estatus.

[9] La bandera de Transnístria, actual estat amb una sobirania amb reconeixement limitat, és molt similar a la de l'RSS de Moldàvia. Aquesta bandera fou oficialment reintroduïda l'any 2000. Malgrat l'escut no es tracta d'un estat comunista.

[10] L'RSSA del Turkestan fou una república autònoma dins la RSFS de Rússia. Fou dissolta donant lloc a l'RSS del Turkmenistan, l'RSS de l'Uzbekistan, l'RSS del Tadjikistan, l'óblast autònoma de Kara-Kirghiz i l'óblast autònoma de Karakalpakia.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]