Bandylita
La bandylita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom del Dr. Mark Chance Bandy (1900-1963), enginyer de mines americà, mineralogista i col·leccionista de minerals, el primer que recull el mineral.
 Bandylita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | CuB(OH)₄Cl |
| Epònim | Mark Chance Bandy |
| Localitat tipus | mina Queténa (Queténa Prospect), dipòsit de Cu de Toki (Toki Cluster), Districte de Chuquicamata, Calama, Província d'El Loa, Regió d'Antofagasta, Xile |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.AC.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AC.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/G.08 |
| Dana | 25.1.4.2 |
| Heys | 10.1.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 6,19Å; c = 5,61Å; |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Color | blau intens amb parts verdes; blau cendra a blau italià, fent-se més verd amb inclusions d'atacamita; blau en llum transmesa |
| Exfoliació | perfecta en {001} |
| Tenacitat | elàstica |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Color de la ratlla | blau clar |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,81 g/cm³ (mesurada); 2,81 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,691 a 1,692 nε = 1,640 a 1,641 |
| Birefringència | δ = 0,051 |
| Pleocroisme | fort |
| Solubilitat | en aigua |
| Impureses comunes | Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1938 |
| Símbol | Bny |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La bandylita és un borat de fórmula química CuB(OH)₄Cl. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5, i és soluble en aigua. S'altera fàcilment a eriocalcita quan s'exposa a l'aire. L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Nacional d'Història Natural dels Estats Units, a Washington, amb el número de catàleg C5459.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bandylita pertany a «06.AC - Monoborats, B(O,OH)₄, amb i sense anions addicionals; 1(T), 1(T)+OH, etc.» juntament amb els següents minerals: sinhalita, pseudosinhalita, behierita, schiavinatoïta, frolovita, hexahidroborita, henmilita, teepleïta, moydita-(Y), carboborita, sulfoborita, lüneburgita, seamanita i cahnita.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta l'any 1938 a la mina Queténa, al dipòsit de coure de Toki, que es troba al districte de Chuquicamata, a Calama, a la província d'El Loa (Regió d'Antofagasta, Xile), on sol trobar-se associada a altres minerals com eriocalcita i atacamita. Sembla que també ha estat descrita al districte de Magallanes i al Taltal, tots dos indrets a la província d'Antofagasta.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bandylita |